El Govern Balear posa seguretat privada a les escoles d’un barri de Palma

PalmaDel barri de Son Gotleu, situat a Palma, Mallorca, només se’n parla quan salten les alarmes: quan al carrer hi ha un conflicte, hi intervé la policia o s’hi fa una batuda. La gent que hi viu i els professionals que hi treballen estan farts de l’estigma amb què, des de fora, sempre els miren. Però episodis com el de la setmana passada tornen a posar el focus en la barriada i n’empitjoren la imatge. El fet va passar davant de l’escola pública Gabriel Vallseca, on dos grups de persones es van barallar i la directora del centre, que els intentava aturar, va acabar agredida. La Policia Nacional encara n’investiga els motius. Lluny dels reclams i les queixes, la directora de l’escola, Asun Gallardo, va assegurar que es tractava “d’un fet aïllat que no representa ni el barri ni l’alumnat”, i va reclamar asseure’s amb l’administració per assegurar que res similar no torni a passar.

La reacció immediata de la conselleria d’Educació balear va ser posar seguretat privada davant dels tres centres d’infantil i primària del barri. Finalment, n’hi ha dos que l’han acceptada. Amb tot, no creuen que sigui la solució a llarg termini. La directora del CEIP Es Pont, que està situat a la zona, Maria Antònia Crespí, explica que les seves necessitats van molt més enllà: “Necessitem que la gent amb poder de decisió i de gestió de recursos vulguin, de veritat, fer alguna cosa per garantir els drets més bàsics dels infants”, exposa. Crespí assegura que, a les aules, s’esforcen perquè els nens mirin el seu entorn “des d’un punt de vista constructiu”. Però un fet com aquesta baralla els fa fer passes enrere i tornar a construir. “La societat posa una imatge negativa a uns infants que lluiten contra aquesta etiqueta tota l’estona”, diu la directora.

Mancances estructurals

Tant Crespí com les altres fonts consultades per elaborar l’article posen èmfasi en el fet que els successos violents no són la realitat diària del barri, sinó que els problemes que l’ofeguen són estructurals. Un còctel de pobresa, superpoblació, edificis deficitaris i increment de la presència de la droga -en especial, l’heroïna- als carrers degraden la zona i compliquen la vida dels seus habitants.

Son Gotleu és el barri més pobre de les Illes Balears. Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la renda per càpita és de 7.771 euros, mentre que la mitjana a l’arxipèlag és gairebé el doble: 13.240 euros. Sorgeix als anys seixanta, per la necessitat urgent d’habitatge arran del boomturístic, que atreu mà d’obra de la Península. Durant la primera dècada dels 2000 arriba la població migrant extracomunitària, que ara com ara representa el 42% dels veïns. En dues dècades, el barri ha passat de tenir 6.700 habitants a més de 10.000 empadronats. Com que és la zona amb els lloguers més econòmics de la ciutat, s’hi concentra la població més vulnerable.

En aquest context, les escoles fan de molt més que d’escoles: és allà on es menja i l’espai de confiança on acudeixen les famílies davant qualsevol dubte o necessitat. “Nosaltres som un menjador social. Només venen nens amb beca, ningú es pot pagar el menú”, subratlla Crespí. Dels 187 alumnes que acudeixen al seu centre, 120 tenen ajuts de menjador. Com que la majoria de les famílies viuen del sector serveis, la crisi del covid-19 encara ha empitjorat més la precarietat.

“Són famílies que necessiten ajuda per a qualsevol tràmit, que no entenen l’administració, i les dificultats a escala social afegeixen moltes càrregues als centres, més enllà de la tasca purament educativa”, exposa el tècnic d’intervenció educativa de l’Ajuntament, Llorenç Coll. Des del 2011, coordina la comissió d’educació dins la plataforma d’entitats i serveis de Son Gotleu, formada per escoles, ONG, serveis socials i el centre de salut. Plegats, treballen per atendre els veïns de manera transversal i, alhora, fomentar el sentiment de comunitat.

Coll creu que l’administració intenta donar resposta als problemes del barri, “però van una mica tard, perquè la realitat i l’administració no tenen els mateixos tempos”. A més, l’educador considera que la intervenció des de l’àmbit públic no hauria de ser tan “compartimental” sinó més transversal, amb indicadors objectius a la mà i un compromís a mitjà i llarg termini. Mentrestant, “anem fent com podem, salvant els recursos perquè puguin menjar, fer activitats extraescolars...”, assenyala. I afegeix: “Ens agradaria dir que l’escola és transformació, però, per ara, és més un espai de contenció”.

Increment de la droga

La vulnerabilitat i degradació de la zona atreu la venda de droga, que, en els últims temps, s’ha intensificat. De fet, la comissió educativa es va reunir el mes passat amb els cossos policials i el departament de Seguretat Ciutadana del consistori per denunciar que havien detectat punts de venda de droga als voltants de les escoles, assegura Coll.

A més, hi ha un repunt molt important del consum d’heroïna. “Una part dels consumidors s’han traslladat al barri i, així, es visibilitza molt el consum de la droga i les addiccions”, explica la mediadora cultural del centre de salut de la zona, Aina Mascaró. Ella s’assegura que la cobertura sanitària arribi a tothom i ajuda que s’entenguin professionals sanitaris i usuaris, descodificant codis culturals. Fa més de 14 anys que treballa al barri i afirma contundent que “és segur”. Com que Son Gotleu té una de les poblacions més joves de l’arxipèlag, li preocupa especialment com els pot influir el fet de veure habitualment el consum d’heroïna al carrer. Això sí, ho té clar: “Aquí el gran problema és la pobresa, les condicions de vida que perjudiquen la salut”.