DRETS HUMANS
Societat 25/03/2018

455 joves immigrants perdran la protecció de la Generalitat el 2018

Les entitats avisen de l’exclusió que comporta quedar-se sense allotjament ni ajudes quan es fan els 18 anys

Laia Vicens
3 min
Fotografia d’arxiu d’un jove immigrant que, com milers de menors fan cada any, va arribar a Catalunya amb menys de 18 anys.

BarcelonaEls 17 anys d’un adolescent acostumen a fer-se llargs, perquè el que realment s’espera és celebrar els 18 i entrar en el que es considera la vida adulta. Però no per a tothom fer-se major d’edat és tan il·lusionant. De fet, per a alguns joves és tot el contrari: no volen fer-se grans perquè saben que quan facin 18 anys perdran la tutela i la protecció de la Generalitat. És el cas dels menors estrangers no acompanyats (anomenats MENA), joves que han arribat a Catalunya sols i a qui la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) dona protecció fins als 18 anys. Però amb la majoria d’edat se’ls acaba el servei de tutela i perden la plaça als centres de menors on viuen. Una situació, un abisme de vegades, que aquest any viuran 455 menors estrangers no acompanyats que aquest 2018 faran 18 anys.

És el cas de l’Omar, que va entrar a Espanya creuant l’Estret en moto d’aigua des de Tànger fins a Tarifa. Gràcies a la Fundació Servei Solidari, està estudiant castellà i cuina. “M’agrada jugar a futbol però m’encanta cuinar”, diu. La llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, aprovada al Parlament el 2010, preveu que la Generalitat “faciliti l’orientació, la formació i el suport necessari” als joves extutelats, però tant des de les entitats socials com des de la mateixa Generalitat admeten que estan col·lapsats. “La DGAIA estava pensada per a situacions de desemparament que es produeixen a Catalunya, però no estava pensada per rebre menors estrangers”, alerta Pedro González, responsable de centres d’infància i adolescència públics de la UGT. El cert és que en dos anys s’ha quadruplicat l’arribada d’aquest col·lectiu: si el 2015 van arribar 377 joves sols, l’any passat van ser-ne 1.489, segons dades de la DGAIA. Això no només ha provocat la saturació en l’entrada als centres de menors, sinó que també ha complicat la gestió de la sortida quan els joves fan 18 anys. Fonts del sector apunten que aquest any, comptant joves d’origen estranger i autòcton, quedaran sense ajuda un miler d’adolescents.

Programes voluntaris

Des del departament d’Afers Socials expliquen que fa temps que treballen, des de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, per donar “les màximes garanties” perquè els joves no acabin al carrer i tinguin una sortida professional. El cas és que un cop han fet els 18 anys es considera que els joves estan plenament emancipats i, per tant, és voluntari rebre els ajuts i la formació professional. “Han d’estar disposats a seguir un pla de treball, un compromís que validi els recursos públics que s’hi destinen”, apunten des de la DGAIA, que l’any passat va atendre 2.543 joves en aquesta àrea de suport. A la pràctica, molts d’aquests joves acaben recorrent a les entitats i organitzacions que, a vegades contractades per la Generalitat o els ajuntaments, presten aquest servei. Per exemple, la fundació Apip-Acam, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, ha obert recentment un centre d’acollida específicament per a joves d’entre 18 i 21 anys que es troben en una situació d’exclusió. A banda de l’allotjament -les entitats calculen que hi ha unes 300 places però que la demanda supera el miler-, la Generalitat ofereix una petita pensió durant sis mesos i els dona acompanyament professional. “Les tres idees són bones, però totes tres tenen una taxa de cobertura molt baixa”, lamenten les entitats, que alerten que la majoria queden desprotegits, sense manutenció, sense estudis i sovint malvivint al carrer.

Una de les claus que expliquen la delicada situació que viuen aquests joves en complir la majoria d’edat és que surten dels centres de menors sense un permís de treball. La llei d’estrangeria sí que garanteix un permís de residència per als que han estat tutelats per l’administració, però aquest permís no comporta l’autorització per treballar. Les entitats denuncien que això discrimina els menors estrangers respecte als joves autòctons, que sí que poden treballar a partir dels 16 anys. “Si hi hagués voluntat política es podria facilitar que als 18 sortissin amb un permís de treball: no és cap artifici ni cap interpretació forçada de la llei”, afirma Albert Parés, advocat i president de l’Associació Noves Vies. També ho reclama el psicòleg social i defensor de la infància a Catalunya entre el 2004 i 2007 Jaume Funes. Ell també apunta que és indispensable que quan facin els 18 tinguin alguna referència adulta i no es quedin sols. “Han de formar part d’algun nucli comunitari”, avisa Funes, que ressalta la importància de crear una “xarxa d’acompanyament” per evitar que caiguin en la marginalitat.

Els experts rebutgen que es pugui produir un “efecte crida” si se’ls donen els permisos de treball. “Els hem de tractar bé perquè en tenim l’obligació legal -afirma Funes, que afegeix-: aquests menors no desapareixeran, perquè en un món canviant les migracions sempre tindran un rostre jove”. Les xifres li donen la raó: els primers mesos de l’any el ritme d’arribades s’ha mantingut igual.

stats