Pandèmia

"Potser no és tan important la mascareta al carrer com quan abracem un familiar"

L'experta en dades Nuria Oliver qüestiona com estan abordant la pandèmia les autoritats

Doctora en intel·ligència artificial pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), Nuria Oliver porta més de 25 anys fent recerca en aquesta àrea i ha sigut directora científica a Telefónica   I+D  i directora d'investigació en ciències de dades a Vodafone a nivell mundial. Ha participat en diverses recerques sobre ciència de dades i epidèmies, amb la grip A, l'Ebola i la malària, i ara és la comissionada de la presidència de la Generalitat Valenciana per a la Intel·ligència Artificial i les Ciències de Dades en la lluita contra el covid-19 i lidera una de les principals enquestes ciutadanes sobre covid-19, que han respost més de 260.000 persones. Amb un currículum que no cabria en aquesta entrevista, aporta una visió panoràmica  sobre l'abordatge de la pandèmia, l’ús eficaç de  les mascaretes i la gestió de les dades.  

Per què estem tenint tants problemes amb les dades a l'estat espanyol? 

Cal un canvi cultural molt gran per començar a treballar d'una manera centrada en dades i evidències. Calen infraestructures tecnològiques que permetin d'una manera àgil processar aquestes dades i fer-les servir conjuntament a les 17 comunitats autònomes. Hi ha una falta de digitalització important. A Xile totes les dades oficials estan disponibles, per a ciutadans i investigadors,   al repositori Github a internet, al qual pots accedir de manera dinàmica. Un PDF diari no és passar les dades, ens cal la font dels números d'aquell PDF.   

Has denunciat recentment que l'ús de la mascareta no està sent efectiu. Per què?

En l'enquesta ciutadana  covid19impactsurvey.org  preguntem  per les mesures de seguretat  veiem que un 90% de les persones es desinfecten les mans i un   87%  porten mascareta i, en canvi, hi ha països que no fan servir mascareta que estan millor que nosaltres. Crec que la mascareta ens dona una falsa sensació de seguretat que ens ha de fer preguntar-nos en quines situacions hi ha alt risc de contagi i en quines portem mascareta. La intersecció entre els llocs amb alt risc i quan portem mascareta és petita, perquè la portem al carrer, al supermercat o a la natura però no a les oficines on treballem, a les reunions familiars, bars o celebracions. En una oficina amb 15 persones i sense ventilació o en una discoteca hi ha més risc de contagi.   Per aixo es més important portar mascareta quan abracem un familiar que quan estem sols al carrer.

¿Espanya va molt tard en l'ús d'una apli que ajudi a fer el traçat de contactes? 

Molts dels països que la intenten fer servir com a complement al traçat manual estan tenint algunes limitacions i, sense humans en el procés, no hi ha   encara evidència que estigui funcionant. Un cop detectes els contactes propers d'un positiu, hi has de contactar d'una manera empàtica i persuasiva perquè facin alguna cosa amb això. Crec que més important que l'ús o no de l'apli per traçar contactes és que hi hagi prou personal de rastreig i, una cosa de la qual s'està parlant menys, que aquests rastrejadors tinguin eines per fer bé la seva feina, perquè segons les nostres enquestes la majoria de positius saben d'on prové la seva infecció. Basant-nos en les dades que tenim, la gestió de la pandèmia s'ha de fer d'una manera panoràmica en què l’apli pot ser part de la solució però no la solució, donada la complexitat del repte. 

Un dels temes en què fas èmfasi és en la dificultat per fer la quarantena. 

Exacte. Una de les respostes més preocupants a la nostra enquesta és que entre un 40% i un 50%   dels participants ens estan dient que no es podrien aïllar si els toqués fer quarantena. Per què, doncs, no hem dissenyat un pla eficaç i creatiu per garantir aquestes quarantenes? Baixes mèdiques pagades garantides, cuidadors i cuidadores per a nens i adults dependents, garanties de no perdre la feina, suport psicològic per als que s'han d'aïllar sols... Al voltant d'un 25% dels que no poden fer quarantena no la poden fer perquè comparteixen casa i   un 12%, amb més dones, perquè han de cuidar algú. Però és que un   14% ens diuen que és per  motius econòmico-laborals i un   2,4%  per la impossibilitat de baixa mèdica, i està creixent també la por a la quarantena per factors psicològics   (8%) i a   l'estigma (8%). Si es coneixen aquestes realitats, podem ser més eficaços en les polítiques públiques. Ja no estem a la primera onada.