Tribunals

La macrocausa pels narcopisos del Raval es dilueix i acaba amb condemnes mínimes

Set acusats esquiven la presó, mentre que la pena per als altres no supera els tres anys entre reixes

2 min
Una de les persones detingudes durant la primera fase de l'operació 'Bacar' dels Mossos contra els narcopisos del Raval, l'octubre de 2018

BarcelonaEntre 2018 i 2020 els Mossos d’Esquadra van desplegar diferents macrooperatius per acabar amb la xarxa de narcopisos que havia colonitzat el barri del Raval de Barcelona. Els detinguts es van contar per desenes i molts van acabar preventivament entre reixes. Però el cas s’ha anat diluint als jutjats. Els tres primers judicis ja van acabar amb condemnes mínimes per als acusats i aquest dilluns s’hi ha afegit una quarta sentència en el mateix sentit. Els tretze processats han arribat a un pacte amb la Fiscalia i set esquivaran la presó amb una condemna de tan sols dos anys.

La resta, els suposats caps de la trama, han acceptat tres anys de presó, als quals caldrà restar el temps de presó preventiva. De fet, la presidenta del tribunal ha ordenat l’excarceració de dos d’ells avui mateix.

La diferència amb la resta de judicis que fins ara s’havien celebrat per la trama dels narcopisos del Raval és que aquest dilluns s’asseien al banc dels acusats diversos líders de la xarxa, detinguts durant la primera macrobatuda contra els narcopisos del Raval, a finals d'octubre del 2018. La Fiscalia, que demanava per a tots ells més de set anys de presó, considera que set dels processats van crear una xarxa “dedicada a ocupar il·legalment pisos” per convertir-los en autèntics supermercats d’heroïna, cocaïna i haixix que també tenien espai perquè els compradors consumissin la droga allí mateix.

Alguns dels processats, durant el judici d'aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona

Al capdamunt de la xarxa hi havia els “caps de domicili”, que controlaven el negoci, recaptaven els beneficis i buscaven nous pisos per ocupar. Per sota seu se situaven els “responsables” de cada immoble, que tenien a càrrec la demanda de droga als seus respectius pisos, “portaven la comptabilitat” i donaven els beneficis als seus superiors. Al graó més baix hi havia els “treballadors” -en total n’han jutjat set- que eren els que nodrien els pisos de droga i controlaven el consum.

Les cocacoles, el ‘tronxi’, la cervesa i el cafè

Per passar desapercebuts en cas que els punxessin els telèfons, els acusats havien creat un codi per referir-se a la droga. “Les cocacoles, el blanc, el tou i el perico” eren la cocaïna, i el tronxi, el cronxi i el dur eren el crack. I quan parlaven de “cervesa, cafè o torrades” es referien a l’heroïna que estaven distribuint pels pisos ocupats.

La xarxa tenia sota control 24 pisos i hauria estat operativa almenys entre febrer i octubre del 2018, quan els Mossos van llançar la primera operació Bacar contra els narcopisos del Raval, amb 700 agents de la policia catalana i un centenar de la Guàrdia Urbana desplegats sobre el terreny. Després se n’hi van afegir més.

stats