Imbatibles Marc i Júlia: aquests són els noms més posats als nadons catalans

Les catalanes són les mares primerenques més tardanes d'Europa, als 31 anys 

GEMMA GARRIDO GRANGER / LAIA VICENS

Al pòdium dels noms que més agraden i més posen els catalans als nadons, Marc i Júlia resisteixen el pas del temps. Fa 22 anys i 2 anys, respectivament, que són al capdamunt del rànquing de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que ahir va fer públiques les dades provisionals de natalitat del 2018. L’any passat van néixer 640 Marcs –el nom més triat entre els pares catalans des del 1997–, per davant de Pol (548), Àlex (499), Jan (489) i Nil (489). Entre les nenes es consolida el sorpasso de Júlia (587) a Martina (522) –que passa a la segona posició–, seguits d’Emma (519), Maria (466) i Lucía (441).

Però com es tria el nom dels fills? Hi ha múltiples factors que hi influeixen: perquè sonen bé, perquè són originals o perquè remarquen un origen ètnic, per exemple. El professor de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC-UPF, Francesc Calafell, explica a l’ARA que, a diferència de la resiliència de Marc, la freqüència dels noms és cíclica. “Se senten durant un temps a tot arreu, com Laura i Daniel, i després –apunta– es van perdent en les noves generacions, sigui perquè es considera que s’han desgastat molt, perquè s’associen a noms d’avis i àvies o perquè la influència de noms estrangers és forta i es vol innovar”.

INTERACTIU: Noms de nadó per a pares indecisos

Els noms que triaven els pares i les mares catalanes fa dues dècades no tenen res a veure amb els que es posen ara: l’any 1999, entre els noms de nen més populars hi havia David, Sergi i Arnau, mentre que en el cas de les nenes destaca ven els noms de Laura, Paula i Andrea. El fet que una parella es decanti per un nom en comptes d’un altre pot dependre, també, de lligams ètnics –una família d’origen magribí que posa al seu bebè Mohammed– i culturals –una parella que viu a l’Aran i que escull Jana per a la seva filla.

El factor generacional –o escollir el nom del fill segons el dels avantpassats– ja és un fenomen residual: per exemple, si l’avi es deia Joaquim (15) i es vol fer un gest, el nen s’acaba dient Quim (104). Precisament registrar un fill amb un nom o un altre també té a veure amb les modes. Els noms curts (Pol, Jan, Lia o Noa) han arraconat els noms compostos, com Miquel Àngel i Maria del Carme, i noms que van triomfar entre els 70 i els 90, com Sílvia, Sònia i Jordi, han perdut pistonada actualment en favor de Leo i Abril.

L'any 2018, 640 nounats van dir-se Marc, que es manté com el nom més triat entre els pares catalans de totes les demarcacions, i 587 es diuen Júlia. Aquest és el nom més freqüent a Barcelona i l'àmbit metropolità, les comarques gironines, les Terres de l'Ebre i les comarques centrals, mentre que al Camp de Tarragona comparteix la primera posició amb Emma. D'altra banda, Ona és el nom més posat a Ponent; Aina i Martina, a l’Alt Pirineu i l'Aran, i Laia, al Penedès.

“Som una societat menys fèrtil que la de fa 30 anys”

L'equivalent català, el preferit

En la recerca de l'originalitat hi ha noms antics que a l’entrada del segle XXI van caure en desús entre les noves generacions i que, amb el pas del temps, comencen a revifar. És el cas de Lola, que al 2001 només es va triar per a 16 nenes i, una dècada després, ja el portaven 133. En canvi, Dolors/Dolores és un nom gairebé inexistent als nous registres.

A les comarques amb un gruix gran de població d’origen castellanoparlant –apunta Calafell– hi ha tendència a posar més noms tradicionals catalans, perquè “la tria del nom també és un marcador d’integració cultural per a les segones generacions”: “A ningú li sorprèn que un Jordi García parli català. És curiós com al País Basc la identitat la marquen els cognoms, mentre que a Catalunya aquest rol el tenen habitualment els noms”, exemplifica el professor de biologia evolutiva.

L’expert subratlla que hi ha noms equivalents que es troben tant en famílies que parlen castellà com català, sobretot quan són femenins: Maria o Júlia, tant si s’hi posa l’accent com si no, i Martina. “Però Rogelio no agrada tant com Roger, i hi ha famílies que prefereixen Pau a Pablo”, reflexiona. De fet, l’antroponímia catalana també s’estén a la resta de l’Estat. L’exemple paradigmàtic és el de Nuria: segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), ja hi ha 120.936 dones a Espanya que se’n diuen, mentre que les Rocío –de forta tradició castellana– ara només són 106.773.

Entre els noms forasters que més han seduït els catalans destaquen els bascos (Iker i Aitor, o Ainhoa i Nerea), els italians com Enzo, els francesos com Chloé i els escandinaus com Íngrid i Àstrid.

150 infants duen el nom d'un protagonista de 'Joc de Trons'

Les dades de l'Idescat demostren que els fenòmens mediàtics també influeixen a l'hora de triar nom pels fills. Gairebé 150 infants nascuts a Catalunya el 2018 tenen el nom d'algun protagonista de 'Joc de Trons'. La saga Stark triomfa sobre la resta: hi ha un, dos o tres Bran; 54 nenes que duen el nom d'Arya -el 2012 aquest nom es va posar a 7 nenes- i 81 nens nascuts el 2018 que es diuen Jon. També hi ha 13 nenes del 2018 que es diuen Daenerys, un nom que s'ha més que doblat en només dos anys (el 2016 n'eren 5).

I si hi ha alguna personalitat coneguda mundialment és Leo Messi. El 2004, l'any en què va debutar amb partit oficial amb el Barça, van néixer 11 nens amb aquest nom. La xifra s'ha disparat: el 2018 van néixer 459 Leos. Això significa que si el 2004 només 0,28 nens de cada mil es deien com el crack blaugrana, ara ja hi ha 14 nens de cada mil que es diuen Leo.

Però la influència de l'argentí arriba fins i tot a través del nom del seu fill. El primogènit de Messi, Thiago, també ha popularitzat un nom amb poca presència a Catalunya fins no fa massa. L'any 2012, 46 nens es van dir Thiago, entre ells el fill de Messi i Antonela Rocuzzo. Sis anys després, ja en són 187.

Hi ha altres noms que han crescut molt ràpidament en poc temps. Un exemple: l'any 2012 van néixer a Catalunya quatre nens que es van dir Alguer. Aquell any, Txarango publicava el seu primer disc 'Benvinguts al llarg viatge'. Casualitat o no, la presència del nom del líder del grup a Catalunya s'ha multiplicat per 10: el 2018 van néixer 42 Alguers.

I de nenes, Elna també ha viscut una expansió rapidíssima. Aquesta localitat de la Catalunya Nord, que té un paper clau en l'organització del referèndum de l'1-O, posa nom a 142 nenes nascudes el 2018 a Catalunya, cent més que només fa dos anys, el 2016. Falta per veure, per exemple, si el fenomen musical de Rosalia també té repercussió a l'hora de posar noms a les nenes que neixin durant el 2019. L'any passat, menys de quatre nenes es van dir com la cantant de Sant Esteve de Sesrovires.

Ajornament de la maternitat

A Catalunya, els naixements han disminuït un 5,4% en l'últim any, especialment entre les mares de nacionalitat espanyola. L'any 2018 es van inscriure 63.174 bebès vius al registre de població de Catalunya, és a dir, van néixer uns 3.629 menys que el 2017.

Els nascuts vius per cada mil habitants -la taxa de natalitat- ja se situa en els 8,3 i el nombre mitjà de fills per dona -la taxa de fecunditat- cau fins a l'1,3, l'indicador més baix des del 2001. L'Alt Pirineu i l'Aran, amb 1,08 fills per dona, tenen la taxa de fecunditat més baixa del país, mentre que les dades conjunturals de les comarques centrals destaquen per sobre de la resta de demarcacions, amb 1,47 fills per dona. 

Les mares catalanes tenen entre 30 i 39 anys, i la franja d'edat entre els 30 i els 34 és la més fèrtil. De fet, les primerenques tenen, de mitjana, 31 anys, una dada que fa de les catalanes les dones que tenen els fills més tard de tot Europa, especialment en l'àmbit metropolità: s i el 2008 tenien el primer fill als 29 anys, ara el tenen als 31. L'índex de fecunditat de les menors de 30 és extraordinàriament baix arreu de Catalunya en comparació a les europees, amb una diferència de més de 30 punts. 

El grup de màxima fecunditat (de 30 a 34 anys) ha passat de tenir 94,3 naixements per 1.000 dones el 2017 a 90,0 el 2018. L'índex de mares amb una edat compresa entre els 25 i 29 anys també s'ha reduït: els nadons nascuts de mares joves han disminuït dels 58,7 fins als 54,4. La fecunditat de les dones estrangeres és d'1,59 fills, mentre que la de les espanyoles és de l'1,19, però en tots dos casos s'ha ajornat l'edat mitjana de la maternitat. 

La tendència temporal mostra que en les últimes dues dècades el percentatge de parts múltiples va créixer contínuament: l'any 2018, el 2% dels parts van ser múltiples. Un fenomen que augmenta amb l'edat, ja que el 6,2% dels parts de les mares de més de 35 anys van ser de dos o més fills.

Més continguts de