Illa s'obre a estudiar que els jutges decideixin "alguns casos" de custòdies
El Consell de l'Advocacia Catalana defensa en un informe que els òrgans judicials atorguin les mesures de protecció
BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, ha obert la porta a estudiar un "mecanisme de decisió més col·lectiu" perquè l'aplicació de mesures de protecció per a menors en situacions de vulnerabilitat i risc de desemparament, entre els quals hi ha la retirada de la tutela a la família, no recaigui només en un funcionari de la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). De fet, el president ha plantejat que "en algun cas" hi intervingui un jutge: "El servidor públic que l'ha de prendre té molta responsabilitat".
Illa ha afirmat que "en molts casos" ara és un funcionari qui decideix sobre la custòdia d'un menor. I ha destacat que es tracta d'una decisió de "moltíssima transcendència". "No és donar una llicència d'obres", ha posat com a exemple, i després ha recordat que la decisió afecta no només els drets dels menors sinó també els dels progenitors.
La idea d'implicar els jutges l'ha defensat també el Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac). En un document aprovat ara fa un any, l'òrgan assenyala que tant la decisió sobre el futur del menor com altres mesures de protecció haurien de ser adoptades per òrgans judicials "amb la finalitat de dotar de més seguretat jurídica i garanties les parts".
Entre altres propostes que recull en un document de 22 pàgines, el Cicac alerta que el sistema actual per declarar la situació de desemparament d'un menor "genera indefensió a les famílies", ja que és competència exclusiva de l'administració i només es revisa a escala judicial si hi ha una impugnació. Per això, l'advocacia proposa que la declaració de desemparament i l'adopció de mesures de protecció corresponguin als jutges, a proposta de l'administració, i que decideixi després d'haver escoltat els progenitors, els cuidadors i el menor afectat. Per aplicar aquesta proposta caldria modificar la llei orgànica del poder judicial i la llei d'enjudiciament civil, a més de les que hi estan relacionades, per atribuir aquesta competència a la judicatura.
Què pot dictar un jutge?
A diferència d'altres territoris, a Catalunya la determinació de la tutela és un acte administratiu i no la dicta cap jutge. Els equips tècnics especialitzats que analitzen la situació familiar i el risc del menor fan una proposta de desemparament a la DGAIA, que és l'entitat competent de fer la retirada de la criatura i assumir-ne la guarda i custòdia. Un advocat que es dedica a representar famílies en contra del criteri de retirada de la DGAIA admet que "en molts casos greus" és partidari que siguin els tribunals els que dictin el desemparament, perquè sovint els professionals del sistema de protecció infantil no tenen prou capacitat ni formació per plantejar quin és el millor futur de la canalla.
Sobre la refundació de la DGAIA que el Govern ha anunciat que ha posat en marxa, el president de la Generalitat ha assegurat que la voluntat no és "carregar" contra els anteriors responsables sinó resoldre la situació. De totes maneres, ha garantit que si apareix "alguna cosa mal feta" el Govern la farà pública afecti a qui afecti. "Fins i tot si fos gent de la meva formació política", ha dit.
Illa ha afirmat, però, que "tots els responsables de la DGAIA ho han intentat fer bé" i que no creu que hi hagi ningú que volgués que es produïssin casos com el de la menor víctima d'una xarxa de prostitució.
