PANDÈMIA

Els hospitals engeguen la seva pròpia desescalada

Els centres redueixen els espais dedicats al covid-19 per recuperar cirurgies urgents i reprogramar visites

Els hospitals catalans també viuen la seva pròpia desescalada. Fa tres mesos van transformar de cap a peus cada metre quadrat dels seus edificis per absorbir l’allau de pacients greus de covid-19, i molts professionals sanitaris, independentment de quines fossin les seves especialitats, van haver de dedicar-se en exclusiva a atendre aquests malalts. Ara que el 83% dels nous ingressos hospitalaris no corresponen a complicacions causades per la infecció -segons la dada que va donar ahir el Govern- i que les unitats de cures intensives viuen una treva i s’han anat buidant de manera lenta però constant, toca encarar la represa de bona part de l’activitat ordinària, com cirurgies i tractaments.

Malgrat que el fantasma del rebrot és viu, i ho seguirà sent durant molts mesos més, l’obsessió dels hospitals consultats per l’ARA i de la mateixa administració pública és la readaptació progressiva de les instal·lacions als seus serveis originals. “Hi ha patologies que no poden esperar més”, adverteixen els gerents i els directors assistencials. La reconversió, però, no és tant un problema de desmuntatge de llits i d’espais com de reorganització. Per començar, el fet que cada vegada arribin menys contagiats de covid-19 no significa que els centres no mantinguin una vigilància especial amb els pacients.

“Tenim un doble circuit tant a les plantes d’hospitalització com als quiròfans: un sector és per a positius de covid-19, sense tenir en compte el motiu de l’ingrés, i l’altre, ja desinfectat, és per a pacients d’altres patologies”, detalla la subdirectora assistencial de l’Hospital de la Vall d’Hebron, Rocío Cebrián. Aquest modus operandi es repeteix arreu de Catalunya: tots els hospitals han sectoritzat els espais en funció de si són nets o bruts.

Aquest pla de reactivació no tindria sentit si no hi hagués un protocol fiable de cribatge. El director de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi i de l’Hospital General de l’Hospitalet, Jordi Vilarasau, explica que tothom que ingressa se sotmet a una enquesta i a una PCR. Si és una intervenció programada, diu, s’intenta fer el test uns dies abans, però si es tracta d’una urgència -un pacient es trenca el fèmur, per exemple-, la persona és aïllada en un box fins a l’arribada dels resultats. “Si a més del seu diagnòstic agut es confirma que té el virus, entra al circuit específic del covid-19”, diu.

“Aquest protocol se segueix en tots els casos, tant a urgències com a la consulta, a les proves o als tractaments”, corrobora Cebrián. Els directors assistencials de tres hospitals asseguren que la capriciositat del virus els ha obligat a aprendre a marxes forçades. “Però els pacients han de confiar que l’hospital està preparat per atendre’ls, que minimitzem tots els riscos i que, si creiem que la seva salut es pot veure compromesa, serem els primers que no els farem venir presencialment”, assegura la directora gerent de la Fundació Assistencial Mútua Terrassa, Yolanda Cuesta.

A punt tota la cirurgia oncològica

Des de mitjans d’abril la prioritat ha sigut recuperar els quiròfans i les sales de reanimació que s’havien condicionat per al covid-19 i, així, poder-les destinar a intervencions urgents, algunes aturades durant més de 60 dies. “L’ajornament en la cirurgia oncològica pot suposar un empitjorament del pronòstic. Vam mantenir les sessions de quimioteràpia, però el quiròfan estava monopolitzat pel virus”, diu Vilarasau. Ara, i en només tres setmanes, s’ha resolt gairebé tota la cirurgia de neoplàsia -extirpació de teixits tumorals- pendent a Catalunya i 150 d’aquestes operacions s’han fet al Moisès Broggi.

A més de l’oncològica, a la Vall d’Hebron s’ha recuperat tota l’activitat quirúrgica no ajornable, especialment la cirurgia cardíaca, i és el torn d’altres operacions com les cataractes i les pròtesis de genoll. “Hem començat a fer un 30% de les cirurgies majors ambulatòries -no cal ingressar el pacient, que pot tornar a casa unes hores després-, però encara no les hem recuperat del tot perquè és un volum molt gran i divers de cirurgies i massa entrades i sortides del centre”, admet Cebrián, que diu que al complex més gran de Catalunya encara hi ha 50 malalts de covid-19 a planta i 30 a intensius.

El ritme de l’activitat als serveis de consultes externes i urgències durant la pandèmia va caure a mínims i podria semblar que no hi havia res més enllà del covid-19. “No vam deixar completament desateses la resta d’àrees”, defensa Vilarasau. Serveis com l’hemodiàlisi es van mantenir amb totes les mesures de seguretat, així com les visites urgents a traumatologia i cremats.

Les revisions, els seguiments a crònics o la comunicació de resultats s’ha estat fent gairebé íntegrament per telèfon. I la intenció dels centres és mantenir aquesta modalitat: només se citarà presencialment aquells pacients que sigui convenient, com ara els que requereixin una prova complementària. “La meitat de les consultes seran telemàtiques, per telèfon o videotrucada”, explica Cebrián, que afegeix que cal reduir tant com sigui possible el contacte amb l’hospital.

Els gerents també aventuren que s’hauran de redissenyar les entrades i sortides. El covid-19 ha capgirat la manera de relacionar-nos i, tampoc als hospitals, podrem aglomerar-nos en sales d’espera com fins ara. Tampoc serà possible acompanyar familiars sense una raó de pes, com ara que siguin dependents. “Les relacions canviaran, però serà en benefici de tothom”, assenyala Cuesta. El seu homòleg a l’Hospitalet defensa que la crisi demostra que el gir assistencial que fa anys que es busca és possible, com ara la reducció de les visites presencials. “Serem més eficients si el pacient només ve pel que és imprescindible”, resumeix Vilarasau.