Societat 09/05/2021

Europa no ha renovat "de moment" el contracte amb AstraZeneca més enllà del juny

El comissari de Mercat Interior diu que no es tanca la porta a la farmacèutica anglosueca, però que es prioritzaran els encàrrecs de Pfizer

G.G.G.
3 min
Una dosi de la vacuna AstraZeneca esperant ser administrada en un centre de vacunació de la ciutat de Barcelona, ahir.

BarcelonaLa Unió Europea encara no ha fet cap comanda nova de vacunes a AstraZeneca més enllà del juny, quan finalitza el contracte vigent, segons ha informat aquest diumenge el comissari europeu de Mercat Interior, el francès Thierry Breton. Aquestes declaracions confirmen una opció que ja estava sobre la taula des que la Comissió Europea va demandar la farmacèutica anglosueca per haver incomplert el seu compromís de lliurar als estats membres les dosis contractades de la seva vacuna contra el covid. "No hem renovat les comandes després del juny. Veurem què passa", ha dit Breton, segons recull l'agència Reuters. Amb tot, el comissionat no ha tancat del tot la porta a adquirir més dosis d'aquest fabricant: ha insistit que AstraZeneca "és una vacuna molt interessant i molt bona", i ha destacat que té l'avantatge de poder-se utilitzar en condicions logístiques i de temperatura més senzilles que la de Pfizer o Moderna.

El comissari francès ha atribuït als incompliments d'AstraZeneca la responsabilitat que l'inici de la vacunació a Europa fos lent els primers mesos de l'any, ja que, ha assegurat, el laboratori va donar preferència als enviaments a altres països, com el Regne Unit o Israel. La polèmica, de fet, fa mesos que s'arrossega. El contracte que havia tancat la Comissió Europea amb AstraZeneca fixava l'entrega de fins a 300 milions de dosis a finals de juny i, en canvi, fins al març la farmacèutica només havia lliurat 30 milions de dosis, un terç de l'acordat. A més, segons va anunciar, només preveu entregar-ne 70 milions més fins al juny.

Davant d'aquests incompliments, Brussel·les va arribar a enviar una carta a AstraZeneca per iniciar un procediment amistós de resolució de disputes. Ara bé, després de constatar que aquest pas intermedi no facilitava una solució, l'executiu comunitari va prendre la decisió d'elevar l'assumpte a la justícia belga. "Cada dosi compta. Cada dosi salva vides", va afirmar la comissària de Salut, Stella Kyriakides, el dia que es va presentar la denúncia.

Des de l'inici de la pandèmia, la Comissió Europea ha sigut l'encarregada de negociar en nom dels estats per evitar una guerra interna que hauria perjudicat els països més petits a l'hora de comprar dosis. Però quan es van tancar els contractes les vacunes ni tan sols existien. De fet, no estaven ni aprovades. A més, el fàrmac d'Oxford s'ha vist involucrat en una crisi reputacional a causa d'alguns casos de trombosi, que van provocar que deixés d'administrar-se temporalment i que ara molts països evitin aplicar-la a col·lectius concrets.

Espanya, per exemple, només l'administra a les persones que tenen entre 60 i 69 anys, i encara no se sap del cert si els 2 milions d'espanyols menors de 60 anys que van rebre la vacuna abans del canvi de criteri la –majoria, membres de col·lectius essencials– podran posar-se la segona dosi del mateix fabricant.

1.800 milions de vacunes de Pfizer fins al 2023

Breton també ha plantejat que els 1.800 milions de dosis addicionals que Europa ha comprat a Pfizer fins al 2023 podrien costar més del previst, encara que ha evitat concretar quant. "Potser hi ha un cost addicional, però deixaré que les autoritats competents ho detallin en el seu moment", ha indicat.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va admetre que és una gran quantitat de dosis, però va assegurar que els estats membres tindran l’opció de “donar-les o revendre-les” a altres països. A més, va defensar la necessitat d’aquesta compra adduint que caldrà administrar una tercera dosi de reforç a la població adulta i vacunar els menors d’edat.

Aquest diumenge, el comissari francès s'ha limitat a afirmar que està "absolutament segur" que els problemes d'aprovisionament s'han acabat i que la Unió Europea acabarà el 2021 sent capaç de produir "més de 3.000 milions de vacunes a l'any". Gràcies a aquest augment de la producció, ha recalcat que Europa podria tenir vacunat el 70% de la seva població a mitjans de juliol.

stats