“El feminisme implica tota la ciutadania en la transformació del món”

Victòria Camps i Cristina Gallach dialoguen sobre els reptes de futur de la societat del segle XXI

La moralitat i l'ètica no són problemes del passat. Els ciutadans del segle XXI cada vegada som més autònoms i tenim més llibertat per decidir què volem fer, què defensem i de quina manera volem viure. Tenim molt clar què està bé i què està malament, què és just i què és injust, però també estem sotmesos a grans pressions socioeconòmiques que ens desperten actituds egoistes cap als altres. Aquesta és la definició de societat que van traçar ahir Victòria Camps, filòsofa i catedràtica emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i Cristina Gallach, l'alta comissionada de les Nacions Unides per a l'Agenda 2030, a la trobada 'Els futurs de la ciutadania', celebrada a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona.  

"Avui ens enfrontem a un gran problema ètic de futur: ¿Sabem realment què volem?", qüestiona Camps. En opinió de Gallach, la resposta és clarament negativa: "Vivim desorientats i necessitem suport més que mai". La dificultat de planificar el futur sense risc de caure en una única visió o en una única utopia que deixi fora alguns grups socials va monopolitzar el diàleg entre Gallach i Camps, organitzat per l'Associació de Directius de Comunicació de Catalunya (Dircom) en el marc de la vuitena Netcom, la trobada anual del sector de la comunicació. 

"Les persones hem d'entendre que igual que tenim uns drets també tenim uns deures i que aquests compromisos i responsabilitats cíviques són el mínim comú exigible a tothom", adverteix Camps. La filòsofa va posar el moviment feminista com a exemple de compromís social que ha obligat la gent a deixar de mirar cap a una altra banda: "El feminisme implica tota la ciutadania en la transformació del món. Ens fa veure que la societat ha de canviar perquè hi ha una gran violència contra les dones, perquè segueix existint la bretxa salarial i perquè encara falta representació femenina als espais de presa de decisions".

Gallach, que va subratllar les paraules de la catedràtica de filosofia moral i política de la UAB, també va felicitar l'adolescent sueca Greta Thunberg per la seva capacitat de mobilització en una qüestió que "ens afecta a tots": el canvi climàtic. "Mai s'havia tramitat una directiva europea sobre medi ambient tan ràpid. Estem en un moment de sensibilització molt potent i tenim unes responsabilitat molt gran respecte a les generacions futures", va assenyalar la responsable de consolidar l'Agenda 2030 a l'Estat. Una exigència moral en què l'Agenda 2030 hi juga un paper clau. "L'Agenda és una caixa d'eines que ens permetrà construir a llarg termini un món millor", va defensar Gallach. 

"¿Hi ha prioritats en la construcció d'aquests diversos futurs de la ciutadania?", va etzibar el periodista Ramon Pellicer, a càrrec de la moderació del diàleg. "Acabar amb les desigualtats", va respondre immediatament Camps. La filòsofa defensa que el camí cap a un món més sostenible, més igualitari i més segur per al conjunt de la societat passa perquè la societat entengui que cal assumir compromisos ferms per posar fi a les desigualtats socials, econòmiques, de gènere o ambientals. 

Tant Gallach com Camps destaquen que és més fàcil saber "què no volem que passi" i mobilitzar-nos per evitar creuar aquestes línies vermelles que intentar dissenyar un futur utòpic per a tothom. "Hem de poder retre comptes a les futures generacions i hem de ser autocrítics amb les coses que fem malament, però per aconseguir els dos objectius cal tenir coratge i valentia", van admetre les expertes.

Més continguts de