Societat 09/06/2016

L'oli d'oliva i els fruits secs no engreixen, sinó tot al contrari

Un treball en què han participat investigadors de l'Hospital Clínic arriba a la conclusió que els greixos de la dieta mediterrània serveixen per perdre pes

Isidre Estévez
5 min
L'oli d'oliva i els fruits secs no engreixen, sinó tot al contrari

BarcelonaÉs una escena que hem presenciat mil i una vegades. Algú es comença a posar oli a l'amanida i algú altre l'atura després d'uns segons, amb l'argument que engreixa. A l'hora de les postres, o quan arriba el moment de picar alguna cosa a mitja tarda, l'escena es repeteix amb els fruits secs: agafem una nou, o dues, sempre mirant de no passar-nos perquè, tot i que són bones per a la salut, engreixen. O potser no?

Fa quatre dècades els aliments amb un elevat contingut en greixos van ser posats en el punt de mira de metges i nutricionistes. Se'ls relacionava amb l'increment dels infarts de cor i altres malalties cardiovasculars. Més recentment, es va distingir entre greixos bons (monoinsaturats) i dolents (saturats), i es va aconsellar als consumidors que optessin pels primers i evitessin els segons. Però el món dels consells de salut no és immune a les modes i ara comencen a sentir-se veus que giren les recomanacions de les últimes dècades com un mitjó i afirmen no només que els greixos són saludables, sinó que no engreixen.

Els supermercats fa anys que són plens de productes sense greix, o baixos en greix. Des de iogurts fins a gelats, passant per galetes o cereals, tota mena d'aliments fan servir el fet de no tenir greix (o de tenir-ne menys que els altres) com a reclam publicitari. Tot i que, després d'anys de notícies que relacionaven els greixos amb diferents malalties, hi ha qui els compra preocupat per la salut, tradicionalment aquest tipus de productes han estat adquirits per persones que volien perdre pes. És així? Serveixen per perdre pes? Tot al contrari, diu un equip d'investigadors liderats per Ramon Estruch, de l'Hospital Clínic de Barcelona, que han arribat a la sorprenent conclusió que les persones que segueixen una dieta amb greixos perden més pes que les que fan una dieta baixa o sense greixos.

L'oli d'oliva conté greixos considerats bons

Oli d'oliva i fruits secs

Per als amants de les teories conspiratives i l'excés de zel a l'hora d'estudiar les fonts, val a dir que entre els patrocinadors de l'estudi hi ha Hojiblanca —que produeix oli d'oliva— i Borges —fruits secs–. Fet aquest aquest aclariment, cal remarcar que l'estudi, publicat en una de les revistes científiques més prestigioses del món, 'The Lancet', ha seguit durant un període de 4/8 anys un grup de més de 7.000 homes i dones d'entre 55 i 80 anys. Es tracta, doncs, d'un estudi fet per científics de prestigi, publicat en una revista important, i molt més exhaustiu del que és habitual.

Els participants van ser escollits perquè tots ells tenien problemes de sobrepès i obesitat i risc de patir malalties cardiovasculars. Se'ls va dividir en tres grups. Tot i que cap d'ells seguia una dieta baixa en calories, un dels grups tenia limitat el consum de greixos; un segon grup seguia una dieta mediterrània però amb un consum elevat de fruits secs (30 grams al dia), i l'últim seguia una dieta mediterrània amb un consum més elevat d'oli d'oliva extra (50 ml al dia). Després d'una mitjana de cinc anys, els individus que seguien la dieta baixa en greixos eren els que havien perdut menys pes. Paradoxalment, els que havien reduït més el seu pes (tot i que de forma limitada) eren els que havien consumit fruits secs i oli d'oliva.

Segons els autors, el seu treball confirma que una dieta mediterrània sense restricció de calories procedents de greixos d'origen vegetal és més eficaç a l'hora de perdre pes que no pas seguir un règim baix en greixos i en calories. Cal tenir present, però, que les més de 7.000 persones que van participar en l'estudi no van consumir menjar ràpid, carns vermelles, mantega o refrescos. Tot i que podien prendre tantes calories com volguessin, no podien desviar-se de la dieta mediterrània.

Polèmica pels greixos saturats

Les conclusions de l'estudi poden no resultar sorprenents a Catalunya però sí que suposen un punt d'inflexió a nivell internacional, on els consells de salut d'organismes com l'Organització Mundial de la Salut continuen centrant-se en la necessitat de seguir dietes baixes en greix. Uns consells cada cop més qüestionats per experts, que afirmen que l'obsessió per les calories i el greix no resulta útil a l'hora de perdre pes. El debat és tan intens que arriba a convertir-se en polèmica, com la que s'acaba de viure al Regne Unit entre partidaris i detractors del greix.

Tot va començar quan el National Obesity Forum i la Public Health Collaboration van publicar un informe en què reclamen a les autoritats sanitàries que posin punt final als consells actuals sobre el greix i passin a recomanar-ne el consum, no només dels greixos monoinsaturats, com els de la dieta mediterrània, sinó també dels presents en el formatge. Segons aquest informe, al darrere del qual hi ha alguns dels doctors que han liderat la campanya contra el sucre a nivell mundial, menjar greixos no engreixa, els greixos saturats no són dolents per al cor, i limitar el consum de greixos per tal de controlar el colesterol és absurd. El seu consell per als que volen perdre pes i reduir els riscos de patir diabetis és clar: menjar greixos, reduir la ingesta de carbohidrats i evitar picar entre hores.

Els redactors del nou informe coincideixen amb els consells oficials en les bondats de la dieta mediterrània (fruita, verdura, peix, oli d'oliva), però discrepen a l'hora de considerar que la mantega, per exemple, és dolenta. Consideren que prendre llet, iogurts i formatge normals pot servir per reduir l'obesitat, perquè els productes desnatats i baixos en greixos contenen més sucre, per la qual cosa acaben tenint conseqüències encara més negatives. Acusen el govern de ser còmplices de la indústria de l'alimentació, que explota l'etiqueta 'baix en greixos' no perquè sigui saludable, sinó per motius econòmics. El seu informe no ha estat, però, ben rebut. Ben al contrari. Bona part de la comunitat científica ha reaccionat amb fúria, acusant els metges que hi ha al darrere d'aquestes associacions de desinformar el públic de forma irresponsable, fixant-se en les dades dels estudis favorables i ignorant els desfavorables, que són la majoria.

Al Regne Unit hi ha un debat sobre el paper dels greixos saturats, com els del formatge

Les dietes, en el centre del debat

El fet que una recomanació sobre el consum de greixos acabi amb un àcid intercanvi d'acusacions demostra com l'alimentació importa, i molt. Només cal veure la quantitat de blogs i d'informació disponible, i el nombre de comentaris que es fan a qualsevol notícia sobre dietes. L'actual discrepància sobre si els greixos són més o menys saludables, sobre si s'haurien de restringir o no, sobre quina hauria de ser la proporció correcta de greixos sobre el conjunt de la dieta… té un motiu: s'han fet molts d'estudis sobre el tema, però tothom és conscient que la seva credibilitat és sovint fràgil. Com saber si els individus que participen en un estudi menteixen i mengen aliments prohibits sense comunicar-ho als investigadors?

Al darrere de la controvèrsia hi ha un tipus concret de greixos. La majoria de la comunitat científica coincideix a l'hora de destacar que els greixos 'trans' són dolents per a la salut. I també hi ha consens en el fet que els greixos monoinsaturats (els de l'oli d'oliva) són bons. El que ja no queda tan clar és quin és el paper que juguen els greixos saturats, com els presents en el formatge. Durant dècades, hi havia consens a l'hora de considerar-los negatius, però cada vegada se senten més veus partidàries de consumir-ne. Això sí, amb moderació.

stats