Antonio Benítez: "Investiguen l'accident d'Adamuz persones que han treballat 20 anys a Renfe o hi han tingut càrrecs"

BarcelonaCinc dies després de l'accident ferroviari a Adamuz (Còrdova), una sentència reescriu les responsabilitats del sinistre més gran a l'alta velocitat espanyola: el d'un tren Alvia el 24 de juliol del 2013, a Santiago de Compostel·la, en què van morir 80 persones i 144 van quedar ferides. Aquest divendres l'Audiència de la Corunya ha revocat la condemna a l'aleshores responsable de seguretat d'Adif i ha deixat tota la responsabilitat sobre el maquinista. L'advocat Antonio Benítez Ostos, soci director d'Administrativando Abogados, ha acompanyat les víctimes de l'accident d'Angrois en el procés de la investigació tècnica independent del sinistre i reclama que a la Comissió de Recerca d'Accidents Ferroviaris (CIAF) hi hagi només tècnics que no hagin estat vinculats a Renfe ni Adif.

Què és el més necessari els primers dies després del sinistre?

— El més important és tractar de mantenir la calma, estar amb les víctimes, donar-los el suport necessari i tenir certa paciència amb la investigació, perquè serà llarga, i segurament tindrà influència política. El principal és que se sàpiga la causa que ha originat el sinistre. Hi haurà intervencions polítiques, perquè si hi ha responsabilitat d'Adif, directament està implicat l'Estat. El problema que va sorgir en el cas Alvia i que pot sorgir aquí és la contaminació política de les causes tècniques.

Què marcarà la investigació?

— De moment els indicis són absolutament prematurs, i els àudios de les trucades amb el centre de control sembla que no revelen res. Sí que hi he vist molta tranquil·litat per part de la central a Madrid. El més important és que es faci una recerca independent, que la comissió d'investigació sigui veritablement independent i que la línia judicial també sigui valenta. 

La CIAF ha estat sota la lupa de la Unió Europea per falta d'independència i, tot i això, entre els membres actuals hi ha persones que han estat vinculades a Renfe i a Adif. No hi ha hagut prou canvis?

— En el moment en què una persona ha treballat per a organitzacions que estan implicades, la independència real que exigeix Europa no es compleix. Podem tenir seriosos dubtes que no existeixi un conflicte d'interès precisament perquè els membres de la CIAF tenen una trajectòria prèvia en les organitzacions i empreses que estan directament implicades en el sinistre.

Com van arribar als procediments per infracció de la norma europea?

— Va ser impulsat per la mateixa plataforma d'afectats davant la passivitat dels polítics a Espanya. L'Agència Ferroviària Europea emet un dictamen i diu que hi ha una falta total d'independència perquè els membres de la CIAF que van investigar el sinistre d'Angrois havien estat vinculats amb les organitzacions implicades: Renfe, Adif i el ministeri de Foment. També revela que no s'havia donat oportunitat a les víctimes que aportessin proves. El problema principalment consisteix en el fet que Europa emet aquest informe en què assenyala la falta d'independència, però no té mitjans coercitius per obligar Espanya a dur a terme una nova recerca independent.

I què han fet?

— A partir d'aquí va entrar el meu despatx. Sol·licitem a la CIAF, amb membres ja renovats perquè s'havien jubilat, que faci una nova recerca amb membres independents. No ens contesten, però al Tribunal Superior de Justícia de Madrid aconseguim una sentència que obliga, en un fet sense precedents, que es reuneixin els actuals membres de la comissió i valorin la petició de les víctimes de repetir la investigació amb tècnics independents. Es reuneixen, però consideren que la recerca que es va fer en el seu moment ja era totalment independent i equànime. Aquesta resolució l'hem recorregut i estem a l'espera de sentència.

Aquesta sentència podria fer que es repeteixi la investigació?

— Sí. Estem pendents de rebre-la en els pròxims mesos, a tot tardar.

Quins són els principals punts que hauria de revisar?

— La CIAF va inculpar al 100% el maquinista i la línia judicial va acabar condemnant, a més del maquinista, l'aleshores cap de seguretat d'Adif. Malgrat que ara l'Audiència de la Corunya absol el director de seguretat, no estic gens d'acord amb la sentència. Hi va haver una negligència en la seguretat, i també hi ha el vot particular de la magistrada que discrepa de l'absolució. La corba d'Angrois on calia minorar dràsticament la velocitat estava òrfena de senyalització. El cap de maquinistes havia indicat que era perillós i es va fer cas omís d'aquests advertiments. Amb una mera balisa s'hauria evitat l'accident. D'altra banda, en aquest tram es va desconnectar el sistema ERTMS, que activa la frenada automàtica en cas d'excés de velocitat. És important que la investigació indiqui qui són els responsables d'això, perquè tots els polítics n'han sortit airosos i aquestes decisions no només corresponen al cap de seguretat d'Adif.

El 2024 una llei creava una autoritat independent per investigar els accidents ferroviaris.

— Es va fer aquest projecte per garantir la independència de la recerca d'accidents, però no s'ha aplicat. La CIAF continua sense ser independent pel que fa als cànons que marquen les directives europees. La mostra és que entre els membres actuals hi ha una persona que ha treballat 20 anys a Renfe, i un altre n'ha estat cap de coordinació. Haurien de ser tècnics que no hagin participat o prestat serveis en cap empresa del sector ferroviari a Espanya. 

Els afectats de l'Alvia de Santiago van haver d'esperar més de 10 anys per a una sentència. Els pot passar el mateix, a les víctimes d'Adamuz?

— Si la causa és penal i civil, com va passar, pot trigar moltíssim, aproximadament el mateix. Si ens enfoquem només en una responsabilitat patrimonial de l'Estat, es podrien escurçar els terminis. 

Què implicaria que la via penal quedés al marge?

— Pot no haver-hi delicte i que hi hagi indemnització. Si hi ha una responsabilitat, el delicte seria la conseqüència més greu, però podria ser que la negligència no sigui tan greu perquè hi hagi delicte i simplement existeixi una indemnització dels danys i perjudicis per part d'Adif i Renfe. De totes maneres, auguro més o menys que seguirà el mateix procés que el cas Alvia.

Aquesta setmana també hi ha hagut un accident mortal a Rodalies, i els sinistres dels últims dies han atiat els dubtes sobre l'estat de les infraestructures.

— Hauria de ser un tècnic qui ho digui. Com a usuari, simplement puc dir que l'AVE anteriorment mai s'endarreria ni un minut i era dels serveis públics més puntuals, si no el que més. I en els últims temps existeix un alentiment substancial en els viatges. Estem veient uns retards i uns sinistres que són absolutament anòmals i que posen en qüestió almenys l'estabilitat i si les instal·lacions s'adeqüen als temps que corren i a la infraestructura que necessita el país.

Veient aquests dubtes, hi ha res que es pugui fer des de l'àmbit jurídic sense que hi hagi d'haver un sinistre abans?

— L'administració, Adif, té l'obligació de mantenir les vies i de garantir la seguretat de tots els ciutadans. I, ara més que mai, de revisar tots els punts crítics, totes les instal·lacions o trams en què existeixi un cert perill o en què les vies, potser, estan obsoletes.