Justícia
Societat Justícia 16/10/2022

Judicis a dos anys vista: el col·lapse judicial també vulnera drets

Una nova sentència del Tribunal Constitucional reconeix l’impacte dels endarreriments i dona empara als afectats

4 min
TONES DE PAPER Els jutjats generen milers de folis diaris que compliquen l'organització i en dificulten els processos.

BarcelonaQue arribis a judici per un acomiadament quan ja has esgotat el subsidi de l’atur o que triguis dos anys a cobrar una indemnització. Els endarreriments a l’hora d’assenyalar un judici en l’àmbit social i laboral són tan habituals que situacions com aquestes han deixat de ser una excepció a Catalunya. De mitjana la majoria de judicis d’aquest tipus s’estan assenyalant a dos anys vista, tot i que en alguns jutjats encara poden trigar més. Ara el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que assegura que haver d’esperar tant de temps per a un judici suposa una vulneració de drets. La magistrada que la signa, Inmaculada Montalbán, considera que en casos poc complexos aquests retards vulneren "el dret a la tutela judicial efectiva i a obtenir una resolució en un termini raonable".

El pronunciament del TC s’ha produït arran de la reclamació d’un advocat andalús que porta el cas d’un treballador que reclama una indemnització. El judici es va assenyalar a quatre anys vista. De fet, els jutjats socials d’Andalusia són els que acumulen més endarreriments. Un treballador andalús que pateixi un accident laboral triga de mitjana 45 mesos a tenir sentència, segons l’estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Malgrat tot, Catalunya és la segona comunitat on més triguen a resoldre’s aquests casos. "No hi ha cap altre servei públic amb aquest tipus de mancances, en què hagis d’esperar anys perquè es faci justícia", diu l’advocat Xavier Muñoz Soriano.

A l’hora de dictar sentència, el TC ha tingut en compte dos elements: que la causa no té "una especial complexitat" i que el temps que passa entre que es presenta la demanda i que es busca data de judici supera els 14,5 mesos que triguen els jutjats socials, de mitjana, a resoldre un assumpte. Segons la sala, superar aquest termini ja de per si prou llarg és "injustificable" a ulls de la ciutadania, per molt que s’intenti atribuir al dèficit de plantilla que arrossega la justícia i a la sobrecàrrega de treball. Això dona empara als afectats a l’hora de demanar accelerar el seu cas o en la sentència, com passa a la via penal, on ja s’aplica el concepte de dilacions indegudes.

Malgrat tot, els advocats dubten de "l’aplicació pràctica" que pugui tenir la sentència, diu el responsable dels serveis jurídics d’UGT a Barcelona, Alejandro José de Llano Salvador, que també és el vocal de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Tant des d’aquesta institució com des del sindicat fa temps que es denuncia el col·lapse als jutjats socials. Fins ara, ni ministeri de Justícia ni Generalitat ni Defensor del Poble hi han donat resposta. "És com si aquesta jurisdicció no interessés", diu l’advocat. "L’única solució són més recursos, més jutjats i restablir terminis, cal assumir la responsabilitat i invertir d’una vegada per totes en justícia", afegeix Muñoz.

Tots dos advocats subratllen el greuge per als afectats que suposen aquestes dilacions. "Un treballador que espera per un judici d’un acomiadament nul o per una indemnització, mentrestant ha de fer front al lloguer, la hipoteca o les despeses diàries", explica l’advocat d’UGT i vocal de l’ICAB, que avisa que sovint les empreses s’aprofiten d’aquesta situació per oferir un acord de conciliació a la baixa, que en unes altres condicions no s’acceptaria. "A l’empresari el temps li juga a favor seu, es converteix en un element de pressió", afegeix.

La branca penal no és una excepció

L’àrea penal tampoc s’escapa dels endarreriments i assumptes sense massa complexitat s’estan jutjant a dos anys vista o més. És el cas d’una de les joves detingudes per les protestes arran de la sentència del Procés, que va arribar a estar un temps en presó preventiva, la Xènia. El seu judici s’ha assenyalat per al 2025. Altres penalistes han denunciat a les xarxes que els han assenyalat judicis a dos anys vista. A l’advocada especialista en violències sobre la dona Carla Vall li van notificar que el judici per un cas de violència de gènere que tramita es farà el 2024. "La falta de recursos per a justícia és dramàtica", es queixava a Twitter. També l’advocat Andreu Van den Eynde es va trobar amb un assenyalament a dos anys vista als jutjats de Mataró.

Quan es tracta d’assumptes més complexos, els advocats penals recorren a l’atenuant de dilacions indegudes. Muñoz Soriano, especialitzat en aquest àmbit, admet que la tramitació de les causes penals és més llarga que les socials. Malgrat tot, hi ha endarreriments que posen contra les cordes els acusats, les víctimes i el mateix sistema. Ell mateix ha portat un cas per l'ocupació d’una finca a Sabadell que es va començar a investigar el 2013 i es va jutjar aquest estiu. Els cinc acusats s’enfrontaven a una pena de fins a cinc anys de presó, però finalment al judici les acusacions van retirar els càrrecs contra dos d’ells i a la resta, tenint en compte les dilacions indegudes, se’ls va rebaixar la pena de dos anys i mig a quatre mesos de presó. "Però durant anys aquestes persones han estat sotmeses a una espasa de Dàmocles", recorda Muñoz. "La manca de celeritat suposa un greuge per als acusats, per a les víctimes i per al sistema de justícia", conclou.

stats