Societat 15/04/2021

Factors genètics associats a la inflamació prediuen la gravetat del covid-19

Un equip coordinat per Manel Esteller troba marcadors epigenòmics associats als casos més greus de la infecció

2 min
Una infermera atenent un malalt de covid a l’UCI de l’Hospital de Bellvitge.

BarcelonaFa tot just 15 mesos que es va declarar la infecció pel coronavirus SARS-CoV-2 com a pandèmia global. Malgrat que en ciència aquest lapse de temps s’acostuma a considerar molt curt, la recerca bàsica ha avançat a prou velocitat per iniciar una campanya de vacunació a escala global, avançar en el coneixement de candidats a nous fàrmacs per lluitar contra la malaltia i identificar factors de risc que ajuden a determinar quins pacients evolucionaran pitjor i, per tant, necessitaran una atenció mèdica més intensa. Manel Esteller, investigador Icrea i director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), i Aurora Pujol, també professora Icrea i cap del Grup de Malalties Neurometabòliques del campus biomèdic de Bellvitge, han afegit a la llista ja coneguda els que per ara són els primers marcadors epigenètics associats a la severitat de la malaltia. Els resultats de la seva investigació s’han publica avui a EBiomedicine, la revista germana de The Lancet per a troballes de laboratori.

El resultat és transcendent. En primer lloc, perquè es tracta d’una malaltia amb una enorme variabilitat que fa que mentre que alguns pacients són asimptomàtics sense cap mena de manifestació clínica aparent, altres evolucionen fins a patir complicacions respiratòries i circulatòries greus. I, en segon terme, s’ignora la raó de fons d’aquesta variabilitat, cosa que dificulta predir quina evolució tindran els pacients.

Fins ara s’han identificat factors que es consideren de risc. L’edat o l’existència de patologies prèvies com les cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis o defectes immunes agreugen el diagnòstic i fan preveure una evolució pitjor. Però res de tot això informa de l’estat de la resta de la població, cosa que dificulta que es pugui precisar qui necessitarà tractament hospitalari o requerirà seguiment ambulatori, explica Esteller. “Els marcadors epigenètics podrien fer aquesta funció”, apunta. En conjunt, l’epigenètica regula si els gens s’expressen o no. D’alguna manera, fan la funció d’un interruptor que activa o inactiva la funció d’un gen. Com a norma general, aquest mecanisme està condicionat per factors externs, com ara els hormonals i els ambientals.

13% dels casos

La recerca coordinada entre Esteller i Pujol conclou que hi ha modificacions epigenètiques associades a gens implicats en una resposta inflamatòria excessiva i en d’altres associats a una tendència general “a un estat de salut pitjor”. Els resultats concorden amb el 13% de la població mundial que s’estima que presenta els mateixos trets, “la mateixa signatura epigenètica”, diu l’investigador, i que han batejat amb el nom d’Epicovid.

Pujol i Esteller sostenen que és justament sobre aquest segment de població que caldria tenir una “preocupació especial”. Es tracta dels pacients que no pertanyen als grups de risc majoritari però que són asimptomàtics o tenen símptomes lleus, a més d’aquells que han requerit hospitalització sense tenir un factor de risc específic.

El treball descriu que en aquesta mena de pacients, els positius pel virus que desenvolupaven un covid greu, és possible identificar variacions epigenètiques en els interruptors químics que regulen l'activitat de l'ADN. Aquesta signatura genètica podria representar el 13% dels casos. Una eina analítica ajudaria a discriminar qui té risc de malaltia greu més enllà dels factors de risc coneguts.

stats