Mario Serrano, pneumòleg: "Treus forces d'on et penses que no en tens"

BarcelonaFa set anys la seva filla Clara, de 8 anys, va patir un estatus epilèptic i va estar ingressada greu a l'Hospital General de Catalunya. Aleshores, Mario Serrano, pneumòleg de l'Hospital de Mollet, va compondre una melodia per a la seva filla. "No vaig acabar d'escriure mai la lletra, però ara he aprofitat per fer-ho i he volgut compartir-la a través de les xarxes", explica el metge especialista. L'ha dedicada a la gent que estima, companys, pacients i a tothom en general: "La cançó expressa l'ambivalència de sentiments, por i de fortalesa, perquè potser tindries la temptació de quedar-te a casa però no ho fas. En canvi, treus forces d'on et penses que no en tens". Enmig de la pandèmia, el contacte humà entre sanitaris és difícil i Serrano ha superat aquestes barreres a través de la música: "He volgut agrair al personal d'infermeria, de neteja, als auxiliars, als zeladors, al personal de farmàcia, urgències... Som una petita gran família que ara estem treballant al 150%".

Serrano considera important transmetre la sensació de gravetat que percep el personal sanitari, i que creu que "de vegades no es comunica prou ni de manera adequada des dels mitjans i el Govern". La frase final fa referència a la pèrdua de la societat del benestar que s'ha posat en evidència amb la pandèmia: "Hem de ser conscients i treballar per canviar paradigmes, perquè no oblidem que venim de deu anys de retallades que van afectar, en primer lloc, la sanitat i l'educació".

Serrano està separat i té la custòdia compartida dels seus dos fills. Ara és la mare qui s'ha quedat amb ells, per prevenció. "Les primeres setmanes pateixes per poder-los contagiar o fer-los patir una situació no desitjada si et passa alguna cosa", comenta. Porta un mes treballant "angoixat" i ningú l'ha cribat per veure si té la malaltia: "El departament no està treballant de manera unitària, perquè hi ha hospitals que ho estan fent de manera sistemàtica... No hi ha una directriu clara", opina.

Amb jornades de més de deu hores diàries en un hospital comarcal que s'ha vist desbordat, però malgrat això oferint una bona atenció, Serrano es fa creus de les forces que treu per continuar, sobretot davant de situacions "molt dures a nivell humà": "Són malalts que estan lluny de la família o, per exemple, un matrimoni que va ingressar deixant els dos fills de 15 i 18 anys sols a casa, o persones que moren soles". Per minimitzar al màxim aquesta situació, han organitzat un circuït perquè un familiar pugui accedir amb protecció, encara que sigui cinc minuts, per acomiadar-se. Per sort, pesen més a la balança els casos de covid-19 que es recuperen. "És molt satisfactori, perquè gent que has vist fotuda rep l'alta i marxa a casa".

"El món ens ha canviat d'un dia per l'altre –reflexiona Serrano– i la sensació de perill és constant, perquè estem en una guerra biològica". ¿Les consignes? "Respectar el confinament i ser conscients que és una malaltia greu i que no podem abaixar la guàrdia".