Clam per salvar la moratòria antidesnonaments i evitar "una nefasta onada" d'expulsions a partir del gener
Col·lectius socials reclamen que el decret llei, que caduca a finals d'anys, es prorrogui i es converteixi en "estructural"
Madrid"Un dret no pot ser un negoci i qui té el poder de canviar-ho és aquí dins". Aquest és el crit d'alerta de col·lectius de defensa del dret a l'habitatge perquè el Congrés dels Diputats prorrogui la moratòria de desnonaments a famílies vulnerables, que caduca el 31 de desembre i que entre el 2020 –es va posar en marxa amb la pandèmia– i el 2024 va aconseguir aturar 60.000 desnonaments. És un decret llei que ha d'impulsar el govern espanyol i que ha de ser convalidat a la cambra baixa, amb la imprescindible complicitat –a través d'un vot afirmatiu– de Junts i el PNB. Segons denuncia el manifest, signat per 26 organitzacions, serviria per "evitar una previsible i nefasta onada de desnonaments sense alternatives".
En una convocatòria de premsa a les portes del Congrés, el portaveu de la PAH, Paco Morote, ha reclamat que la mesura deixi de ser "conjuntural" i es converteixi en "absolutament estructural" mentre duri "l'emergència habitacional" i els poders públics "no siguin capaços de garantir un habitatge alternatiu". En la mateixa línia s'ha expressat la Mari Carmen, que té 87 anys i fa un mes el seu desnonament va ser paralitzat pel Sindicato de Inquilinas. Reclama que el decret "ha de millorar-se per ampliar-lo definitivament" i perquè deixi de ser un "pegat". "El que ha de fer aquest govern és atrevir-se a ficar la mà d'una manera forta en el tema de l'habitatge. Jo el que vull és viure tranquil·la", ha dit.
Des de l'Observatori Desca, Irene Escorihuela ha dit que la redacció del text és "millorable" i ha denunciat que els jutges en fan una interpretació "restrictiva". De fet, el manifest lamenta la "falta de cobertura" de la moratòria, ja que en queden fora les famílies vulnerables que han ocupat habitatges buits després de la pandèmia i els contractes de renda antiga. Això explica, per exemple, que només se suspengui un de cada quatre desnonaments.
Fonts del ministeri d'habitatge consultades per l'ARA coincideixen en el diagnòstic i en el full de ruta. Asseguren que la pròrroga de la moratòria és una de les mesures que volen que tiri endavant i que estan negociant amb els grups parlamentaris en el marc de la "renovació" de l'escut social. Així mateix, les mateixes veus apunten que s'hauria d'impulsar una revisió del sistema per donar una "resposta estructural" de la mà dels serveis socials per poder oferir una "atenció integral".
Precs a la Moncloa i pendents de Junts
Els missatges han anat dirigits en dues direccions: a la Moncloa i a Barcelona. D'una banda, Richard Rodríguez, de la Plataforma Stop Deshaucios, ha dit que quan "només existeixen paraules" sobre el dret a l'habitatge la "frustració a la vida real" és "enorme" i ha reprovat la passivitat del PSOE. "Si això no ho atura el govern espanyol no hi haurà qui ho pari. Que hàgim de suplicar perquè les famílies no es quedin al carrer és de preescolar polític", ha denunciat.
D'altra banda, Escorihuela ha reconegut que la correlació parlamentària "no és gaire favorable" i ha admès que els preocupa "en particular" Junts, ja que l'any passat "va costar una mica". "Farem contactes específics per poder parlar amb ells", ha recalcat. Això sí, encara estan en una fase de "converses molt preliminars" amb les formacions polítiques i en un "punt de partida per començar a fer pressió". La previsió és reunir-se la setmana que ve amb tots els grups parlamentaris. La problemàtica "continua vigent" i confia que "cap grup polític" vulgui que al gener hi hagi "desenes de milers de desnonaments".
Què va passar l'últim cop?
La suspensió dels desnonaments que afecten famílies en situació de vulnerabilitat sobrevinguda o que ja en patissin i s'hagués agreujat estava inclosa al decret òmnibus que Junts, el PP i Vox van tombar al Congrés al gener. Posteriorment, el govern espanyol i Junts van acordar un nou text –que deixava fora aspectes econòmics que els juntaires no compartien– per salvar, entre d'altres, la revalorització de les pensions, les bonificacions al transport públic, les ajudes per als afectats per la dana i, precisament, la prohibició d'alguns desnonaments. Ara comença un nou compte enrere.
