Hores decisives per controlar els incendis que ja han calcinat 400.000 hectàrees a l'Estat

Madrid / BarcelonaDesprés que els virulents focs de les últimes dues setmanes hagin arrasat més de 400.000 hectàrees i hagin obligat a evacuar més de 33.000 persones de casa seva al nord-oest espanyol, la fiscalia especialitzada en medi ambient i urbanisme ha decidit investigar si els municipis més afectats compten amb plans de prevenció d'incendis forestals, uns protocols obligatoris segons la llei estatal de muntanyes. En un escrit enviat dilluns passat al qual ha tingut accés l'ARA, el fiscal en cap, Antonio Vercher, va ordenar als delegats provincials d'aquesta matèria que comprovessin si les localitats més perjudicades per la "desastrosa" situació forestal comptaven amb aquests plans i els instava a reclamar responsabilitats penals a qui tingués "l'obligació" d'elaborar les mesures preventives i no ho hagués fet.

A hores d'ara hi ha 18 incendis greus en actiu a Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, tres menys que ahir, que ja han cremat una superfície equivalent a 39 ciutats de Barcelona. El fet que hagin baixat el nombre de focs i que la previsió meteorològica en totes les àrees afectades serà favorable per a les tasques d'extinció, obre una finestra d'optimisme, si bé el risc de reactivació dels focs no desapareixerà fàcilment. "Aquest dijous és un dia determinant per poder acabar com més aviat millor" amb els incendis forestals que estan castigant algunes comunitats espanyoles aquest mes d'agost, ha dit la directora general de Protecció Civil i Emergències, Virginia Barcones, en una entrevista a Antena 3.

Després d'"una nit favorable" juntament amb la feina dels operatius, Barcones ha subratllat que la meteorologia "favorable" ofereix una oportunitat per controlar les flames que han tenyit de negre milers i milers d'hectàrees al nord-oest peninsular. En concret, Extremadura confia consolidar, després de deu dies i unes 17.000 hectàrees calcinades en un perímetre de 165 km, el perímetre del foc de Jarilla (Càceres). A Galícia encara hi ha actius cinc incendis, tots ells a la província d'Ourense, i s'estima que la superfície cremada ja supera les 82.000 hectàrees, gairebé l'equivalent a tota la comarca de l'Anoia (86.000). El més extens és el de Larouco, que ha passat a Lugo després de travessar el riu Sil i s'ha situat a Quiroga. Ja es considera el més gran de la història de Galícia.

A Castella i Lleó ha millorat l'evolució de molts dels incendis a la província de Lleó per la baixada de les temperatures i l'augment de la humitat a la nit, però els cossos d'emergències segueixen amb atenció un nou focus que ha obligat a evacuar la localitat d'Igüeña, a la comarca d'El Bierzo.

A Astúries, on Pedro Sánchez es traslladarà aquest divendres, s'espera que la situació millori gràcies a les pluges que es preveuen. De moment hi ha quatre focus actius. El de Degaña, provinent de Castella i Lleó, és el que més preocupa i el que acapara la major part de mitjans disponibles a la comunitat. El ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco) ha manifestat que totes les seves brigades forestals continuen operant en diferents punts de les zones més afectades pels focs, així com 45 mitjans aeris que fan missions de descàrrega diàriament. Ara bé, la Unitat Militar d'Emergències (UME) ha vist reduïda la seva presència a només vuit incendis, en els quals concentra 1.400 efectius, amb el suport de 800 militars d'altres unitats dels tres exèrcits.

Pel que fa als ferits en els diversos incendis, tres dels sis hospitalitzats per cremades a les províncies de Zamora i Lleó segueixen en estat crític als hospitals. Entre els ingressats a la Corunya continua en estat molt greu un brigadista de 18 anys.

El fiscal investiga la falta de preparació

Segons el fiscal en cap de Medi Ambient i Urbanisme, Antonio Vercher, és "evident" que la magnitud dels incendis és conseqüència de "l'absència o l'aplicació improcedent dels plans de prevenció d'incendis". "En cas contrari, no s'explica què està passant", anota. En els supòsits en què l'actuació no sigui constitutiva de delicte, insta els fiscals que informin "l'administració sancionadora" corresponent.

Fonts del ministeri públic puntualitzen que cada any el fiscal en cap reclama als delegats que vigilin que els ajuntaments disposen d'aquests plans de prevenció. A partir del 2018, i arran d'un informe que s'havia sol·licitat al ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, es va instar els alcaldes dels municipis més exposats a possibles incendis a informar si havien elaborat aquests plans. Segons l'escrit de Vercher, l'any 2024 ja va ordenar revisar el grau de compliment per part dels consistoris i que es formulessin les denúncies administratives corresponents. També que es considerés l'ús de drons per prevenir i localitzar incendis incipients.

Si bé va haver-hi una certa reducció d'incendis l'any passat, "no és el que ha passat l'any 2025, en què les circumstàncies pluviomètriques i el canvi climàtic, entre d'altres, s'estan comportament de manera diferent", afegeix el fiscal. El febrer passat també es va ordenar al Seprona de la Guàrdia Civil, als agents forestals i a la xarxa de policia local que utilitzessin drons per fer un mapatge del territori que fos susceptible de tenir un risc mitjà-alt, prevenir els incendis i verificar l'existència de plans de prevenció. Sobretot es va instar els fiscals provincials a estudiar si l'absència d'aquests protocols havia "incidit negativament" en la producció d'algun incendi.

Vercher subratlla que la llei de boscos de l'any 2003 modificada l'any 2022 (precisament arran d'uns incendis a la serra de la Culebra, a Castella i Lleó) obliga les comunitats autònomes a elaborar plans anuals de prevenció, vigilància i extinció d'incendis. Els governs autonòmics tenen la competència de la gestió del medi ambient i dels seus boscos, però són els ajuntaments els que també han d'elaborar plans d'autoprotecció. El problema, segons apunta a l'ARA la vicedegana del Col·legi d'Enginyers Forestals, Marta Corella, és que els municipis acostumen a necessitar recursos dels governs autonòmics, mentre que és l'executiu espanyol qui té la responsabilitat de fer-ho complir.

40 detinguts per provocar focs

Des que va començar el mes de juny, les diferents policies de l'Estat han detingut un total de 40 persones per incendis forestals, tres de les quals en les últimes hores, i se n'investiga 119 més. N'ha informat el ministeri de l'Interior amb les dades traslladades a la reunió mantinguda aquest dijous pel Comitè Estatal de Coordinació (Cecod) contra els incendis. La Guàrdia Civil ha detingut un total de 30 persones per incendis i n'investiga 98 més. Per la seva banda, la Policia Nacional n'ha arrestat 10 i n'investiga 21.