SALUT
Societat 21/07/2018

Investiguen la mort d’una pacient tractada per un curandero

La jove tenia càncer de mama i el Col·legi de Metges estudia si s'ha comès intrusisme

Pau Esparch
3 min
Resultat d’una prova radiològica de mama que permet diagnosticar si es pateix un càncer d’aquest tipus.

BarcelonaUna noia jove va a les urgències d'un hospital per febre. Té càncer de mama i s'està “tractant” amb teràpies alternatives. La situació la va descriure fa un parell de dies a Twitter el doctor Joaquim Bosch Barrera, que va atendre la jove el mes de desembre a l’Hospital Josep Trueta de Girona. El relat del doctor de seguida va tenir una forta repercussió a les xarxes socials, fins al punt que ahir el departament de Salut i el Col·legi de Metges de Girona van anunciar que han obert una investigació per aclarir qui va ser la persona que oferia les teràpies alternatives a la noia. La pacient va morir fa pocs dies i el seu cas s’ha conegut gairebé al mateix moment que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha presentat un decàleg per definir quina ha de ser la conducta dels professionals mèdics sobre les teràpies complementàries.

Bosch Barrera, al seu Twitter, va explicar que havia preguntat a la jove què opinava el seu “terapeuta alternatiu” del tumor que tenia. “Diu que si [el tumor] surt enfora és bo perquè significa que s’està oxigenant”, va ser la resposta de la noia. “Els pacients que es creuen les pseudociències no són estúpids. Estan desesperats i són presa fàcil dels cants de sirena d’aquests entabanadors”, ha explicat a Twitter el doctor, que treballa a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) de Girona. Hi coincideix el president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, que alerta de “la vulnerabilitat” que suposen –davant la pseudociència– les persones que pateixen algun tipus de càncer. “La dona es creia això. Es pot arribar a un punt de credulitat molt important”, adverteix Vilaplana.

Segons les primeres investigacions, la persona que havia entabanat la pacient no és un metge ni cap professional. Es tractaria d’un xarlatà o curandero amb oficina a Barcelona. La direcció general d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària del departament de Salut ja ha obert un expedient informatiu per investigar el cas, mentre recorda que “sempre” s’ha d’apostar pels tractaments validats i amb base científica. Vilaplana afegeix que el Col·legi de Metges també ha decidit obrir un expedient informatiu per si la persona que oferia la pseudociència a la pacient amb càncer de mama “pot haver comès algun tipus de delicte d’intrusisme”. “De vegades s’anuncien com si fossin medicina, cosa que genera confusions i enganys”, subratlla Vilaplana.

“Molts [pacients] s’acaben adonant de l’engany, però més tard, quan ja els han robat els diners i la salut”, ha expressat Bosch Barrera a Twitter. “Amb casos així no puc callar. Juguen amb la vida i la salut de persones humanes. Si això ho fa un metge, acaba entre reixes. Ells continuen enriquint-se enganyant nous malalts”, ha manifestat el doctor de l’ICO de Girona. Vilaplana, que ha aplaudit la valentia de Bosch Barrera a l’hora de denunciar el cas, recorda que el posicionament dels Col·legis de Metges és clar: “De medicina només n’hi ha una i és la que cura”. Tot i això, admet que no es pot evitar que els pacients accedeixin a una teràpia complementària “havent consultat el seu metge, sense deixar el tractament principal i si hi ha un diagnòstic acurat”.

Mai arribar a substituir

En aquesta línia, el decàleg que ha elaborat el CCMC exposa que les teràpies complementàries han de ser, tal com indica el seu nom, un recurs que pot acompanyar, però mai arribar a substituir el tractament mèdic de qualsevol patologia. El document apunta que els metges han de garantir, sense excepcions, que es guien per “criteris científics”.

stats