A Catalunya el covid-19 també mata més els pobres

Un estudi demostra que com més baix és el nivell socioeconòmic més elevades són les taxes de casos i mortalitat

Cues en un menjador social de Barcelona. / F. MELCION

Fa dos mesos i mig que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la pandèmia del covid-19. Ha sigut temps suficient per confirmar una realitat: com altres pandèmies anteriors, aquesta també està contagiant i matant més els pobres que els rics. Als Estats Units, per exemple, el virus està castigant desproporcionadament la comunitat afroamericana, històricament discriminada i víctima d’un racisme que, gairebé sempre, es tradueix en obstacles socials. I al Regne Unit el nombre de morts a les zones pobres és el doble que a les zones riques. Ara un informe de l’Observatori de les Desigualtats en Salut –organisme adscrit a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya– publicat ahir mostra que a Catalunya la situació és similar.

El resum és clar: com més baix és el nivell socioeconòmic més elevades són les taxes de casos i de mortalitat arreu del territori. Aquesta premissa es repeteix en les diferents franges d’edat analitzades i també tant en homes com en dones. “Sincerament, no ens ha sorprès gaire. Passa també amb altres malalties: la salut d’una persona depèn moltíssim del seu entorn. L’entorn, a vegades, és més important que la genètica”, apunta per telèfon Anna García-Altés, directora de l’Observatori de les Desigualtats en Salut i una de les autores de l’estudi. 

Per elaborar-lo, el nivell socioeconòmic individual –explica García-Altés– s’ha mesurat mitjançant la mateixa informació sobre trams de renda i situació laboral i social dels residents a Catalunya que s’utilitza per al copagament farmacèutic. Per tant, s’han creat quatre grups: persones exemptes de copagament farmacèutic –persones afectades de síndrome tòxica, amb discapacitats, sense subsidi d’atur o perceptores de pensions no contributives, entre d’altres–, persones amb renda anual per sota de 18.000€, persones amb renda anual entre 18.000€ i 100.000€ i persones amb renda anual per sobre dels 100.000€. Les persones exemptes de copagament, doncs, són les més castigades i, a mesura que la renda anual puja, el virus baixa.

L’organisme també ha volgut estudiar la relació del virus i l’economia des d’un punt de vista geogràfic, a través del nivell socioeconòmic de les ABS, les àrees bàsiques de salut –la unitat sanitària de referència de cada zona–. “A nivell geogràfic no es veu tan clar, no s’observa un patró”, remarca García-Altés, però sí que es veuen taxes més elevades de casos de covid-19 en algunes ABS amb un nivell socioeconòmic més baix. L’exemple més clar podria ser Barcelona, on el nombre de contagis i de morts en districtes més humils, com Horta-Guinardó o Nou Barris, està per sobre de la mitjana de la ciutat. En canvi, en barris més benestants, com Sarrià o Pedralbes, l’impacte és molt inferior.

La raó que el covid-19 s’acarnissi més amb els pobres que amb els rics sembla que també és global. Els pobres s’hi exposen més. Perquè l’entorn en què viuen fa més difícil que es pugui complir una quarantena, o perquè l’accés a la sanitat no sempre és el mateix o perquè moltes d’aquestes persones han hagut de continuar desplaçant-se per anar a treballar. I això últim seria clau. El diari britànic The Guardian, de fet, explicava fa uns dies que els treballadors de feines més qualificades del Regne Unit s’han contagiat menys que el personal de treballs menys qualificats perquè aquests últims no han pogut optar al teletreball. 


Els homes moren més que les dones

L’estudi també disgrega l’afectació del virus segons el gènere. Seguint la tònica dels estudis publicats anteriorment, es veu que les taxes de mortalitat són més altes en els homes que en les dones de tots els nivells socioeconòmics. La taxa més alta de letalitat, això sí, es registra en el grup de persones de 80 o més anys. En canvi, pel que fa al nombre de contagis, la diferència entre homes i dones no és tan accentuada.

Aquestes xifres coincideixen amb la dinàmica que apuntava, fa una setmana, un estudi de l’Institut Català de la Salut, l’Institut per a la Recerca a l’Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina i la Universitat d’Oxford que remarcava que, per bé que sis de cada deu pacients que arriben als consultoris amb simptomatologia són dones, elles superen més sovint la malaltia sense necessitat de ser hospitalitzades. Per contra, els homes ingressen i moren més.

El 15% dels malalts de covid-19 que arriben a la primària acaben hospitalitzats

El motiu? En paraules del director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, la malaltia "afecta més determinats grups de risc, com poden ser hipertensos, persones amb patologies respiratòries o diabètics", i que, com que en aquests grups de risc hi ha més homes que dones, "és normal que ells pateixin més mortalitat".