“Som una societat menys fèrtil que la de fa 30 anys”

BarcelonaFeia més d’un any que la Laura i l’Hèctor, tots dos menors de 37anys, havien aconseguit una certa estabilitat laboral i econòmica i es plantejaven tenir el primer fill. El resultat del test d’embaràs, però, sempre era el mateix: negatiu. “Quan la ginecòloga em va dir que tenia pocs òvuls -explica la Laura, que demana a l’ARA un canvi de nom per preservar la seva identitat i la del seu marit- em vaig quedar petrificada: només tenia 34 anys, no em considerava vella per ser mare. I per si això no ho complicava tot prou, l’Hèctor va fer-se un seminograma i ens van dir que els seus espermatozous eren escassos i lents”.

El cas d’aquest matrimoni exemplifica el de prop de dos milions de persones a l’Estat: el ritme de vida actual força algunes parelles joves a ajornar la decisió de tenir el primer fill (de mitjana) cinc anys, mentre que el rellotge biològic segueix el seu curs. Superades les incerteses laborals, educatives o personals, sovint a les acaballes de la trentena s’atreveixen a fer el pas. Aleshores, però, s’enfronten amb problemes de fertilitat, principalment amb una mala qualitat seminal i una baixa reserva ovàrica. “Som una societat menys fèrtil que la de fa 30 anys”, afirma el coordinador del grup d’investigació en infertilitat de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), Miguel Ángel Checa, que afegeix que prova d’aquesta pèrdua de capacitat reproductiva és que en només 15 anys els casos de nascuts mitjançant tècniques de reproducció assistida s’han multiplicat per cinc: si el 2002 eren el 2% dels nens, el 2016 representaven el 10%.

Els experts asseguren que les causes d’aquestes complicacions en la fecunditat són “múltiples”. “El principal condicionant és el ritme i l’estil de vida de la societat en què vivim, sumat a una falta total de polítiques de conciliació laboral i familiar que forcen les parelles a plantejar-se els embarassos a edats més avançades”, assenyala la cap de la unitat de reproducció humana de l’Hospital Clínic, Dolors Manau.

Els efectes de l’edat i la pol·lució

La capacitat reproductiva d’una parella és cosa de dos, si bé l’ajornament de la decisió de tenir fills impacta especialment la dona per motius eminentment biològics: com més gran sigui quan enceta el procés, més difícil té quedar-se embarassada i que la gestació es desenvolupi amb normalitat. El llindar que separa la fertilitat considerada òptima de la tardana se sol fixar als 35 anys.

Manau explica que les dones neixen amb una reserva ovàrica limitada -nombre d’òvuls de qualitat- i que es va reduint amb els anys, una pèrdua progressiva que s’aguditza com més s’acosta el cos a la menopausa. “El problema és que aquesta etapa coincideix amb l’edat en què les dones encara poden i, sobretot, volen tenir fills”, afegeix l’experta en reproducció humana de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona Maider Ripero, que situa la mitjana d’edat de les pacients que reben algun tractament en 37 anys.

Les catalanes, de fet, són les europees que més tard són mares: si el 2008 tenien el primer fill als 29anys, ara el tenen als 31. En homes, l’edat puja fins als 36. Però a l’augment de l’edat a partir de la qual les dones comencen a tenir fills i a les condicions socioeconòmiques cal sumar-hi, també, els efectes de la pol·lució per obtenir la radiografia de la caiguda de la fecunditat. “Sembla que a Occident hi ha disfuncions reproductives, perquè estem exposats a milers de substàncies tòxiques que s’acumulen al cos”, adverteix la ginecòloga Maider Rivero.

La pol·lució ambiental, per exemple, dificulta la implantació del zigot en l’endometri i, fins i tot, afavoreix el risc d’avortaments molt primerencs. Miguel Ángel Checa, referent en la investigació de l’impacte de la contaminació en la fertilitat, posa el focus en les partícules que provenen del trànsit rodat -PM2.5, PM10- i el diòxid de carboni (CO2), com també en els disruptors endocrins, uns tòxics que s’adquireixen a través de l’aigua i de l’alimentació. “Són molècules que s’assemblen molt a les hormones i confonen el sistema, atabalant el rellotge biològic de la dona o modificant la concentració d’esperma”, apunta l’expert. En una dècada, els factors ambientals han rebaixat un 60% els paràmetres per considerar acceptable la quantitat de semen per ejaculació, passant dels 50 milions als 15 milions.

Més anys de vida, menys fills

Els hàbits de vida limiten la capacitat reproductiva d’homes i dones. La dieta -el metabolisme de greixos i aliments processats-, el consum d’alcohol, cafè i tabac, així com el sedentarisme i el sobrepès, fan de la maternitat un repte. Tot plegat, en un període en què l’esperança de vida augmenta mentre la corba de la natalitat mundial va a la baixa.

Aquesta tendència és més que evident en els indicadors espanyols i catalans (vegeu gràfic): a principis de segle, l’època de la bonança econòmica i el boom migratori van revifar moderadament la fecunditat, però l’esclat de la crisi (2007) va truncar la remuntada. Ara per ara, les xifres de nascuts per cada mil habitants -8,2 a Catalunya, 7,9 a l’Estat i 8,4 a Europa- tampoc no conviden a l’optimisme.

L’enquesta de fecunditat de l’any passat elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) revelava que una de cada cinc dones d’entre 45 i 49 anys no havia sigut mare, si bé la meitat d’elles hauria volgut tenir-los. Els resultats posaven en relleu, a més, que el 25% de les nascudes a partir del 1975 tampoc no tindrien descendència. Amb tot, María Teresa Castro, experta en natalitat del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), remarca que el descens de la fecunditat “no s’ha d’interpretar com un rebuig a la maternitat generalitzat”, ja que la xifra de dones que decideixen lliurement no tenir fills es manté força estable (12%) en l’última dècada. “Però en alguns casos no ser mare no és tant una decisió deliberada com una imposició socioeconòmica -denuncia la demògrafa- i una símptoma que vivim en una societat on hi ha un dèficit de benestar”.

La Laura i l’Hèctor, però, van aconseguir engreixar modestament la taxa de natalitat catalana de l’any 2017 amb el Marc, el seu primer fill.