Un fàrmac per a la leucèmia, nova arma per atacar el càncer de pàncrees

BarcelonaInvestigadors del grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han demostrat la utilitat d'un fàrmac inhibidor de la cinasa BTK per al tractament del càncer de pàncrees en models preclínics amb ratolins. L'ibrutinib, un fàrmac que fins ara s'ha fet servir per al tractament d'algunes leucèmies i limfomes, podria ser de gran utilitat en el càncer de pàncrees. Els resultats d'aquesta recerca descriuen un nou ús per a l'ibrutinib i també obren la porta a un nou enfocament terapèutic per a altres patologies fibròtiques. Els resultats es publiquen aquest dimecres a la revista 'Cancer Research', que dedica la portada a la troballa.

El grup d'investigadors, liderat per Laura Soucek, ha estudiat la importància dels mastòcits en alguns tumors. L'ibrutinib és un fàrmac inhibidor de la tirosina cinasa de Bruton (BTK, per les sigles en anglès), necessària per a la maduració de les cèl·lules B implicades en alguns càncers hematològics, però alhora essencial en el procés d'activació dels mastòcits.

Això els va dur a provar per primer cop el fàrmac per inhibir els mastòcits en un model d'insulinoma en ratolí. Els resultats van ser molt positius i van decidir provar-ho en models d'adenocarcinoma de pàncrees, el tumor de pàncrees més freqüent i agressiu, que presenta una infiltració de mastòcits notable i una taxa de creixement i disseminació elevada. Els pacients afectats tenen resposta escassa al tractament i supervivència molt baixa.

El creixement dels tumors s'alenteix

Els resultats van ser concloents i el creixement dels tumors en els animals es va alentir. Es va provar tant l'administració d'ibrutinib en forma de monoteràpia com la combinació amb la quimioteràpia habitual en tumors de pàncrees, la gemcitabina, i en ambdós casos va millorar la supervivència dels ratolins.

A més, l'estudi va revelar una particularitat especial de l'acció de l'ibrutinib: "Els tumors de pàncrees estan entremesclats amb un dens estroma fibroinflamatori. Una mena de cabdell de fibroblasts i col·lagen que fa un efecte semblant a una càpsula, cosa que dificulta l'arribada dels fàrmacs quimioteràpics al cor del tumor", explica Daniel Massó, primer firmant de l'article. L'ibrutinib redueix l'estroma "de forma molt evident". "La nostra hipòtesi és que aquest és el mecanisme pel qual l'ibrutinib, associat a la quimioteràpia habitual, millora la supervivència", concreta Massó.

Tot i que els resultats són encara preclínics i s'han obtingut fent servir models animals, la troballa obre la porta a la possibilitat d'aplicar-lo en pacients amb càncer de pàncrees més ràpidament. Com que ja s'utilitza en pacients, el fàrmac ja ha passat les proves de seguretat i eficàcia. "Entre un descobriment científic i l'aplicació clínica normalment passen anys. En aquest cas, atès que l'eficàcia i la seguretat d'aquest fàrmac ja es coneixen i que ha estat aprovat amb antelació per a altres menes de tumors, és raonable esperar que ràpidament es posaran en marxa els assaigs clínics destinats a validar-ne l'ús per al càncer de pàncrees", comenta Soucek.

La troballa també ha de permetre que la teràpia amb ibrutinib es pugui estudiar com a opció terapèutica per a altres malalties de característiques fibròtiques, com ara la pancreatitis o la fibrosi hepàtica.