Societat 02/12/2020

L'Espanya rural i cosmopolita

Un de cada cinc nous habitants rurals és nascut a l'estranger

Ara
3 min
Poble d'Arnes a la Terra Alta

BarcelonaA l'Espanya –i la Catalunya– rural l'estan salvant els migrants a mesura que aquestes àrees perden població autòctona per l'envelliment i la sortida dels joves cap a les ciutats. Amb l'excepció dels anys de la crisi financera profunda, entre el 2008 i el 2012, l'arribada de migrants a pobles allunyats de les grans conurbacions és una tendència progressiva i només un terç dels saldos migratoris cap a les zones rurals són de ciutadans espanyols.

De fet, el que passa als pobles és el que ja ha passat a les ciutats, però l'impacte a la zona rural és encara més important perquè el col·lectiu ha ajudat a rejovenir-la, amb l'arribada de persones joves que o bé hi han format una família o han aconseguit fer el reagrupament familiar per portar els fills dels seus països, segons l'informe Immigració, repte i oportunitats, que ha presentat la Fundació La Caixa. La immigració és, per als autors –Luis Camarero (UNED) i Rosario Sampedro (Universitat de Valladolid)–, "l'antídot principal contra l'envelliment", però també "un remei per a la preservació de l'activitat a l'Espanya rural".

Amb tot, els professors apunten que el coronavirus ha frenat moltes arribades i reagrupaments familiars, cosa que suposarà una nova recaiguda de la població, com ja va passar fa gairebé una dècada, però a diferència de la crisi financera la pandèmia ha "mostrat la dependència" amb els sectors que treballen a l'agricultura i la ramaderia.

Segons les conclusions de l'informe, elaborat a partir de les dades dels censos, un de cada cinc nous veïns de les àrees rurals té origen estranger, i és "especialment significatiu que aquesta aportació sigui més intensa als municipis més petits", on el col·lectiu suposa una quarta part dels nous empadronaments. En aquest sentit, els autors equiparen la gran diversitat d’orígens a les grans ciutats.

L’any 2019 poc menys del 10% de la població rural espanyola havia nascut a l’estranger, i la xifra augmentava fins al 16% entre els grups de 20 a 39 anys. Els països d'origen majoritaris són, per aquest ordre, Romania i el Marroc, al voltant del 20%, seguits de Colòmbia (4,9%) i l'Equador (4%). Per contra, el camp atreu poc persones procedents del Paraguai, el Perú, Ucraïna i Hondures, que tanquen el llistat de les procedències, tan variades que els autors de l'informe parlen d'una "Espanya rural cosmopolita".

Comparativa amb la UE

L'informe també fa una comparativa entre el col·lectiu migrant a Espanya i a la Unió Europea. En resum, a Espanya hi ha un 13% d'estrangers, per 11,7% de la mitjana dels països comunitaris (comptant el Regne Unit), que, en línies generals, tenen més risc de caure en la pobresa, tenir rendes més baixes i més dificultats per pagar les despeses de l'habitatge. També hi ha més abandonament escolar prematur entre els immigrants que resideixen a l'Estat, i més aturats. Per contra, els ciutadans espanyols són els que mostren una postura més integradora amb els seus veïns estrangers. Fins al 71% responen que se senten satisfets amb els estrangers, pel 41% dels europeus. L'informe no recull què opinen els migrants establerts a Espanya dels conciutadans amb DNI.

stats