Els estudiants de la UB voten contra el 3+2

Els alumnes de la UAB ja havien organitzat una consulta a principis de desembre amb gran participació i una àmplia majoria contrària al decret

MARTÍ GELABERT / MARIO MARTÍN MATAS

La Universitat de Barcelona (UB) ha organitzat aquest dijous una consulta sobre el nou model acadèmic, conegut com el 3+2. Un total de 6.641 van votar en contra d'aquesta reforma del sistema universitari que inclou haver de realitzar 3 anys de grau i 2 de màster, en lloc dels 4 anys de grau actuals i el màster opcional. En la consulta, a la qual estaven cridats a participar un total de 47.183 alumnes de grau i de màster oficial, s'han elaborat tres preguntes i hi ha participat gairebé un 17% de l'alumnat.

En aquest sentit, s'ha preguntat també si els estudiants creuen que és factible afrontar aquest canvi tenint en compte l'actual cost que representen i com està estructurat el sistema de beques. Els resultats han estat similars a la primera pregunta, ja que 6.689 alumnes tenen clar que no és factible afrontar aquest canvi pels 551 que sí que ho creuen. Tenint en compte criteris exclusivament acadèmics, també s'ha qüestionat a l'alumnat si creu que el grau que cursa s'hauria d'impartir en tres anys. Amb 4.365 vots el 'no' ha guanyat, seguint la línia de les preguntes anteriors.

El vicerector de Política Acadèmica, Estudiants i Qualitat, Gaspar Rosselló, ha valorat de manera positiva la jornada de votacions: "Ha representat un bon exercici de democràcia dins de la Universitat de Barcelona". En aquest sentit, Rosselló ha assegurat que " la veu dels estudiants es tindrà en compte en el debat que ja s'ha iniciat dins la institució al voltant del nou ordenament acadèmic dels ensenyaments".

Referèndum a la UAB

A principis d'aquest desembre, més de 8.300 estudiants del Campus de Bellaterra de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van votar també en contra del 3+2. Segons van informar a través de les xarxes socials els mateixos estudiants–que eren els que organitzaven aquesta consulta no vinculant–, la participació va ser "històrica" perquè van votar 8.689 alumnes, molts més que els prop de 6.000 que van fer-ho a les eleccions al rectorat de la UAB l'any 2012.

Al Campus de Bellaterra de la UAB estudien més de 30.000 alumnes de grau i la participació va arribar al 26,6% mentre que en les últimes eleccions al rectorat havia estat del 15,8%. Només un 3,9% dels qui hi van votar ho van fer a favor del model 3+2, un 95,7% ho van fer pel 'sí' a paralitzar-lo, o sigui, en contra del 3+2, segons  els resultats publicats pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), impulsor del referèndum:

Aquesta va ser la primera consulta que es realitza, però la voluntat dels estudiants es celebrar referèndums similars en totes les universitats públiques catalanes abans del 18 de gener. "L'objectiu és tenir una base social que es declari obertament contra l'aplicació del 3+2 i obrir així una taula de negociacions", va assegurar a Efe el portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Ícar Iranzo.

La diputada de la CUP Anna Gabriel participava en un vídeo fet fa poc per l'Assemblea de Polítiques i Sociologia de la UAB en què reivindicava la participació en el referèndum i criticava el decret per tractar-se "d'una barrera més en l'accés a la universitat dels fills de la classe treballadora". L'exlíder d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, lamentava que el decret és una conseqüències més de les polítiques "d'agressió a l'educació pública" que, segons afirma, executen el govern espanyol del PP i la Generalitat.

Els estudiants ja fa temps que protesten contra la implantació d'aquesta nova modalitat d'ensenyament superior, amb diverses jornades de vaga convocades en els últims mesos, perquè consideren que es tracta d'un encariment encobert del sistema universitari que, a més, s'aplica en un context en què les universitats catalanes ja són les més cares de tot l'Estat. La Generalitat, per la seva banda, s'ha mostrat sempre favorable a la reforma aprovada pel govern espanyol, en considerar que permet guanyar autonomia a les universitats catalanes. En una entrevista amb l'ACN el mes de gener passat el secretari d'Universitats i Recerca, Antoni Castellà, va assegurar que els primers graus podrien implantar-se a partir del grau 2016-2017. Al febrer, en una votació al Congrés per mirar d'aturar el decret de José Ignacio Wert, CiU va abstenir-se i va insistir en la idoneïtat d'aquest model.