Habitatge
Societat  /  Habitatge 21/03/2022

Front comú per recuperar la limitació dels lloguers

El Sindicat de Llogateres es reuneix amb Aragonès i Colau per pressionar a Madrid

3 min
El president del Govern, Pere Aragonès, durant la trobada amb els portaveus del Sindicat de Llogateres, aquest migdia

BarcelonaRecuperar la regulació dels lloguers al més aviat possible i sobreposar-se així al revés judicial que va suposar la suspensió de la norma, fa 10 dies, per part del Tribunal Constitucional . Aquest és l'objectiu comú del Sindicat de Llogateres, la Generalitat i també l'Ajuntament de Barcelona. Així ho han expressat aquesta tarda les tres parts, després que els portaveus del Sindicat es reunissin amb els màxims representants de totes dues institucions, el president Pere Aragonès i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per trobar una "via urgent" per recuperar el topall al preu dels lloguers. La via "més ràpida" –han coincidit– és fer que s'inclogui a la nova llei d'habitatge espanyola, que tot just es debat al Congrés de Diputats i que està en fase d'esmenes al text inicial.

Tot i el front comú mostrat aquest dilluns, el procés no serà fàcil. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha explicat que el text inicial és "absolutament insuficient" i "descafeïnat" i ha assegurat que, tal com està redactat ara mateix, la norma seria "inaplicable" a Catalunya i no tindria cap efecte sobre els preus dels lloguers, ni a Barcelona ni en cap ciutat de l'Estat. Durant les dues reunions, primer a l'Ajuntament i després a la Generalitat, el sindicat ha exposat quines són les esmenes necessàries al text, al parer dels moviments per l'habitatge digne, i assegura que hi ha hagut sintonia tant amb Colau com amb Aragonès. De fet, apunten des del sindicat, el president Aragonès els ha traslladat la necessitat que la futura llei espanyola retorni a Catalunya la competència per regular els lloguers.

D'aquesta manera, el sindicat en defensa dels inquilins confia que les esmenes que presentaran tant ERC –partit imprescindible per tirar endavant la norma a Madrid – com també els comuns i la resta de grups que va donar suport a la norma catalana , serviran per forçar finalment el PSOE a equiparar la futura llei espanyola a la catalana, ara derogada. "Si el que acabem tenint sobre la taula és una llei que no té efectes en el dret a l’habitatge, demanarem als grups polítics que no hi donin suport", asseguren des del sindicat.

Per la seva banda, l'alcaldessa Colau s'ha compromès a tenir un paper "proactiu" durant la negociació de les esmenes que li ha proposat el sindicat i ha recordat que la ministra responsable d'habitatge, Raquel Sánchez, ja va admetre que calia reformar la llei per fer-la més eficaç contra l'especulació en el mercat de lloguers. "El que plantegem és que durant aquest tram final de la negociació de les esmenes s'introdueixi la limitació efectiva dels lloguers i que el punt de partida sigui equiparar la regulació que ja existia a Catalunya i que s'ha demostrat efectiva i positiva mentre ha estat en marxa", ha insistit Colau. L'alcaldessa ha explicat que Barcelona signa cada any un terç dels contractes de lloguer de tot Catalunya i és la ciutat de tot l'Estat amb un percentatge més alt de famílies que viuen de lloguer: unes 500.000 llars, el 40% de les famílies.

Una llei que encara enfronta inquilins i propietaris

Per al Sindicat de Llogateres, impulsor de l'ara derogada regulació dels lloguers, juntament amb la PAH i altres moviments per l'habitatge, recuperar la limitació dels lloguers és urgent. Segons les dades publicades per l'Incasòl, la llei ha servit per contenir o rebaixar el preu dels lloguers en molts dels municipis que s'havien adherit a la qualificació de mercat tens –precisament la part de la regulació que el TC deixava sense efecte fa 10 dies– i ha beneficiat, segons els càlculs del sindicat, més de 160.000 llogaters l'últim any. Segons els seus càlculs, des que va entrar en vigor el preu dels lloguers s'havia abaixat una mitjana d'un 5% a les ciutats regulades, on viu el 70% de la població catalana. A l'altre bàndol, el sector immobiliari assegura que la llei només ha servit per generar més inseguretat jurídica i per provocar una sortida dels pisos de lloguer per anar cap al mercat de compravenda.

stats