Pandèmia

"La situació epidemiològica del Segrià és delicada": els experts defensen el confinament de la comarca

Les dificultats per traçar els contactes dels positius augmenta el risc de transmissió descontrolada

Els experts consultats per l'ARA ja avisaven fa setmanes que era necessari el desplegament del confinament perimetral del Segrià com a mesura preventiva de cara a evitar que els focus es descontrolin. Alguns com el físic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas ja urgien ahir divendres el Govern a confinar immediatament les zones més afectades de Ponent. "Les eines de control selectives són part del procés en què estem. La situació epidemiològica del Segrià és delicada, malgrat que ara hi hagi molts més recursos, coneixement i capacitat diagnòstica i de control que fa tres mesos", afirma la física i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats, que defensa que aquest "pas enrere" és important per vigilar i tallar les cadenes de transmissió.

"Les dades que es recullen des de Sant Joan evidenciaven un augment gran de casos actius a Lleida que feia molt difícil el seguiment mitjançant estudis de contactes", coincideix el també investigador del BIOCOM-SC Enric Álvarez. De fet, des d'abans de la revetlla epidemiòlegs i biofísics encarregats d'analitzar l'evolució dels contagis a partir de les dades públiques, però també metges dels serveis d'urgències de la regió, advertien que Lleida començava a viure un déjà vu de la primera onada de covid-19. Basar el control de l'epidèmia exclusivament en l'estudi de contactes, deien, era insuficient i un risc a l'hora d'afavorir la transmissió comunitària atesa l'acceleració dels contagis i la idiosincràsia social de la pròpia regió.

El Govern decideix confinar perimetralment la comarca del Segrià

L'anunci del confinament quirúrgic del Segrià així ho corrobora. D'una banda, els experts subratllen que hi havia una part de la informació que només coneixien les autoritats sanitàries i que no s'havia anat fent pública les últimes setmanes. Per exemple, la tendència d'hospitalitzacions a l'Arnau de Vilanova – dada que fins aquest divendres no es va donar– i la gravetat dels casos que hi arribaven, l'estructura social dels positius i els contactes que s'havien pogut identificar i la capacitat de mobilitzar recursos assistencials d'una àrea a una altra. "Per controlar l'epidèmia s'han d'identificar aproximadament dos terços dels contagis", explica Álvarez.

Un valor molt important per seguir l'evolució de l'epidèmia en un territori concret i avançar-se als rebrots en la presa de decisions és el nombre de tests que es fan i quants d'aquests acaben donant un resultat positiu. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), si aquest indicador constata que la proporció de positius està per sobre del 10%, és molt difícil controlar els brots exclusivament amb el seguiment de contactes. Si la xifra s'acosta al 20%, és gairebé impossible fer-ho i calen mesures més contundents de contenció general, com aquest confinament perimetral. 

La dimensió social ho complica

L'altre factor clau és la impossibilitat de seguir el recorregut de les infeccions en persones potencialment afectades que o bé no tenen un domicili fix o bé decideixen no fer l'aïllament quan se'ls ho indica. "L'estudi de contactes en determinats ambients socials és molt difícil. Ens consta que Lleida fa una tasca de vigilància molt bona, però una cosa és el sobreesforç dels professionals i una altra els efectius amb què compta per traçar els contactes", explica l'epidemiòleg de la Fundació de la Unitat d'Investigació en Tuberculosi de Barcelona (UITB) Joan Caylà, que recorda que la vigilància epidemiològica és una especialitat de Salut Pública infrafinançada crònicament i amb una falta estructural de recursos materials i personals. 

"El més senzill sempre és que el metge de capçalera diagnostiqui un cas i es tracin els contactes amb els seus convivents, que també viuen a la mateixa àrea bàsica de salut", explica Caylà. Alhora, Salut Pública s’encarrega d’establir vincles comunitaris, per exemple vigilant una possible propagació en l’àmbit laboral. A Lleida, a causa de l’arribada de persones estrangeres per fer la temporada de la recollida de fruita o de la gran mobilitat que hi ha a la Franja amb l'Aragó, aquesta localització no és tan senzilla. En molts casos, calen agents comunitaris i mediadors culturals, perquè cal traduir la informació i les recomanacions a persones que viuen al carrer, que no parlen la llengua o que no són conscients que són potencialment contagiats i, al seu torn, contagiadors. 

Lleida tem un rebrot de covid-19

L'expert assegura que, en epidemiologia, quan un foc [brot] és petit es pot sufocar amb una sola gota d'aigua, és a dir, establir el contacte entre familiars que viuen en una mateixa casa o que tenen unes relacions socials molt acotades. Això és el que segons fonts governamentals ha estat passant aquestes setmanes en diversos punts de Catalunya –que no s'han fet públics– i que s'han pogut controlar amb agilitat. Ara bé, quan hi ha una posterització elevada –un petit grup amb una gran mobilitat pot contagiar molt–, creix el risc que es cremi el bosc [un rebrot], perquè no es poden establir mecanismes de control. Això fa que s'acumulin contagis en un lloc determinat i que sigui probable que es produeixin focus difícils de perimetrar.