"Els homes no saben quin és el seu rol"

Qui va a teràpia? L'Elena Puig Guitart explica que no tota la gent que voldria o hauria d'anar-hi: "No tenim recursos a escala pública. Anar al psicòleg és un luxe, i hauria de ser universal". Puig és psicòloga, però també ha trobat passió en donar consells a les xarxes, on ha aconseguit tenir milers de seguidors que, precisament, no poden anar a teràpia i demanen ajuda sobre relacions de parella, gestió emocional o salut mental.

Puig va descobrir la seva vocació ben entrada al món laboral: quan feia 20 anys que treballava en una consultoria i ja tenia tres filles, va fer un canvi radical de vida. La preocupació per la falta d'accés públic a la psicologia ha estat un assumpte recurrent al llarg de la seva carrera. Però no només: el biaix de gènere amb què es troba també li preocupa. Són majoritàriament dones les que acudeixen a l'Elena. I no és casualitat.

Homes que "no saben com posar-s'hi"

"Tenim una cultura que determina. A les dones ens eduquen per cuidar, per ser complaents, per no posar límits". I això vol dir que les dones demanen més ajuda i parlen més d'emocions, un fet que també els dona "més atributs per ser més competents", tot i que el món estigui "muntat d'acord amb el patró masculí". Ara bé, elles van a teràpia, però ¿i ells? Puig afirma que encara hi ha una gran quantitat d'homes que "no saben com posar-s'hi i no veuen necessari" anar al psicòleg. Cal "tenir paciència i fe": "Des d'un punt de vista sociològic, els homes no saben quin és el seu rol. Ara les dones exigeixen que l'home es comuniqui, que tingui emocions, que participi en les cures..." Unes reclamacions amb les quals no s'havien trobat mai.

Canviar aquest marc mental tradicional sexista passa per l'educació i la teràpia, defensa Puig. Uns factors encara molt lligats al privilegi: "Hi ha unes bosses de pobresa, precarietat, d'estigmes i no podem pensar que persones d'aquests entorns vegin la dona com un ésser de llum, perquè amb prou feines tenen recursos per sostenir-se".

Una pandèmia d'ansietat

Tot i que sembla que el tabú al voltant d'anar al psicòleg va desapareixent, "la salut mental està molt malament, i la perspectiva és que anirà a pitjor". No són bones notícies les que dona la psicòloga. Potser per això són cada vegada més les persones que recorren a les xarxes per resoldre els seus problemes i sentir-se escoltades i compreses. Això és el que intenta fer Puig a través d'Instagram (@latevapsicologa): "La gent consumeix [contingut a les xarxes] perquè no té on anar".

Les xarxes poden ser espais on expressar-se i rebre ajuda, però també formen part del problema: la sobreestimulació de les pantalles no ajuda a calmar el nostre cervell, i fa que estiguem "hiperalerta". "Vivim una pandèmia d'ansietat", anuncia Puig. I això és causat pel nostre estil de vida i el context social, que ens porta a viure angoixats i sentir-nos amenaçats. Com quan vivim un perill real, per exemple, si ens trobem de cara amb un ós, s'activa el nostre sistema nerviós per posar-se en mode supervivència: "Hi ha una gran quantitat de gent que viu com si tingués l'ós cada dia a casa seva".

Amb tot, el consell és "no limitar les hores que passem amb el mòbil, sinó intentar augmentar el contacte amb la natura, estar amb els amics, llegir... No forçar-nos a deixar el mòbil, sinó forçar-nos a fer altres coses i com a conseqüència deixar de mirar-lo". També és important no caure en els discursos que ens desempoderen o culpabilitzen: "No hem d'incorporar el discurs de «Soc dèbil». És que realment t'ho posen molt difícil".

Incorporar la teràpia com un recurs universal encara sembla inassolible, però és evident que és un recurs que la societat demana si tantes persones veuen la necessitat de demanar ajuda i consell a Instagram, per molt distòpic que sembli.