Societat 03/06/2022

Les famílies busquen un lloc a l'oasi del Raval

Infants, esport i música contra l'estigma a l'única zona verda del barri

5 min
Un nens jugant a un del espais anomenats punts de lectura, creats al Parc de Sant Pau del Camp

BarcelonaEl parc de Sant Pau del Camp és possiblement la zona verda més disputada de Barcelona. És al bell mig del Raval, el barri més dens i multicultural de la ciutat. Aquest petit pulmó que envolta l'antic monestir de Sant Pau del Camp té tota mena de pretendents que cada dia se'n disputen gairebé cada pam de terra, i durant els darrers mesos -i això és notícia- també hi ha famílies que se'l volen fer seu. Comparteixen l'espai amb ferrovellers senegalesos, joves magribins, persones sense sostre, algun drogoaddicte i algun carterista que busca refugi. Amb l'excusa d'una petita remodelació urbanística, l'Ajuntament de Barcelona va tancar el parc l'estiu del 2019 quan la inseguretat de la ciutat va arribar al màxim. Abans de precintar-lo, efectius dels Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional van protagonitzar un polèmic desnonament que va acabar amb 29 persones identificades i nou de traslladades al centre d'internament d'estrangers (CIE).

Un espai del punt de lectura al Parc de Sant Pau del Camp
Contes infantils a l'espai del punt de lectura
Nens i animadors a l'espai del Parc de Sant Pau del Camp

El parc està situat a menys de 50 metres de la comissaria dels Mossos d'Esquadra del carrer Nou de la Rambla, però aquesta proximitat no ha evitat que Sant Pau del Camp hagi estat durant molt anys un dels llocs més perillosos de la capital catalana. Els veïns, directament, hi havien renunciat. Les obres es van allargar tot un any, entre altres coses perquè es va tancar sense tenir ni adjudicada la primera fase de les obres. El precinte va treure la delinqüència del parc, però, també, qualsevol activitat possible. El Raval es va quedar sense la seva única zona verda. L'Ajuntament de Barcelona va aprofitar la treva per repensar l'espai i intentar tornar a seduir els veïns. Un any més tard, l'estiu del 2020, va reobrir amb noves instal·lacions esportives i un ampli ventall d'activitats veïnals. "L'objectiu és que vagi canviant l'estigma que aquest parc té per a la població i que vegi que s'hi fan altres coses", explica Sergi Brió, responsable de comunicació de Xamfrà, una entitat que es val del teatre, la música i la dansa com a eina per a la inclusió social. Una d'aquestes "altres coses" és el festival de música i teatre que estan preparant per als dos primers divendres d'aquest juliol. Xamfrà forma part d'una xarxa d'entitats que, amb el suport del districte i d'un equip de dinamització, intenten que els veïns tornin al parc. També en formen part Impulsem, el conservatori del Liceu, l'Arnau Itinerant i el CEM Can Ricart.

Un grup de nigerians que comparteixen el parc amb els infants

Des que el parc va reobrir, el fràgil equilibri s'ha mantingut, en part gràcies a la pandèmia, però això s'ha acabat. Aquest estiu sense restriccions arribarà acompanyat de milers de turistes despistats. Les previsions en matèria de seguretat són preocupants i molts ulls tornen a mirar cap al complicat parc. D'altra banda, l'única zona verda del Raval tornarà a tancar un estiu més, tot i que aquest cop, parcialment.: a partir de mitjans de juliol, s'executarà la segona fase de les obres que està previst que acabi a l'octubre, quan arribi la tardor.

Uns nens pintant aun dels espais creats al Parc de Sant Pau del Camp

"Vols pintar una estoneta?"

Fins que les excavadores no entrin al parc, el districte creua els dits perquè el fràgil equilibri es mantingui. En aquesta tarda de dimecres hi ha una desena de criatures que intenten fer-se fortes en un racó de la plaça. Les seves mares, cobertes amb teles de colors llampants, peten la xerrada mentre la Gemma i el Massimo, dos joves treballadors socials, entretenen la canalla amb contes i joguines esteses per terra. "Vols anar a pintar una estoneta?", pregunta la Gemma a l'Isha, que respon amb un somriure perquè li encanta pintar. "Continua sent un espai tensionat", reconeix la Gemma, però destaca que quan hi ha infants "les activitats negatives del parc es desplacen. No sé si els recorda el seu nen interior... però venen a dir-nos que l'espai és molt maco", diu orgullosa. La Susana és una de les mares que fa servir l'espai: "Ha millorat però tampoc no gaire. A les quatre de la tarda encara pots veure gent punxant-se, però ja hi estem acostumats", diu mentre el seu fill petit corre pel parc.

Una parella de 13 anys aprofita aquesta cara més amable de la plaça per preguntar si han vist un passar noi amb els cabells arrissats. "M'acaba de robar el mòbil i els Mossos em diuen que no puc presentar denúncia perquè soc menor", diu el noi, que s'endinsa al parc a veure si el troba. "Si el veieu m'aviseu, sisplau, va amb una noia amb els cabells vermells", descriu. A només tres metres d'aquesta ludoteca itinerant hi ha un grup de migrants de l'Àfrica Occidental. Alguns només porten quatre mesos a Barcelona i pregunten tristos què han de fer per aconseguir papers mentre que d'altres fa anys que viuen a Barcelona i ja tenen passaport, però la feina no arriba. Un d'ells té problemes mentals i de tant en tant comença a cridar i increpar algú, mentre agita un cartó de vi que porta a la mà. Els seus amics el controlen quan en fa un gra massa.

"L'alcohol és molt dolent", diu el Michael, un nigerià que prefereix l'herba. En un altre racó del parc hi ha també dos sensesostre gairebé invisibles que eixuguen la roba que acaben de rentar a la font del pipicà i més enllà hi ha dos joves europeus que juguen a bàsquet. També hi ha uns joves al pump track, un espai pensat per fer acrobàcies amb bicis i patinets, i un pare francès que ensenya a patinar el seu fill. Aprofitant el desnivell de la plaça, a la zona més alta, hi ha petits grups de joves magribins que van i venen constantment, movent-se amb aquella falsa seguretat dels nois de la seva edat.