Medi ambient

Catalunya fa un mes que està 4ºC per sobre del que tocaria

Des que es recullen dades mai hi havia hagut tantes temperatures d'estiu abans del 10 de juny i això augmenta la pressió sobre els boscos

4 min
Sequera als boscos del Baix Camp, Tarragona

BarcelonaLa manera com l'estiu s'està avançant aquest any és realment extraordinària. Diferents indicadors revelen que des de fa algunes setmanes estem instal·lats en temperatures de ple estiu, tot i que encara no hem arribat ni al 15 de juny. Un càlcul de l'ARA fet a partir de dades de 87 estacions del Meteocat situa en 658 les superacions de 30 graus que hi ha hagut enguany fins al 10 de juny. Cada superació de 30 graus és un dia i una estació en la qual s'han superat els 30 graus. Aquesta dada per si sola no diu res, però en comparació amb anys precedents posa de manifest l'excepcionalitat que això suposa. De mitjana, en aquests moments de l'any hi ha 122 superacions de 30 graus, i la dada del 2022 gairebé dobla la de l'any anterior amb més temperatures d'estiu abans d'hora, que era el 2015.

Les dades obertes del Meteocat no ens permeten fer el càlcul dels anys anteriors al 2009 per al conjunt de Catalunya, però sèries individuals com la de Lleida deixen clar que és inèdit un estiu tan avançat com aquest. A Lleida, fins al 10 de juny hi ha hagut 27 dies amb més de 30 graus al migdia. Des del 1960, l'any en què hi havia hagut més dies d'estiu en aquest moment de l'any era precisament el 2015: en van ser 19.

Superacions de 30 graus fins al 10 de juny a Catalunya
Cada superació de 30 graus és una estació i un dia en què s'ha arribat a més de 30 graus. A partir de dades de 87 estacions del Meteocat

Ja no es tracta d'episodis concrets, sinó d'una anomalia continuada. Els últims 30 dies a Catalunya hi ha hagut de mitjana 4 °C més dels que sol haver-hi, que és com dir que cada dia sostingudament durant un mes s'han registrat temperatures 4 graus més altes del que tocaria. Des del 2009 no hi ha precedents en cap moment de l'any d'una situació tan anòmala com aquesta. El període de temperatures altes més sostingudament estranyes dels últims anys havia sigut fins ara el del febrer del 2020, en què aquesta anomalia va arribar als 3,2 graus. I una última dada, agafant com a referència el període 2009-2020: enguany ja hem tingut 22 migdies que corresponen a temperatures d'estiu, temperatures que caldria esperar més enllà de Sant Joan. Són tres setmanes senceres amb migdies d'estiu sense que hàgim arribat al 15 de juny.

Tot això quan som a l'inici d'una onada de calor. Aquest migdia de diumenge ha sigut el més calorós de l'any fins ara a Catalunya i les temperatures seran continuadament molt altes com a mínim fins divendres. El termòmetre sembla que tocarà sostre entre dimecres i divendres, dies en els quals la temperatura pot arribar a superar els 40 graus a Ponent. A la costa de nit no es baixarà ni dels 25 graus en alguns punts i la sensació tèrmica al migdia se situarà també al voltant dels 35. Calor extrema abans del 15 de juny. Quan i com s'acabarà aquesta onada de calor encara és una incògnita. No és descartable un escenari en el qual la temperatura baixi en picat a partir del cap de setmana que ve, però la previsió encara és incerta.

Superacions de 30 graus fins al 10 de juny a Lleida
Cada superació de 30 graus és una estació i un dia en què s'ha arribat a més de 30 graus. A partir de dades de 87 estacions del Meteocat

Boscos sota pressió

No hi ha dubte que un estiu cada cop més llarg complica la vida als arbres. Més temperatura vol dir més evaporació i, per tant, més necessitat d'aigua. A més a més, les dades de precipitació dels últims 12 mesos ens situen en un context en què àmplies regions de Catalunya estan en sequera moderada o forta, segons els càlculs del Meteocat. En comarques com l'Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Solsonès, la Selva, el Vallès Oriental i Osona hi ha sectors en els quals la sequera dels últims 12 mesos és excepcional.

Un dels termòmetres que ens diuen com estan patint els boscos és l'informe anual DeBoscCat, un projecte conjunt del CREAF amb els Agents Rurals que verifica sobre el terreny en quin estat estan els boscos a Catalunya. L'últim informe, amb dades posteriors a l'estiu del 2021, va certificar que la superfície de bosc en decaïment –és a dir, en perill de mort per la sequera– s'havia doblat respecte de l'any anterior. La superfície nova afectada per la sequera el 2021 va ser de 3.600 ha, relativament escassa si es compara amb anys secs recents, com el 2016, el 2017 o sobretot el 2012, però el CREAF i els Agents Rurals van constatar que més de 12.000 ha que ja estaven en sequera d'anys anteriors havien empitjorat la seva situació.

Segons la tècnica en recerca del CREAF Mireia Banqué, és difícil predir en quin estat estaran els boscos quan s'engegui el pròxim informe al mes de setembre, ja que, malgrat que l'estiu sigui molt calorós, en bona part tot dependrà de les possibles situacions de ruixats que hi pugui haver. Segons Banqué, en els últims anys s'està observant la capacitat de resistència dels arbres, que limiten el seu creixement per poder sobreviure, però és incert en quin punt els boscos poden arribar al seu límit.

El que sí que sembla clar és que les temperatures cada cop més altes complicaran més la vida a espècies com el pi roig i el faig, que poden veure's substituïdes progressivament per espècies més resistents com el roure, l'alzina o el pi blanc. Aquest canvi ja s'ha començat a veure en els últims anys, explica Banqué.

La superfície de bosc a Catalunya ha passat de ser del 28% al 35% en els últims vint anys, sobretot a causa de l'abandonament de l'agricultura. Això és una mala notícia, ja que els recursos dels boscos per sobreviure cada cop són més limitats i el fet que la superfície augmenti no fa més que provocar la competició per a aquests recursos. Segons Banqué, s'ha de perdre la por a admetre que cal tallar arbres i reduir massa boscosa per millorar la qualitat de vida dels arbres i fer-los més sans.

A hores d'ara la sequera és més de territori que no de reserves d'aigua. Els embassaments de les conques internes de Catalunya es mantenen al 58%, una dada prou bona vista la situació. D'entre els que estan més buits destaca la Llosa del Cavall, que està al voltant del 40%, i el de Siurana, que frega el 30%.

stats