Salut

L’insomni, una possible avantsala de l’Alzheimer

La falta de son causa inflamació cerebral i augmenta el risc de patir pèrdues de memòria, segons un estudi

Les persones que tenen dificultats per descansar veuen alterat el seu rendiment cognitiu a causa d'una inflamació de l'estructura cerebral, especialment de les regions encarregades de funcions executives com la memòria de treball. Encarregada d'emmagatzemar a curt termini la informació per a la presa de decisions, aquesta és una de les funcions cognitives més afectades per la demència i, segons un estudi, la seva afectació està estretament lligada a la falta de son.

Aquesta és la conclusió a què han arribat investigadors del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, que han descobert que les persones amb insomni presenten canvis en el cervell similars als que queden afectats durant les primeres etapes de l'Alzheimer. D'acord amb aquesta premissa, l'insomni augmenta el risc de vulnerabilitat a patir aquesta malaltia neurodegenerativa.

La troballa ha obert la porta a noves línies de recerca per entendre la relació entre la neuroinflamació, el son i la demència. Els investigadors van analitzar el rendiment cognitiu de 1.683 persones, 1.068 amb un cicle de son considerat normal i 615 amb insomni. 

A través d'imatges de ressonància magnètica, dades de qualitat del son i proves cognitives, l'estudi demostra que els cervells dels participants amb problemes per dormir presenten canvis en la substància blanca cerebral i un volum inferior d'algunes regions cerebrals, com el precúneus o el còrtex cingulat, unes alteracions que es troben afectades en les primeres etapes de la malaltia de l'Alzheimer.  

L'estudi, impulsat per La Caixa, s'ha publicat a la revista especialitzada Alzheimer's Research and Therapy. "Aquestes troballes suggereixen la presència de processos d'inflamació cerebral que podrien tenir un paper clau en l'associació entre la qualitat del son i l'Alzheimer", destaca Oriol Grau, primer autor de l'estudi. De fet, aquesta recerca posa la primera pedra per estudiar "de manera més exhaustiva" l'efecte de la qualitat del son al cervell i elaborar nous biomarcadors de la malaltia d'Alzheimer, segons destaquen des de la Fundació Pasqual Maragall.

L'origen genètic de la demència

L'objectiu d'aquesta nova línia de recerca és identificar quins mecanismes fan que la qualitat del son es pugui associar a un deteriorament cognitiu, ja que s'estima que entre un 4% i un 20% de la població general té insomni. "El coneixement generat per aquesta nova línia pot contribuir de manera significativa a comprendre millor la fisiopatologia de la malaltia d'Alzheimer, millorar-ne el diagnòstic precoç a través de mètodes mínimament invasius i establir les bases per a futures estratègies terapèutiques centrades en millorar la qualitat del son", explica el doctor José Luis Molinuevo, director científic del programa de prevenció de l'Alzheimer del BBRC.

Els investigadors també han analitzat la relació de l'insomni i la variant genètica i van concloure que els efectes de l'insomni sobre el cervell són encara més potents en persones portadores d'una variant concreta del gen APOE (l'APOE-ε4), una alteració que dispara el risc de patir Alzheimer. Estudis previs en el camp de les demències ja havien trobat una associació entre la baixa qualitat del son i el risc de demència. L'Alzheimer és la primera causa de demència al món, i per això l'estudi de la qualitat del son, ja sigui com a factor de risc o com una manifestació primerenca de la malaltia, pot oferir llum a molts dels interrogants científics sobre el tema. 

L'estudi ha comptat també amb la participació d'investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i amb la col·laboració del CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), i el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES).