Josep Gregori: “Bromera no seria el que és si el valencià no s’estudiara a les escoles”

A milers de prestatgeries de llars d’arreu dels Països Catalans hi ha algun llibre de Bromera. Una editorial que va néixer el 1986 a la localitat d’Alzira i que després de tres dècades s’ha convertit en el segell editorial més important del País Valencià. El seu fundador i editor, Josep Gregori, repassa els 30 anys de trajectòria de l’editorial, els reptes actuals del sector i els plans de futur de Bromera.

Després de 30 anys editant llibres i uns 3.000 títols publicats, ¿quina valoració fa d’aquestes tres dècades de vida?

Tot i que hi ha hagut algun moment un poc complicat, el balanç és molt positiu no només per les xifres de l’editorial sinó, principalment, perquè tota la gent que fem Bromera, des dels autors fins als lectors passant també pels llibreters, hem fet possible una aportació a la societat valenciana d’una certa envergadura. Hem contribuït a la configuració d’una llengua literària estàndard, a la formació d’un catàleg important amb gent del país però també incorporant figures literàries internacionals. Dues coses que crec que, sense falses modèsties, constitueixen una aportació important a la cultura del país.

En els anys 80 l’oferta de llibres en català era molt reduïda. ¿Això va contribuir a consolidar el projecte de Bromera?

Pense que vam nàixer en un moment oportú. En aquell moment començava a posar-se en marxa la llei d’ús i ensenyament del valencià, que ens va afavorir perquè va generar per a les escoles i centres d’ensenyament la necessitat de tenir llibres en valencià, que en aquella època eren molt escassos.

Ara ja existeix una generació que s’ha format llegint en valencià a l’escola. ¿Quina importància ha tingut l’ensenyament per a Bromera?

Si hi ha algun sector de la societat al qual devem una especial gratitud és al món escolar. Efectivament una part de la producció de Bromera està destinada a l’ensenyament però no únicament. Tenim un catàleg que va molt més enllà, però està clar que si a l’escola no s’haguera començat a estudiar valencià i en valencià, hui Bromera no seria el que és ara.

Els índexs de lectors que trien llibres en valencià és d’un 2%, aproximadament. ¿No sembla, doncs, un miracle que continuï així el negoci?

Nosaltres publiquem llibres per a tot el nostre àmbit lingüístic i això fa viable tota la part de Bromera que no va adreçada a l’ensenyament. Però parlant de xifres, tot i que no són del tot certes, el panorama és desolador. Ara bé, els progressos que s’estan fent per mirar de capgirar aquesta situació ens ha de fer ser optimistes, sobretot perquè venim d’una realitat no gaire llunyana en la qual el valencià no era una llengua que estiguera en la vida pública. Espere que el pla per fomentar la lectura que ha anunciat la Generalitat Valenciana siga també un punt d’inflexió que ens permeta guanyar nous lectors i que ajude a canviar aquesta realitat un poc trista si la comparem amb realitats socials veïnes, però que no està tan malament si la comparem amb l’evolució històrica del nostre país.

El País Valencià és la penúltima autonomia en el rànquing de venda de llibres. Amb aquest escenari, ¿per on creu que passa la pervivència del sector editorial?

El llibre encara té molt de recorregut i molt de futur. Cada vegada és llegeix més però ara hi ha nous formats i suports de lectura que han posat un poc en crisi les formes tradicionals d’edició. Afortunadament eixa crisi que tots hem patit sembla que s’està estabilitzant una mica, i jo sóc optimista i crec que queden molts anys de lectura en paper. No podem obviar, però, que la lectura digital guanya terreny cada dia, i segurament assistirem a una convivència entre la realitat de la literatura en format digital, que ens proporciona immediatesa però que també ens ofereix una lectura menys pausada, i la literatura en paper, que ens permet fer una lectura més criticada, reposada i plaent.

Amb la crisi que ha patit el sector, en els últims anys han sorgit i s’han creat noves editorials. Per què en aquest moment?

Si hi ha gent que s’arrisca a engegar un projecte editorial és perquè creu que al davant hi ha un bon futur i això és molt engrescador per a tots. Al País Valencià, però també a Catalunya i a l’Estat, han sorgit moltes iniciatives editorials noves i això crec que és conseqüència en part d’un fenomen totalment oposat com és la concentració editorial. El fet que moltes empreses s’aliaren creant grans grups editorials per garantir la seua viabilitat ha deixat un espai per a altres empreses que han vist com els gegants de l’edició no poden arribar a tot ni poden atendre tots els nínxols de mercat.

Amb aquest panorama, ¿quin futur augura a Bromera per als pròxims 30 anys?

Tenim la fortuna de tindre una plantilla molt jove i això ens garanteix tindre futur. Els nostres treballadors són joves, dinàmics, coneixen les evolucions que requereix el sector i, en aquest sentit, jo em vull apartar i que siguen ells els que lideren l’editorial. Nosaltres estem preparats per seguir 30 anys més, així que mentre el llibre tinga futur, Bromera també en tindrà.