Els problemes de lloguer a Barcelona fan créixer les ocupacions d'habitatges

Un informe de la PAH recull les amenaces que la crisi habitacional té sobre la salut mental

Les ocupacions de pisos a Barcelona van a més i han crescut des del 2017. Ho retrata per primer cop una enquesta impulsada per la PAH, que recull que el 73% de les famílies que han ocupat un habitatge a la ciutat ho han fet després de l'any passat i que un 29% havien patit un desnonament prèviament per no poder pagar el lloguer on vivien. La situació s'ha vist afavorida, d'una banda, per la forta pujada dels lloguers en els últims dos anys, i de l'altra, perquè no s'han renovat molts "contractes de lloguer socials" que permetien a moltes persones que no podien fer front a la hipoteca seguir a casa seva.

"És un peix que es mossega la cua", ha ressaltat Lucía Delgado, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de Barcelona (PAH). La radiografia sobre l'ocupació, que es fa per primer cop, ha sigut elaborada conjuntament per la PAH, l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, l'Observatori DESC, Enginyers Sense Fronteres i l'Agència de Salut Pública de Barcelona. El 48% dels enquestats estan en situació de pobresa energètica, un 38% tenen accés irregular a aigua, llum i gas i d'aquest percentatge pràcticament tres quartes parts estan ocupant el pis il·legalment.

El 47% de les persones que han contestat l'enquesta admeten que no poden mantenir una temperatura adequada a casa seva en els mesos de fred i el 35% acumulen deutes amb les companyies d'aquests serveis. El 18% dels enquestats que deuen quotes de serveis bàsics s'han sentit "assetjats" per les empreses subministradores, amb trucades, correus electrònics i fins i tot amenaces de portar-los a judici, "la qual cosa causa angoixa", considera la representant de l'Aliança Contra la Pobresa Energètica, Maria Campuzano.

Amenaces sobre la salut

La falta d'un habitatge, la possibilitat de perdre'l i no tenir els subministraments bàsics coberts afecta també la salut mental, insisteix l'enquesta. El 82,3% de les dones i el 70% dels homes veïns de Barcelona que pateixen aquest tipus de situacions presenten algun problema de salut mental, un percentatge que quadruplica el de la població general.

Anna Novoa, tècnica de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, sosté que aquests resultats evidencien la necessitat que les autoritats sanitàries potenciïn l'atenció primària, de manera que els metges de capçalera poguessin atendre amb prou temps aquestes persones i conèixer millor la seva situació personal. En matèria de salut mental, Novoa proposa un acompanyament integral i que "s'eviti la sobremedicació amb psicofàrmacs".

Més continguts de