DIA MUNDIAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES

“Els meus fills repetien els insults de l’agressor i no em deien mare”

La violència masclista que pateixen les dones amb nens petits també impacta en les criatures
“Els meus fills repetien els insults de l’agressor i no em deien mare”

“No saps netejar ni cuinar. No serveixes per a res”. Són insults que l’agressor de la Mercè, la seva exparella, li etzibava. “Els meus fills els repetien i no em deien mare, m’anomenaven pel meu nom”, recorda. La violència masclista que pateixen les dones que tenen fills afecta les criatures, que també reben cops físics i arrosseguen seqüeles psicològiques. Encara que no hagin vist o viscut la violència, “això no vol dir que desconeguin què ha passat: els nens ho perceben”, afegeix una educadora que ha atès la Mercè.

Aquest és un dels quatre testimonis de dones amb fills -tres catalanes i una balear- que han patit la violència masclista i amb qui l’ARA ha pogut parlar. Del gener a l’octubre, les víctimes menors d’edat de fins a 11 anys han augmentat un 22% a Catalunya -respecte a l’any passat-, i en la franja d’entre 6 i 11 anys la xifra s’ha disparat un 39%, segons les dades dels Mossos d’Esquadra.

Viure amagada amb els fills

No es diu Mercè. És un nom fictici per protegir la seva identitat. Després que els veïns avisessin els Mossos fa més d’un any pels cops i els crits que sentien, la Mercè -que estava embarassada- i els seus dos fills van passar els següents quinze dies en una comissaria -on es garantia la seva seguretat- fins que els van poder oferir un pis d’urgència en què havien de passar un màxim de dues setmanes però que es van convertir en dos mesos. Posteriorment van anar a una casa d’acollida gestionada per la Fundació Intress, on van conviure un any amb altres dones i fills que també havien patit la violència masclista. Tots els canvis de domicili els va fer per amagar-se de l’home que la maltractava. “Quan vam arribar a la casa no teníem una relació de mare i fills”, recorda la Mercè. L’educadora explica que la Mercè havia perdut l’autoritat sobre els seus fills, que repetien el model de l’agressor a l’hora de dirigir-s’hi. Ell no la deixava sortir de casa, ni trucar, ni posar-se la roba que volia: “No podia decidir”.

“La relació de la mare amb els fills estava deteriorada, penjava d’un fil”, subratlla l’educadora que va atendre la Mercè i els menors a la casa d’acollida, on van poder reconstruir el seu vincle. “Ara he recuperat la relació amb els fills, però no vull haver de tornar a canviar de vida per l’agressor”, assegura la Mercè, que recorda que ha passat per una comissaria i tres domicilis diferents des que es refugia de l’home. “Les víctimes són les que han de marxar”, lamenta l’educadora. Fa uns mesos -després de donar a llum- que la Mercè s’ha traslladat a un pis on finalment viu amb els tres fills. La Mercè admet que encara té por perquè ha rebut al mòbil missatges amenaçants de l’agressor, que continua lliure -amb una ordre d’allunyament- a l’espera del judici penal.

Tensió per la custòdia

La Mercè no ha de passar per un procediment civil per determinar la custòdia i la pàtria potestat dels nens perquè tots tres porten els seus dos cognoms -per tant, formalment la Mercè és mare soltera-, tot i que el seu cas és una excepció. La Vera, de 34 anys, té la custòdia del seu fill de quatre anys, però no la pàtria potestat. La comparteix amb el pare, que, segons va dictar el jutge, pot veure el seu fill cada dos caps de setmana en horari diürn. L’home no sempre es presenta a les visites i acostuma a pagar la pensió esgotant l’últim dia del termini. “El pare objectiva el fill per afectar el meu dia a dia”, assegura la Vera, que afegeix que això genera “un joc d’estratègia molt cansat”. Ho exemplifica amb el passaport del nen: ella ha posat facilitats perquè en tingui, però l’home només busca excuses per no sol·licitar el document.

La Vera i el seu fill van patir la violència masclista quan el nen tenia pocs mesos. L’home va arribar a bolcar el cotxet del nen. Després de denunciar-lo, va desaparèixer. Quan el jutge va fixar les visites de cap de setmana, les primeres trobades no van ser fàcils per a la Vera i el nen: “No es preveia la protecció del menor perquè les visites no es feien en un punt de trobada [en espais sota la supervisió d’educadors]”. Segons les dades del poder judicial, només en un 10% dels casos denunciats a Catalunya s’ordena una protecció per als fills, que pot ser una restricció de les visites o, tot i que és poc habitual, una suspensió de la custòdia o de la pàtria potestat.

Cops i insults als nens

“Que no se’ns perpetuï com a víctimes”, demana la Vera sobre la violència masclista. Ara fa de mentora a la Fundació Surt, de Barcelona, on la directora de l’entitat, Sira Vilardell, recorda que els processos de violència contra dones amb nens “fan que la situació sigui més complexa”. Hi coincideix la responsable dels projectes de dones de la Creu Roja a Catalunya, Gemma Roces, que afegeix que els nens “necessiten recuperar el model maternofilial”.

És el cas de l’Odilia, de 50 anys, que va denunciar l’exparella fa tres anys, quan l’home va estar a punt de tirar-la pel balcó d’un cinquè. “M’havia pegat molt i no sé per què aguantava”, recorda. I no l’havia denunciat abans perquè l’amenaçava. L’home també havia pegat o insultat els dos fills, que ara tenen 12 i 7 anys. Tot i que hi ha una llei per protegir les dones de la violència masclista, no n’hi ha cap d’específica per als fills.

Davant la situació de violència, els nens sempre la van defensar, i l’Odilia diu que ara no volen veure el pare. La mare i els nens han rebut suport psicològic de la Creu Roja. El jutge va dictar que l’home havia de passar una pensió i havia d’assistir a unes visites amb els nens en un punt de trobada, malgrat que mai ha passat els diners de la pensió ni s’ha presentat a les trobades. La custòdia i la pàtria potestat dels fills ara són exclusives de l’Odilia. “Encara tinc por, però la prioritat són els nens”, assegura. Amb el nou projecte vital, que va comportar un trasllat de domicili, també ha canviat de feina i ara fa de monitora: “Era la meva il·lusió”.

Por de les visites

Un altre canvi de vida va ser el de l’Eva, que es va establir a Mallorca després de divorciar-se de l’home que la va maltractar durant més de 20 anys: “Havia sigut maltractada des del principi i no me n’adonava”. El pitjor va ser l’any passat: “Vaig aconseguir una feina en una fàbrica i vaig ascendir. I ell va començar a dir que era perquè em tirava algú”. La va començar a espiar, li va col·locar un telèfon al cotxe per gravar-la, li controlava les factures del mòbil i va instal·lar una càmera dins de casa.

Els fills van ser el factor clau perquè l’Eva el denunciés després d’un intent d’agressió física al carrer. Les reaccions dels fills han sigut diferents. La més gran, de 22 anys, “evita afrontar el que ha passat”. El mitjà, que tenia 16 anys, “va madurar de cop”. I el petit, que ara té 9 anys, és “qui ho ha passat pitjor, amb menys eines per expressar-se”. L’Eva ara lluita contra el maltractament econòmic: l’exmarit utilitza la pensió com a arma. També té por de deixar el fill petit amb el pare, que el pot visitar cada dos mesos.

Més continguts de