Façanes que cobren vida

BarcelonaUn grup de científics catalans han inventat un formigó que es comporta com un suport biològic natural perquè creixin en les parets exteriors dels edificis determinats organismes, concretament algunes famílies de microalgues, fongs, líquens i molses. Es tracta d'un projecte del Grup de Tecnologia d'Estructures de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encapçalat per Antonio Aguado i format pels investigadors Ignacio Segura i Sandra Manso. També hi han col·laborat Antoni Gómez-Bolea, professor del departament de biologia vegetal de la Universitat de Barcelona (UB), i Mari Pau Ginebra, catedràtica del departament de ciències dels materials i enginyeria metal·lúrgica de la UPC, juntament amb el seu equip.

Les façanes vives presenten un avantatge important enfront dels jardins verticals tradicionals. "Un jardí necessita sembra, cultiu, reg, adob, poda. El concepte que estem desenvolupant es basa a facilitar les condicions perquè un panell de formigó sigui colonitzat pels organismes autòctons de cada emplaçament, amb un manteniment molt reduït", explica Antonio Aguado. Es tracta d'una colonització natural en què la intervenció humana es limita a vigilar que no apareguin microorganismes perjudicials per a les persones o per al mateix material.

Nous paisatges urbans

Més enllà de l'estalvi econòmic, aquestes façanes ajudarien a crear entorns urbans més agradables des del punt de vista estètic. Així les parets dels edificis o les superfícies d'altre tipus de construccions adquiririen diverses tonalitats cromàtiques d'acord amb les estacions de l'any. Les cobertures biològiques també tenen la capacitat de millorar l'eficiència energètica dels edificis, perquè actuen com a reguladors tèrmics: fan que l'edifici no perdi temperatura i a la vegada mitiguen el sobreescalfament provocat pel sol. A més, el fet que part dels organismes colonitzadors realitzin la fotosíntesi faria reduir els nivells de CO en la mesura que aquestes cobertures s'estenguessin per la ciutat.

L'origen d'aquest invent és el seguit d'estudis que realitza l'equip d'investigació a l'àrea de l'avaluació i seguiment de preses de formigó a Catalunya. En diversos punts d'aquestes estructures es pot apreciar un creixement de molses i líquens a causa de la humitat. "En un primer moment es va valorar estudiar aquesta colonització com a via per obtenir informació sobre l'estat del formigó de la presa, però la idea va evolucionar cap al panell amb bioreceptivitat millorada, en la qual estem treballant", indica l'investigador Ignacio Segura.

Ara l'equip que desenvolupa aquest peculiar formigó espera realitzar un seguit d'experiències pilot d'aplicació en un termini de com a màxim dos anys. De moment ha rebut sol·licituds de diverses empreses d'Europa, Àsia i Amèrica, interessades a portar a terme proves amb aquest formigó. Aquestes experiències garantiran la recollida de noves dades sobre el comportament del material. En principi, el formigó hauria de fer la mateixa funció independentment de l'indret. La investigadora Sandra Manso precisa que "es tracta d'una solució que no està condicionada per cap clima en particular, perquè es busca una colonització natural adaptada al medi en què es trobi l'edifici en qüestió.

Actualment s'ha conclòs l'etapa de desenvolupament i caracterització del material, i ha començat una nova fase que consisteix en dos experiments: un de colonització accelerada i un altre de colonització natural. El primer s'està duent a terme amb la Universitat de Gant, a Bèlgica, i consisteix a sotmetre les peces d'assaig a un procés que simula les condicions naturals en laboratori, amb cicles de llum i foscor, i utilitza un cultiu d'algues també de laboratori.

L'experiment de colonització natural s'està portant a terme en diverses localitzacions a la ciutat de Barcelona, al Montseny, i també a Gant. Serveix per avaluar la colonització que té lloc en les peces d'assaig sense cap tipus d'intervenció, només disposant el material en dues inclinacions -horitzontal i vertical- i orientat al nord, per afavorir el creixement.

Per a tot tipus d'edificis

Els panells d'aquest formigó són aplicables a moltes tipologies d'edificis, ja siguin de nova construcció o antics. En aquest últim cas es podrien instal·lar durant una rehabilitació. Encara no és possible fer una estimació fiable del preu final del sistema perquè la recerca no s'ha acabat. El ciment de fosfat de magnesi, un dels components del formigó, requereix materials químics que ara per ara tenen un cost econòmic elevat. Antonio Aguado assenyala que aquest cost s'està intentant reduir: "Estem en contacte amb investigadors de la Universitat de Barcelona, que han desenvolupat un ciment semblant a partir de subproductes de la indústria de producció de la magnesita i això permetria abaratir el material final".

L'interès internacional que ha suscitat la innovació fa pensar a l'equip que hi treballa que té un gran potencial d'èxit comercial. En aquest moment s'està tramitant la patent. Una opció per arribar el mercat és crear una empresa, i una altra, transferir el coneixement a una empresa existent. "El que tenim clar és que prioritzarem el nostre entorn industrial", diu Aguado.