Societat 25/01/2021

Com s'ho ha fet el Clínic per reduir la mortalitat per covid-19 d'un 11,6% a un 1,4%?

Un estudi indica que el maneig clínic personalitzat del pacient contribueix a una de les taxes més baixes d’Europa

Xavier Pujol Gebellí
3 min
L’UCI de la planta 4 de l’Hospital Clínic de Barcelona, dimecres al migdia en plena activitat. CRISTINA CALDERER
Disponible en:

Era previsible que a mesura que passés el temps i s’aprenguessin més coses del covid-19 i el seu impacte clínic, més pacients aconseguirien sortir de les UCI dels hospitals i superar la fase aguda de la malaltia. Més enllà de l’aprenentatge, però, hi ha altres factors que, combinats, poden aconseguir reduccions dràstiques de la mortalitat hospitalària. Aquest és el cas de l’Hospital Clínic de Barcelona, que en el lapse de temps que va de març a setembre ha passat de l’11,6% a l’1,4%. Dit d’una altra manera: si a finals de març morien al centre sanitari una de cada 10 persones, al setembre era una de cada cent, una de les taxes de mortalitat hospitalària més baixes de tot Europa. Els resultats de l’estudi, dirigit per Carolina García-Vidal, membre del Servei de Malalties Infeccioses i investigadora de l’IDIBAPS, s’ha publicat a la revista The Lancet Regional Health.

¿Com es pot reduir tan dràsticament la mortalitat en tan poc temps amb una malaltia que té més interrogants que certeses? “No hi ha un únic factor, sinó que és la combinació de molts elements que ho fa possible”, respon García-Vidal. “L’aprenentatge n’és un, però no és ni de bon tros l’únic”, afegeix. La investigadora atribueix al treball en equip de múltiples especialistes bona part de l’èxit assolit.

“El primer pas consisteix a tenir llits d’UCI suficients, respiradors i tot l’equipament tecnològic que cal per a cada pacient”, diu. A més, cal disposar dels tractaments farmacològics que a hores d’ara estan donant resultat i administrar-los “en el moment adequat”. En essència, antivirals que ajudin a contenir l’expansió del coronavirus com el remdesivir, que dona bons resultats en fases concretes de la malaltia, i antiinflamatoris amb prou potència per limitar l’afectació respiratòria.

A tots aquests elements l’Hospital Clínic hi suma un model informàtic que prediu amb alts nivells de precisió quina serà l’evolució d’un malalt concret i així poder-se avançar a episodis concrets de la malaltia en què estaria indicada alguna intervenció específica. El model, fonamentat en tècniques d’intel·ligència artificial, pren com a punt de partida les característiques de cada pacient, inclosa l’existència d’alguna patologia prèvia. “És una eina d’ajut al tractament personalitzat de cada malalt”, assenyala García-Vidal. El tractament personalitzat ajuda, d’altra banda, a una “actuació precoç”.

Amb tot, per a l’especialista és fonamental “evitar el col·lapse” del sistema, ja que si es perdés cap d’aquests elements difícilment es podria mantenir una baixa taxa de mortalitat. “Sense llits d’UCI, respiradors, medicaments i equips d’infermeria, de metges o de neteja, res de tot això seria possible”, assegura.

Un treball sense precedents

El treball publicat a The Lancet Regional Health inclou 1.645 pacients de tots dos sexes amb un seguiment de set mesos des de l’1 de març fins al 30 de setembre del 2020 ingressats a l’Hospital Clínic. La mortalitat global, tant a la planta d’hospitalització com a l'UCI, va assolir l’11,6% al març. Al mes de setembre la taxa va baixar fins a l’1,4%. El treball és un dels primers al món que recull aquest conjunt de dades.

Durant tot aquest període tant l’edat dels pacients com la diversitat de patologia prèvia “han anat variant”, diu la investigadora, al mateix temps que s’ha anat reduint la taxa de mortalitat, motiu pel qual considera “raonable” atribuir el descens a millores en el tractament, la disponibilitat d’UCI i també de professionals de diferents àmbits. De la mateixa manera, una hospitalització més ràpida des de l’aparició dels primers símptomes també s’associa a una menor mortalitat.

García-Vidal considera que la combinació de tots aquests elements està sent clau per afrontar amb garanties aquesta tercera onada de covid-19. “Aplicar tractaments més agressius dona bons resultats”, afirma. “Quan en altres centres es movien entre el 30% i el 40% de mortalitat, nosaltres ja estàvem a l’entorn del 10%”. Aplicant les pautes posades en pràctica al Clínic ara “ja es pot dir que tenim una mortalitat de l’1,4%”. Les pautes, indica la investigadora, poden servir com una guia o un “estàndard de qualitat” en el tractament. Seria, en aquest sentit, una de les primeres guies del món.

stats