Les 3.000 fotos que salvaran la memòria gitana del Raval

BarcelonaL’àvia Quimeta té 93 anys i sempre explica que quan només en tenia 14 va preguntar a la seva mare com es venia roba. Des de llavors, no va parar de fer-ho ella mateixa durant dècades, voltant pel Perú, per Bèlgica, per Washington, per on calgués. “Els gitanos hem portat la moda a Espanya i al món!”, va exclamar el Samuel García, de l’associació Carabutsi, durant la presentació ahir del projecte de memòria del poble gitano que sis noies joves, gitanes, estan teixint entrevistant els vells del Raval que, com la Quimeta, que ja és gran i no va poder assistir a l’acte, els expliquen històries que moltes vegades desconeixien.

L’anècdota de la Quimeta l’explica la Sinay Batista, una de les joves que fan les entrevistes, però encara és més jove -té 21 anys- la Naomi Amaya, família dels famosos rumbers del mateix cognom, que recorda una història de la mateixa dona però d’abans que comencés a vendre, de quan era només una nena. “Em va impactar molt que explicava que, de nena, mentre la seva mare cuinava i el seu pare llegia el diari, sentia les bombes caient a prop. Anava corrents a la boca del metro, durant la guerra”, explica.

El projecte de recuperació de la memòria oral del barri va arrencar de les mateixes gitanes, de la mà de les entitats Carabutsi i Inter-Acció, però poc després el casal de barri Folch i Torres s’hi va interessar i, a partir d’ell, s’hi van implicar investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), vinculat al ministeri de Ciència. “Em van posar en contacte amb ells perquè col·laboressin en un altre projecte de divulgació científica a través dels oblidats de la comunitat científica. Però em van explicar que també tenien un projecte de recuperació oral de la memòria i vaig al·lucinar”, explica Juan Gibaja, antropòleg investigador de l’Institut Milà i Fontanals, del CSIC, que va ser ahir la seu de l’acte en què es va presentar un projecte que encara està en marxa.

Llavors el Juan va posar els veïns del Raval en contacte amb l’antropòloga Araceli González i el musicòleg Emili Ros Fàbregas, també del CSIC, perquè els ajudessin a sistematitzar la investigació i aplicar un mètode a la recerca. El coneixement dels professionals va ajudar les joves a digitalitzar unes 3.000 fotos aconseguides en les deu entrevistes que han fet. I va en augment, perquè no han acabat. “Es tracta de crear memòries col·lectives amb les quals tots en sentim identificats i reconeguts”, defensa l’antropòloga.

Al vídeo que han gravat explicant el projecte, la Nayara Batista diu: “Jo ja reconstruïa la història de la rumba catalana amb obres teatrals, però aquesta feina va més enllà”. La Talita Gabarro, una altra de les joves, diu que ha après a escanejar bé i a fer servir softwares per etiquetar les fotos gràcies al projecte, i que, a més, s’ha adonat de la importància de l’anglès, perquè vol que “el món conegui” tot el llegat cultural dels gitanos al barri. “I ho podem fer amb rutes turístiques de la rumba pel barri”, afegeix.

Aquesta és una de les ramificacions futures que, si troba ajuts, pot tenir el projecte, que ha fet que moltes de les noies vulguin ser guies turístiques per explicar la rumba a través dels carrers del Raval. També els agradaria exposar les fotografies. Ho van explicar en l’acte d’ahir, que, evidentment, es va tancar amb un concert de rumba catalana en què van tocar El mig amic, cançó mítica de Peret.