Una gran barba, una gran responsabilitat

Sentir la pell de la cadira cruixir quan t’hi asseus. Encaixar l’esquena i acomodar el cap en una mitja lluna perfecta. Una manta lleugeríssima que cau fins a les cames i s’encaixa subtilment darrere el clatell. Tanques els ulls, i una tovallola humida et cobreix la cara amb olors de romaní. Una navalla esmoladíssima t’acarona la cara, dóna forma a la barba i la perfila al gust del consumidor. Els pòmuls s’esquitxen de pèls tallats i en pocs segons s’evaporen al ritme d’una brotxa antiga o una pistola d’aire a pressió. Tornes a obrir els ulls, t’incorpores i la manta lleugeríssima vola amb un deix de torero. Et mires: un perfil, l’altre perfil. Les barberies han tornat per sempre. Per quedar-se.

Andr&s Enobarberia

Hi ha perruqueries en què pots rellegir una revista de fa sis mesos mentre esperes. I hi ha barberies en què et pots fer un tatuatge. A Andr&s Enobarberia pots fer tot això, i a més pots prendre’t una copeta de vi català. Andrea Varini, el barber, va néixer a la zona del Piemont, en un poblet recòndit del cor vinícola d’Itàlia, i va venir a Barcelona per amor. Ja de ben petit recorda que en sortir de l’escola anava a veure com treballaven els barbers del seu poble, fins que un dia va agafar les tisores i ja no va parar. Els de l’Enobarberia són francesos i italians, i han batejat la seva web com a 109.es perquè en francès el joc de paraules vol dir sang nova (sang dels tatuatges i de la barba). Podeu trobar aquest triumvirat de passions en un local espectacular. Carrer Mare de Déu del Pilar, 15

La Barberia de Gràcia

Quan la van inaugurar, el 1964, li van posar Peluquería de Caballeros Biada. L’any 2001 el fill de la perruqueria la revolucionaria i li posaria La Barberia de Gràcia. A l’inici de la revolució, la paraula barberia s’allunyava molt de la idea actual, barberia encara era la perruqueria masculina -i carrinclona- de tota la vida. Jordi Pérez va recuperar l’essència de l’afaitat clàssic i la va capgirar: va apostar per la formació i la màxima qualitat de les eines i dels productes, i 14 anys més tard ell i la seva barberia són un referent a tot l’Estat. Ha obtingut les tres estrelles del theQhair -que vindria a ser les estrelles Michelin de les barberies-, l’única barberia que ha rebut aquesta distinció. El Jordi presumeix de tenir clients exigents que no miren la butxaca, sinó que arriben amb un somriure llestos per gaudir de l’experiència. Carrer Torrent de l’Olla, 198

The Barberist

Fa poc més d’un any Sergi Lleixà, com a emprenedor irremeiable que és, es va il·luminar. Entre les perruqueries de sempre que cobraven 17 i 20 euros pels tallats d’home i els pakistanesos que ho feien per 5 o 6 hi havia un espai de negoci claríssim. Un any i escaig després d’obrir el primer The Barberist, ja n’hi ha dos més d’enllestits per a l’octubre i el novembre. El secret? Oferir la màxima qualitat a uns preus ajustadíssims perquè l’experiència d’arreglar-se la barba no sigui un luxe, sinó un ritual comú i agradable per practicar dues vegades al mes. El local és un viatge a l’Amèrica dels anys 50 que reivindica l’experiència del gentlemen’s club : els clients poden escollir la música, una revista moderna o el diari del dia, wifi gratis i degustar un cafè gentilesa de la casa. Munten l’espuma a mà i, després de treure-la amb una navalla clàssica, et cobreixen la cara amb una tovallola aromatitzada i rematen amb un massatge facial. Qualsevol gentleman surt d’allà desitjant que li creixi ràpid la barba. Carrer Verdi, 74

Barber Shop

Jose Antonio Mata és barber des que té consciència. Fa 30 anys es va apuntar a una acadèmia de perruquers, però només deixaven tallar els cabells a les dones, així que va tirar d’amics i germans. I d’intuïció. Aleshores, en plena esplendor dels 80, la perruqueria més roquera de la ciutat era La Manual, a la Portaferrissa. I aquella Meca dels roquers es va convertir en la seva gran escola. Anys més tard deixaria les tisores en un break vital, però el 2013 va decidir obrir la seva barberia amb Francesc Vallès i avui ja en tenen quatre repartides per la ciutat. El Jose les trepitja totes cada dia, marcant l’estil entre els 21 barbers que li segueixen l’estela. “En realitat els talls moderns que em demanen són els mateixos talls canallas que em demanaven a La Manual. Ja sabem que els 80 sempre tornen”. Via Augusta, 92

Perruqueria Lara

És dimecres a la tarda i Roque Lara llegeix el diari mentre espera el seu pròxim client. A la porta oriento dues holandeses que busquen el restaurant Cheriff, que està a cinc metres, i entro a la perruqueria. Al fons hi ha un pòster d’una barana i el mar a l’altra banda; a sota s’hi llegeix “ Lociones ”. La Perruqueria Lara és un decorat perfecte dels anys 60 perquè, literalment, no ha canviat ni un pèl des que el pare del Roque la va comprar fa 50 anys. Ja li vinguin barbes de tres pams o requeriments moderníssims, els 24 anys de professió no fan tremolar les tisores del Roque. “Aquí m’hi he passat la vida; tenim clients que vénen des que eren nens. Però aquestes parets han viscut molt més que el meu pare i jo: la barberia té 120 anys”. Carrer Ginebra, 17

Perruqueria Vicenç Moretó

“Quan entris m’identificaràs molt ràpid: sóc el calb!” Vicenç Moretó ha guanyat el premi al millor barber d’Espanya 2014 al capdavant de la barberia que porta el seu nom. La barberia va obrir el 1959 i ara és ell qui encapçala la tercera generació de barbers (i Vicenç) de la família, alhora que instrueix a la quarta: el seu nebot. Fent honor a la seva història ofereixen tallats moderns i dels de la vella escola. Tallen unes 300 barbes al mes, però diu que no li van donar el premi per fer el millor tallat ni tenir la millor barberia, sinó per la trajectòria. Això és el que el converteix en un referent. El Vicenç no entén l’ofici si no és en grup, diu que l’individualisme està sobrevalorat i per dignificar la feina cal estar units. Roda per tot Espanya per ajudar els nous barbers i participa en actes solidaris com l’STS Beauty Barcelona, en què, segons recull l’edició de l’any passat, Vicenç Moretó “hi participa amb uns xous inspiradors”. Després de sentir-lo parlar del que fa i de com ho fa... no en tenim cap dubte. Carrer Joaquim Costa, 51