Tribunals

Només vuit dels 137 nous jutges són catalans

Quan els jutges són jutges i no polítics
1 min

Només vuit dels 137 nous jutges de l'última fornada de l'Escola Judicial són catalans. En canvi, Catalunya és el territori de l'Estat on aniran destinats més membres de la nova promoció de jutges. Un 35% dels nous jutges (48) tindran el seu primer destí a Catalunya.

Els 137 integrants de la 73a promoció de jutges són 92 dones i 45 homes que rebran els seus despatxos dijous a Barcelona, en un acte presidit pel rei Felip VI i en què també intervindran la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, per primer cop des del seu nomenament, i la directora en funcions de l’escola Judicial, Clara Carulla.

Perfil dels nous jutges

Com en altres promocions anteriors, la comunitat autònoma d'on més procedeixen els nous jutges és Andalusia. Aquest any, dels 137 nous graduats 34 hi tenen el seu lloc de residència habitual. Les següents comunitats d'on més provenen els nous jutges són Madrid (21), el País Valencià (12), Castella i Lleó (9), Catalunya i Galícia (8), Aragó i Múrcia (7), Astúries i el País Basc (6), Castella-la Manxa i Extremadura (5), Cantàbria (3), Balears i Canàries (2) i Navarra i la Rioja (1 cadascuna).

En aquesta nova promoció, el 67,15% del total són dones són àmplia majoria des del 1997—, tenen una mitjana de 30 anys, i han dedicat de mitjana cinc anys i dos mesos per preparar l'oposició. Pel que fa al seu entorn, la majoria no tenen familiars fins al segon grau de consanguinitat que tinguin o hagin tingut una professió jurídica. Set de cada deu no tenen cap jurista a la família i només el 5,84% tenen un jutge a la família, mentre que el 22,63% tenen familiars amb altres professions jurídiques, sobretot advocats. A més, el 34,3% dels nous jutges venen de famílies en què cap dels progenitors té estudis superiors; en el 27% dels casos només el pare o la mare tenen un títol universitari, i en el 38% restant en tenen tots dos.

stats