La justícia rebutja indemnitzar un home empresonat 15 anys per violació al ser confós amb un altre

BarcelonaL'Audiència Nacional ha desestimat el recurs d'un home que demanava una indemnització a l'Estat després d'haver passat 15 anys a la presó en ser confós amb un violador que va actuar a principis dels anys noranta. El ciutadà va recórrer la denegació del ministeri de Justícia l'any 2023 i, aquell mateix any, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona dictada l'any 1992 i mitjançant la qual l'home va ser condemnat a 24 anys de presó per dos delictes de violació i dues faltes de lesions. L'alt tribunal va estimar el recurs basant-se en el semen trobat en la roba interior d'una víctima, que no es corresponia genèticament amb el del condemnat, i va resoldre que la confusió es devia al fet que s'assemblava a un home que va cometre almenys un delicte.

L'home va quedar en llibertat condicional el 18 de setembre del 2006 després de complir més de tres quartes parts de la condemna. Va estar 15 anys a la presó de Can Brians pendent d'un indult que mai va arribar, si bé el Suprem l'havia recomanat i el fiscal en cap de Catalunya, José María Mena, l'havia sol·licitat el 1999. Per això, en el seu recurs, demanava una indemnització de 3,6 milions d'euros –amb els corresponents interessos legals– i una declaració de culpa greu per part dels magistrats que el van condemnar.

Amb tot, l'Audiència Nacional ha rebutjat la reclamació administrativa adduint que, a efecte de la indemnització demanada, "no n'hi ha prou amb una sentència de revisió sinó que de la mateixa s'ha d'inferir un error cras o evident" i no aprecia que l'Audiència de Barcelona en cometés cap. Així, l'Audiència Nacional confirma la decisió del ministeri de Justícia, que rebutjava indemnitzar-lo perquè han de concórrer dues circumstàncies: que s'hagi produït una presó provisional indeguda i un error judicial. Pel que fa a la primera, indica que ja se'l va liquidar correctament quan es va fer el càlcul amb els anys de condemna. L'error judicial directament el descarta.

Proves d'ADN

La defensa va esgrimir que un informe constatava que la resta de semen recuperat de la roba interior d'una víctima, analitzat el 1992 per la policia científica de Barcelona i que no coincidia amb el perfil genètic del condemnat, "mai" no va arribar a coneixement del tribunal perquè els pèrits no van anar a declarar "malgrat ser una prova admesa". A la llista de proves també hi figurava la declaració de la víctima –el testimoni de la qual va ser "l'única prova presa en consideració per l'Audiència Provincial" per a la condemna–, que, posteriorment, va reconèixer en una entrevista la seva "equivocació" en el moment d'identificar el seu agressor.

L'Audiència Nacional, però, explica que la revisió es va basar en una prova pericial que va ser descartada per l'Audiència de Barcelona amb arguments motivats, encara que no esmentés certes restes biològiques. Així i tot, “la mateixa sentència arriba a posar en dubte que la roba amb aquestes restes fos de la víctima” i conclou que no es va ignorar la prova, sinó que es va valorar i rebutjar raonadament.

Un detingut físicament semblant

Tot va començar l'any 1991, quan es van produir diverses violacions a les àrees de Barcelona i Tarragona. El condemnat i un segon home van ser empresonats per aquests delictes, com si haguessin actuat de manera conjunta, si bé un informe de la Guàrdia Civil del 1993 va reconèixer que no hi havia indicis que es coneguessin.

Al primer, l'acusaven al principi de 17 delictes, però el van acabar condemnant a més de cent anys de presó per quatre violacions i un robatori. Tot i això, les úniques proves contra ell van ser els suposats "reconeixements" per part de les víctimes. El segon, que també va sostenir sempre la seva innocència i no va acceptar una indemnització de 18 milions de pessetes per part de l'Estat després de l'anul·lació de la sentència per part del TS, va morir d'un infart a la presó l'any 2000.

Pocs anys després de les violacions, la policia va detenir un altre home que era molt semblant físicament al condemnat per diverses violacions molt similars. La Guàrdia Civil va poder demostrar, gràcies a les proves d'ADN, que una de les quatre violacions que s'imputaven al condemnat va ser comesa per aquest segon home. Tot i això, de les altres tres violacions no es conservaven teixits o restes biològiques analitzables, de manera que encara li atribuïen tres agressions sexuals.