El magatzem del delicte on milers de proves esperen una sentència

BarcelonaMés de 676.000 objectes esperant sentència. Si els poséssim tots en fila, ocuparien més de trenta quilòmetres. Són o van ser proves en alguna causa judicial i ara estan sota custòdia per si mai cal revisar el cas, o bé fins que el jutge autoritzi destruir els objectes que corresponen a casos ja tancats. Totes aquestes proves es guarden en una trentena de dipòsits a Catalunya, i els objectes més antics són al soterrani de l'Audiència de Barcelona. Aquí hi ha 304 metres quadrats on s'allotgen més de 36.000 objectes.

L'espai està aprofitat fins a l'últim racó. Les prestatgeries arriben fins al sostre i estan plenes de paquets embolicats en plàstic blau, precintats i etiquetats. Tots els objectes que hi ha aquí tenen relació amb alguna causa judicial, però sense la informació del cas, els treballadors no saben per a què es va fer servir cada objecte: potser van servir per delinquir, potser es van robar, es van requisar a un detingut o van ajudar a identificar-lo. "Sé que aquí hi ha proves del cas de la Rosa Peral, però no sé dir-te què ni on", explica un dels treballadors.

Hi ha de tot: pantalles, mòbils, patinets, màquines d'escriure, una barbacoa, cascos de moto i fins i tot una màquina per premsar, que va intervenir el grup d'estupefaents dels Mossos d'Esquadra. Els treballadors d'aquest dipòsit també han etiquetat i ordenat pedres, peces de roba, monedes antigues i eines com una pota de cabra. Els objectes de més valor són en una caixa forta que conserva algunes joies requisades fa dècades, rellotges i falsificacions artístiques, però ja gairebé no s'hi guarden objectes nous perquè ara les peces de valor es dipositen en entitats bancàries.

Últimament, el que més se suma a l'inventari són mòbils, però el que més sobresurt són les maletes. La majoria s'han intervingut a l'aeroport del Prat, en aquell moment farcides de droga. Les que són aquí estan buides perquè als dipòsits d'efectes judicials no s'hi custodien drogues. Tampoc explosius ni armes de foc, que estan a càrrec de la Guàrdia Civil, i tampoc les proves de mostres biològiques, que conserva l'Institut de Medicina Legal de Catalunya.

A més, la Generalitat té contractada una empresa que emmagatzema els objectes perillosos o de gran volum. En una causa també pot caldre decomissar vaixells, que es guarden al port, o cotxes. Els pàrquings dels Mossos en són plens i també s'han fet convenis amb dipòsits municipals. També solen ocupar molt d'espai les peces de roba falsificada, i per evitar haver de guardar-la tota, acostumen a fer fotografies i un peritatge que serviran de prova al judici.

Inventari digital

En aquest soterrani ple d'objectes hi ha dues parts clarament diferenciades. D'una banda, la que guarda els objectes més antics: són proves de casos anteriors al 2009, que es van traslladar a l'Audiència de Barcelona quan van tancar els antics jutjats per instal·lar-se a la Ciutat de la Justícia, on es va establir un nou dipòsit. L'objecte més antic que hi ha guardat ara a l'Audiència es va requisar el 1985.

Tots o pràcticament tots aquests casos estan tancats i molts han prescrit, però totes les proves han de passar per un procés de catalogació i revisió abans de sortir del dipòsit. Aquest inventari no es va fer quan els jutjats es van traslladar i ara s'està posant al dia amb tres treballadors de reforç per aconseguir-ho. La previsió de Justícia és poder acabar aquest inventari l'any 2028.

"No destruïm res sense digitalitzar-ho abans i sense que el magistrat del cas ho autoritzi i el fiscal hi doni el vistiplau", explica la cap del servei d'Arxius, Biblioteques i Efectes Judicials de la Generalitat, Bibiana Palomar. Quan van començar a organitzar el dipòsit, alguns objectes ja hi portaven entre deu i vint anys, afirma Palomar, i com més antics són els casos, més complex es fa localitzar el jutge i el fiscal del cas per certificar que aquell objecte es pot destruir.

La segona part del dipòsit alberga els objectes que ja han passat pel procés de digitalització que la Generalitat està aplicant no només en aquest, sinó en tots els dipòsits judicials de Catalunya. Aquí les prestatgeries mòbils són plenes de caixes, i dins els objectes estan classificats en bosses transparents i amb una etiqueta de traçabilitat. "Informatitzar és importantíssim, permet lligar l’expedient electrònic amb l’efecte digitalitzat", explica Palomar. Com que en aquest expedient digital també s'hi afegeixen fotografies de l'objecte des de tots els angles, a l'hora del judici gairebé mai cal portar la prova a la sala, perquè n'hi ha prou amb les imatges. 

Segona vida

Habitualment, els objectes que han sigut prova en algun cas acaben destruïts per ordre judicial quan es tanca la causa. L'objectiu de la Generalitat, però, és que els que estan en bon estat i poden ser útils en un altre entorn es puguin reaprofitar. Per exemple, equips electrònics, televisors i ordinadors, o fins i tot els aires condicionats que es decomissen de plantacions de marihuana i que podrien ser útils en escoles i instituts.

El departament de Justícia i l'Agència de Residus ja han signat un conveni en aquest sentit, del qual només falta enllestir un protocol i que les resolucions judicials no només ordenin destruir les proves, sinó també poder reaprofitar-les.