El Govern renuncia a portar aigua amb vaixells i aposta per dessalinitzadores mòbils

L'executiu preveu fer una dessalinitzadora flotant al Port de Barcelona, que costarà 100 milions, i dotze instal·lacions més a l'Alt Empordà

4 min
Dessalinitzadora del Prat de Llobregat.

BarcelonaSi els pròxims mesos no plou i la situació d'emergència per sequera s'agreuja, el Govern ja ha deixat clar quina estratègia seguirà: ha descartat l'opció de portar aigua amb vaixells, tal com s'havia acordat amb l'Estat, i prioritzarà la instal·lació d'una desena de dessalinitzadores noves, una de les quals s'ubicarà al port de Barcelona i serà flotant. El conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha assegurat aquest dijous que els dispositius que dessalinitzen l'aigua de mar permetran garantir el subministrament d'aigua a Barcelona i l'àrea metropolitana, així com a la Costa Brava, i no serà necessari recórrer als vaixells. "El Govern defuig solucions poc sostenibles i efímeres, de manera que renunciem als vaixells de manera conscient i proposem una solució que és econòmicament i mediambientalment més sostenible i més estable pel que fa a la seguretat de l’abastament", ha afirmat després de la reunió setmanal de la Comissió Interdepartamental de Sequera.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

L'executiu català posarà una dessalinitzadora flotant al port de Barcelona que entrarà en funcionament en cas que el sistema Ter-Llobregat entri en la fase 2 d'emergència, un escenari que l'executiu no preveu que passi fins passat l'estiu. A l'Alt Empordà, la comarca que actualment té més restriccions i la que pateix més el risc de quedar-se sense aigua, instal·larà dotze dessalinitzadores mòbils que abastiran una dotzena de municipis a partir del juny. L'objectiu d'aquests dispositius és augmentar les reserves d'aigua i evitar la necessitat d'aplicar limitacions més dures que les que ja preveu el pla de sequera. "Els ciutadans de Catalunya que es troben en emergència per sequera no veuran agreujada la seva situació encara que la sequera continuï en els pròxims mesos", ha assegurat Mascort.

La dessalinitzadora flotant que s'instal·larà al port de Barcelona estarà enllestida abans de l'octubre, quan el Govern tem que, si no plou, el sistema Ter-Llobregat entri en fase d'emergència 2. Ara, aquests territoris –on viuen fins a sis milions d'habitants– majoritàriament són en emergència 1. La previsió és que aquesta nova eina contra la falta d'aigua, que explotarà l'empresa pública ATL, augmenti el volum d'aigua que s'incorpora diàriament a la xarxa. Segons càlculs de la conselleria, proporciona uns 40.000 m³ al dia, mentre que el transport d'aigua amb vaixells cisterna s'estima en uns 25.000 m³ de mitjana al dia. De fet, l'executiu confia que amb aquesta desena de dessalinitzadores es pugui ajornar sine die la possibilitat de recórrer a l'aigua d'altres territoris.

El triple de car

Mascort ha explicat en roda de premsa que per posar en funcionament la dessalinitzadora flotant del port de Barcelona caldrà una inversió d'uns 100 milions d'euros, als quals després caldrà afegir els costos de funcionament ordinari. Aquesta inversió suposa tres vegades més diners que la partida reservada per portar aigua potable del País Valencià, que era de trenta milions d'euros. Tot i aquesta important inversió, segons expliquen des del Govern, produir aigua a través d'una dessalinitzadora flotant és molt més econòmic que dur-la amb embarcacions: mentre que la despesa per dessalinitzar se situa al voltant dels 6 euros per m³, amb vaixells s'elevaria fins als 10 €/m³. A més, aquestes instal·lacions serien pròpies i no es dependria d'altres administracions.

La dessalinitzadora flotant és una embarcació d'entre 100 i 150 metres equipada amb la tecnologia necessària per dur a terme un procés de dessalinització per osmosi inversa. És a dir, es bomba l'aigua a alta pressió cap a una membrana semipermeable que reté les sals. Aquest sistema permetria aprofitar, aproximadament, el 45% de l'aigua que es filtra. El Govern assegura que la nova infraestructura del port de Barcelona produirà 14 hm³ d'aigua cada any, que és l'equivalent al 6% del consum d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona. També se superaria la capacitat actual del pantà de Sau, que està a 10 hm³. Cada dia la instal·lació aportarà 40.000 m³ d'aigua a la xarxa de subministrament. El Port de Barcelona ja té les instal·lacions preparades, ja que són les mateixes que es van habilitar per rebre aigua en vaixells cisterna.

Segons ha explicat Mascort, la compra de la dessalinitzadora s'ha fet perquè funcioni durant cinc anys. Tot i això, el conseller ha reiterat que, en cas que Barcelona i la seva àrea metropolitana no necessitin l'aigua produïda des de la dessalinitzadora, el Govern "se la podria vendre". Mascort també ha indicat que la previsió de cinc anys es deu al fet que és el termini en què l'executiu preveu que ja estiguin en funcionament les obres clau pel que fa a la producció de recursos hídrics, com són l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i la del Foix.

L'Empordà, zona "altament tensada"

A l'Alt Empordà, el Govern i el Consorci d'Aigües Costa Brava Girona (CACBG) instal·laran 12 dessalinitzadores mòbils, més petites que la de Barcelona, amb l'objectiu que garanteixin el subministrament d'aigua als municipis de la Costa Brava Nord que ja estan en fase d'emergència 2. El projecte tindrà un cost aproximat de 10 milions d’euros, la meitat de la inversió a càrrec de l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i es preveu que cadascuna d’elles produeixi 1.000 m³ al dia.

"És una zona altament tensada per la manca de pluges i, amb aquestes infraestructures mòbils, assegurem la continuïtat en el subministrament d'aigua per a tots els usos", ha afirmat Mascort. El conseller ha explicat que aquestes dessaladores es posaran a Roses (4) i Empuriabrava (8) i permetran cobrir el 35% de la demanda dels municipis més afectats per la sequera. Les localitats són les següents: Cadaqués, Llançà, Roses, Castelló d'Empúries –que inclou Empuriabrava–, la Mancomunitat de Pau, Palau-saverdera, Vilajuïga, Garriguella, Pedret i Marzà, el Port de la Selva i Selva de Mar.

Aquests municipis que depenen del pantà Darnius-Boadella estan en el nivell 2 de la fase d'emergència, amb restriccions més dures que la resta del país, ja que l'embassament està a només un 11,6% de la seva capacitat. "O trobàvem una solució, o estava en risc el subministrament d'aigua de boca d'aquests municipis a partir del mes de setembre", ha reconegut Mascort. El conseller també ha admès que l'aposta per les dessalinitzadores respon al rebuig dels pagesos de la conca de la Muga, que rebutjaven l'opció de construir nous pous per la salinització que provoquen en els aqüífers.

“El decret no està pensat per obrir piscines d’hotels”

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha afirmat que el decret llei que permet als ajuntaments obrir piscines públiques i privades a l’estiu “no està pensat per obrir les piscines dels hotels”. “Està pensat per ajudar els ajuntaments a obrir les piscines municipals i per donar una sortida a aquells que no en tenen perquè puguin fer servir un equipament municipal com a refugi climàtic”, ha apuntat.

Mascort també ha recordat que la mesura s’adreça sobretot als municipis d’interior i que tots els ajuntaments hauran de “justificar” la seva tria de piscines per poder-les inscriure al cens. “Serà responsabilitat de l’Ajuntament”, ha conclòs. 

stats