Pandèmia

La Generalitat va pagar 8 milions per error a una empresa de respiradors

L'anàlisi dels contractes públics durant la pandèmia destapa irregularitats, milions perduts i serveis que es van mantenir quan no tocava, segons la Sindicatura de Comptes

4 min
UCI de l'hospital Vall d'Hebron

BarcelonaDos anys després de l'inici de la pandèmia comencen a aflorar els errors que es van cometre, fruit de la urgència del moment, en termes de contractació pública. La Sindicatura de Comptes, l'òrgan que fiscalitza i controla on va a parar el diner públic, ha detectat nombroses irregularitats formals en els més de 6.000 contractes que ha analitzat (adjudicacions d'emergència i d'urgència), que es van fer durant aquells mesos. També ha trobat incongruències en les dates, serveis que es van facturar i no van arribar mai i d'altres que, en canvi, es van mantenir en el temps per sobre del que permetia el contracte.

Entre els casos més flagrants destaca que la Generalitat va arribar a pagar 8 milions de més per uns respiradors a "una empresa estrangera unipersonal que té un únic treballador" i que, a més, entre el seu objecte social "no inclou l'activitat objecte de contracte". Segons va explicar la Tresoreria de la Generalitat, el "sistema informàtic de compensació de factures" va fallar i "es van pagar al proveïdor, incorrectament, 7,9 milions d'euros". La Sindicatura també recull que "el mes de juliol del 2021 l’ICS va reclamar per correu electrònic al proveïdor l’import del deute pendent". Tot i això –continua l'organisme–, "a la data de finalització del treball de camp aquest import no havia estat rescabalat".

L'empresa en qüestió és Innjoo Technology, una petita societat amb seu en un pis de Madrid (la seu és en un coworking), que l'any 2019 només tenia un treballador, mentre va passar-ne a tenir sis durant la pandèmia. Es tracta d'una empresa que ha aprofitat les seves connexions amb la Xina per poder endur-se 23 contractes milionaris durant la pandèmia de l'administració pública a Espanya, molts a Catalunya, però també d'Adif o el govern canari. Innjoo Technology és la societat espanyola del gegant Innjoo, una empresa xinesa dedicada a la tecnologia (tablets, ordinadors, patinets...) que també té una branca destinada als productes mèdics, i que el 2017 va començar a patrocinar el RCD Espanyol. Dels contractes amb la Generalitat Innjoo va rebre més de 26 milions en adjudicacions, mentre la matriu creada per l'empresari Tim Chen, 7 milions.

El rastreig dels positius

L'informe de la Sindicatura també revela dos punts importants relacionats amb la gestió del Servei d'Emergències Mèdiques, el SEM, que durant la pandèmia va multiplicar la seva tasca com a informador a la ciutadania i rastrejant els contactes positius. Segons indica la Sindicatura, en el contracte adjudicat pel SEM per al seguiment de contactes positius el sistema de retribució al contractista es va establir en funció dels pics de les onades, perquè el volum de professionals canviava quan s'incrementaven els casos. Aquest càlcul s'havia de fer setmanalment, segons el contracte, mitjançant les dades de Salut, però, "en la pràctica, el departament de Salut no va enviar la informació prevista, sinó que l'empresa adjudicatària va consensuar el dimensionament de gestors de contactes amb el SEM periòdicament valorant altres factors".

També ressalta que durant els vuit mesos de contracte l'adjudicatària va cobrar gairebé 12 milions sense desglossar factures, tal com obligava el contracte. A més, l'informe constata que entre "els mesos d’octubre del 2020 i gener del 2021 hi va haver una reducció progressiva del nombre de trucades telefòniques mensuals en un 26,3% però que, per contra, el dimensionament del contracte, en termes de personal adscrit al servei, es va incrementar en un 95,2%". El SEM va justificar que si s'haguessin seguit les dades de Salut encara haurien calgut més recursos, fet que –segons la Sindicatura– és molt plausible. Tot i això, aquest organisme manté que "els gestors no van fer les trucades previstes" i que, a més, la revisió de les nòmines va posar de manifest que alguns treballadors van percebre simultàniament dos o tres complements retributius. A més, molts van estar de baixa però el proveïdor els va facturar igualment al SEM. "Aquesta entitat va pagar un import superior al que corresponia pels serveis realment prestats", conclou l'informe.

I encara més errades. En la modificació del contracte del SEM amb Ferrovial –per un import de més de 21 milions d'euros i un termini de dos anys prorrogables–, la Sindicatura assenyala que es van incomplir terminis i que, a més, dues de les modificacions (per un import conjunt de 8,37 milions) es van fer després que ja s'haguessin executat les despeses.

Els síndics que han fet l'informe també assenyalen una sèrie d'adjudicacions amb grans desviacions econòmiques. Així, en dos contractes hi va haver una desviació entre el cost total del servei i el de l'adjudicació de 570.005 i 438.206 euros, respectivament. En un altre contracte, l'empresa Puente China España Comercio no va entregar a l'Institut Català de la Salut les quantitats acordades: es van entregar 422.400 mascaretes FFP2 menys de les acordades, cosa que suposava 206.976 euros.

PCRs que arriben abans de demanar-les formalment

Així, l'informe recull desenes d'errors i irregularitats més en les tramitacions: com ara que el Consorci Sanitari del Parc Taulí de Sabadell assegura que "l'acta de recepció" del subministrament de diversos tests PCR a l'hospital està signada amb data del dia 19 de març del 2021 però que "en aquest document es fa constar que el subministrament es va efectuar vuit mesos abans de la signatura". També que l'ICS Vall d'Hebron va signar un contracte "d'obres i subministraments" el 30 de desembre del 2020 per executar abans d'un mes (tal com marca la llei) però que, en canvi, "a la data de finalització del treball de camp, 30 de setembre del 2021, no se n’havia iniciat l’execució".

L'anàlisi dels documents també ressalta que en molts contractes falta documentació, llicències, certificats europeus o les factures. També es revela que l'aleshores departament de Treball, Afers Socials i Famílies va fer fins a vuit contractes públics per als quals no tenia competència. A més, moltes de les factures es van pagar fora de termini, alguns serveis es van mantenir malgrat que els contractes d'urgència i emergència no ho preveuen o es van fer modificacions de contractes sobre la marxa quan, en realitat, s'hauria d'haver fet un nou contracte, per fer-ho correctament segons marca la llei que regeix la contractació pública.

stats