Èxode als pobles: es preveuen 70.000 migracions des de la ciutat els pròxims cinc anys
Un estudi de l'Institut Metròpoli revela que les famílies joves són les que més van marxar de les ciutats després de la pandèmia
BarcelonaEl fenomen de la "contraurbanització", o l'augment de l'interès per anar a viure a les àrees rurals de Catalunya per tenir millor qualitat de vida –però també pel preu de l'habitatge a les grans ciutats–, ja és un fet, segons l'estudi Rural i urbà: migracions, entorn residencial i estructures d'oportunitat de l'Institut Metròpoli. Presentat aquest dimecres, l'anàlisi constata que aquesta tendència ha repuntat des del 2020, quan es van registrar 17.105 migracions, i encara ara es manté estable. Tot i que encara són xifres minoritàries, el 2021 –l'últim any amb dades actualitzades– els moviments residencials s'han mantingut a l'alça i es preveu que aquesta opció guanyi més adeptes: els pròxims cinc anys, l'organisme pronostica que aproximadament unes 70.000 persones migraran a àrees rurals des de la regió metropolitana de Barcelona. Això voldria dir que un 30% de la població que canviï de residència triarà un poble o un municipi petit.
Aquest incipient èxode als pobles va detonar l'any 2020 coincidint amb la pandèmia, si bé aleshores la majoria de les migracions eren a segones residències. A partir del 2021, les dades corroboren que continua havent-hi interès per marxar de les urbs cap a les àrees rurals. L'estudi ha estat un encàrrec del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i assenyala que l'any de la pandèmia, marcat per les migracions temporals a segones residències, hi va haver uns 17.105 moviments residencials.
Segons les mateixes dades, l'any 2021 encara va haver-hi 16.300 (10,3%) migracions de la ciutat al món rural i el 40,1% de les altes de padró que es van fer en àrees rurals de Catalunya provenien de ciutats grans, 5 punts més que el 2019. En aquest sentit, d'acord amb les Estadístiques de Variacions Residencials (INE), les migracions del 2021 van superar en 4.000 les xifres del 2019 i en 6.000 les del 2015. “De moment, aquests tipus de migracions no han comportat cap canvi en l’estructura de fluxos residencials ni en l’estructura demogràfica de les ciutats”, explica Sergio Porcel, investigador de l’Institut Metròpoli. De fet, des del 2007 no s’havien vist mobilitzacions tan extraordinàries: l'any anterior al boom immobiliari, caracteritzat per un intens procés de suburbanització particularment a la regió metropolitana de Barcelona, es va arribar a 18.025 migracions.
Qui marxa de la ciutat?
L’estudi ha revelat que gairebé un 80% de les migracions són voluntàries, a diferència de les grans metròpolis, on sí que hi ha un augment de mobilitzacions forçades a causa de la dificultat de mantenir o accedir a l'habitatge. El perfil de les persones que emigren a les àrees rurals és generalment el de famílies joves, amb una mitjana d'edat de 36 anys, amb fills o sense.
L’estudi de l'Institut Metròpoli revela que el 88,5% dels migrants són autòctons i que el motiu principal pel qual deixen la ciutat (47,3%) és per millorar l’habitatge o l’entorn. Un segon motiu (35,4%) és la voluntat de formar una llar o per raons familiars. Els motius econòmics, en canvi, no tenen tant de pes per marxar a les zones rurals: només un 7,5% justifiquen el canvi per aquesta raó. “La mobilització del 2021 està més lligada a municipis més pròxims a àrees urbanes o que estan molt ben connectats amb les grans ciutats”, ha afirmat Porcel.
L’impacte a les àrees rurals
Pel que fa a la valoració de la nova vida, segons ha subratllat l'investigador, un 45% estan "molt satisfets" amb el nou habitatge i entorn, en contraposició amb la dada que es registra a Barcelona, que és del 30%. L'investigador ha recordat, amb tot, les desigualtats que presenten les zones rurals i la necessitat de solucionar-les, com ara les mancances en la infraestructura del transport públic, els serveis i les activitats culturals. En aquests punts, precisament, els nous residents a les àrees rurals expressen menys satisfacció. Per exemple, una de cada quatre persones ha de sortir del nou municipi per comprar productes frescos i l'accés al transport públic és tan limitat que el vehicle privat és encara el principal a la Catalunya rural.
D'altra banda, les migracions d’àrees rurals a les ciutats estan molt més equilibrades. L’any 2021 hi va haver 9.608 desplaçaments, respecte als 16.300 en sentit invers. Ara bé, això també s’explica perquè la població rural és molt més reduïda.
