Societat 27/01/2016

El Govern aclareix que el català no serà requisit per cobrar la renda mínima

Dolors Bassa ratifica que s'estudien les modificacions per garantir-la com a dret, com ara la millora de les "habilitats comunicatives"

Mario Martín Matas
2 min
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. ACN

Barcelona"En cap cas la llengua catalana serà un condicionant" per cobrar la renda mínima d'inserció (RMI), ha assegurat aquest dimecres la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa. La consellera ha aclarit d'aquesta manera les paraules del seu número 2, Josep Ginesta, que en una conversa amb l'ARA havia avançat que en l'estudi de la nova prestació s'estava valorant la possibilitat d'introduir nous criteris com l'escolarització o el coneixement de la llengua. Bassa sí que ha confirmat que s'estan mirant diferents "condicionants" per cobrar la prestació, com ara "tècniques de comunicació" o bé "que la gent tingui més habilitats comunicatives".

L'objectiu últim passa per buscar la manera de definir uns condicionants socials que acompanyin els condicionants econòmics, ha insistit, però sense demanar uns coneixements suficients "ni de català, ni de castellà", ha reblat. Aquests condicionats estan "en estudi", es definiran al llarg del febrer, i estaran inspirats a millorar l'entorn de la persona perceptora per facilitar-li la inserció social i laboral. "Sempre hem parlat que la RMI havia de tornar als barems del 2011, que sigui un dret subjectiu i que no estigui condicionat al pressupost", ha insistit, i ha lamentat la polèmica i la petició d'explicacions de PSC i Catalunya Sí que es Pot.

Bassa s'ha mostrat disposada a comparèixer al Parlament, tal com han demanat aquests grups, i avançar en el debat sobre la renda garantida, que encara ha de seguir el seu tràmit. La diputada del PSC Eva Granados va insistir ahir en la necessitat que la RMI es garanteixi com a dret subjectiu, i no amaga la seva preocupació per la instauració de requeriments "més enllà de la situació econòmica" o que tinguin a veure amb el coneixement de llengües. Joan Coscubiela, de Catalunya Sí que es Pot, va fer un pas més enllà, en declarar-se "profundament indignat" per la possibilitat que es pogués demanar saber català, un requisit que si es materialitzés seria una "declaració de xenofòbia social" perquè el que cal no és posar més requisits sinó garantir-ne el cobrament, va exemplificar, sobre una qüestió que ha estat un dels cavalls de batalla de la seva formació.

La consellera Bassa ha insistit que el pla de xoc preveu 70 milions d'euros que caldria afegir als 200 que s'hi van destinar l'any passat, tot i que ha també ha dit que caldria quantificar-ho exactament perquè la nova prestació no ha d'estar vinculada a un pressupost. "Farem que tota persona que ho necessiti tingui dret a tenir-ho", ha conclòs.

stats