La Fiscalia demana dos anys de presó per l'ocupació d'una sucursal bancària a Sant Andreu

MartorellLa Fiscalia demana provisionalment dos anys de presó per a cadascun dels vuit activistes de la PAH que el març del 2017 van irrompre i ocupar durant 28 hores una oficina del BBVA per protestar contra els desnonaments d'habitatges. A més, el ministeri públic reclama una multa de 900 euros a raó de 15 euros diaris durant dos mesos i el pagament dels 172,27 euros en què es van calcular els desperfectes ocasionats per l'acció reivindicativa a l'oficina, malgrat que l'entitat bancària s'ha retirat de l'acusació.

El judici, previst inicialment per al mes de maig passat, es va ajornar a causa de la situació epidemiològica del coronavirus i es preveu per al 9 de novembre. Després d'una primera vista preliminar, el BBVA es va retirar de la causa i la Fiscalia va intentar arribar a un acord de conformitat amb els encausats, que el van refusar perquè suposava assumir que havien comès fets delictius, explica Anaïs Franquesa, advocada d'una de les processades.

Els fets es remunten al matí del 2 de març del 2017, quan la PAH va organitzar una acció "festivo-reivindicativa" i un grup d'activistes van entrar a l'oficina del carrer Joan Torras del barri barceloní de Sant Andreu. La voluntat de la protesta era que l'entitat s'avingués a paralitzar i negociar les ordres de fins a 17 expedients de desallotjaments per impagaments de lloguers o la hipoteca, explica Aina Gomà, una de les processades.

La Fiscalia relata en el seu escrit que el director de l'oficina va haver de paralitzar l'activitat ordinària per la impossibilitat d'atendre els clients, així que va tancar la porta, però els activistes es van quedar a l'interior i un grup va decidir passar-hi la nit "perquè no s'havia aconseguit cap acord", recorda Gomà. L'endemà els activistes van rebre el suport d'associacions i entitats del barri i van acordar abandonar el local després de dinar "sense resistència", afirma.

Identificació dels activistes

En aquell moment, però, van arribar els Mossos d'Esquadra, que van procedir a la identificació de set dels activistes processats perquè la vuitena ho havia sigut el dia anterior, després que hi participés parlant amb un altaveu per explicar l'objectiu de l'acció.

A la vista de novembre, i si no hi ha modificació de l'escrit d'acusació, els activistes hauran de respondre als delictes de "violació d'establiment obert al públic" i de danys, una petició que, per a aquesta lletrada, és poc usual perquè "no s'ha aconseguit provar l'ús de la violència" per part dels processats i, al seu parer, respon a una estratègia de la Fiscalia de "desmobilitzar" el moviment reivindicatiu.

L'advocada Franquesa apunta que tampoc és usual que el ministeri públic sigui més dur que l'acusació particular –que abans de retirar-se de la causa demanava una multa– i que es tracta d'una tendència recent que es dona "només en casos de protesta o especialment polítics".

Amb tot, per a l'activista Gomà, l'acció demostra que paga la pena continuar amb les protestes perquè tots els casos es van resoldre a favor dels demandants.