El Suprem condemna dues ginecòlogues a pagar 35.000 euros per usar el fòrceps sense consentiment

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha condemnat dues ginecòlogues a indemnitzar amb 35.000 euros una pacient per haver usat fòrceps i ventoses en el seu part sense tenir el seu consentiment ni avisar-la que farien servir aquests estris. La sentència aclareix que, encara que no hi hagués una negligència mèdica, el fet que no la informessin abans dels instruments que farien servir i dels riscos que comporta usar-los va vulnerar el seu dret al consentiment informat.

La dona que ha portat el cas fins al Suprem per fixar aquest precedent tenia 29 anys el març del 2014, quan va parir el seu fill en un hospital de Madrid. En el mateix centre li havien fet seguiment de l'embaràs els mesos anteriors i totes les proves havien donat resultats dins de la normalitat. Després de tres hores de contraccions, les metgesses que l'atenien durant el part van fer servir una ventosa obstètrica i fòrceps per extreure el nadó. El postpart a l'hospital va anar bé i al cap d'uns dies la dona va tenir l'alta, però un any després continuava tenint dolor a la cicatriu de l'episiotomia que li van fer durant el part. Després de provar diversos tractaments, els dolors pelvians continuaven, i quan el seu fill ja tenia tres anys va presentar una demanda per negligència.

La pacient criticava que no hi havia hagut cap motiu per fer servir instrumental durant el part, perquè la recomanació mèdica és usar-lo a partir de les quatre hores de contraccions. També retreia que no se li havia pres el consentiment per escrit per usar ventosa i fòrceps, només per administrar-li l'epidural, i tampoc l'havien avisat que farien servir aquests estris. Una de les excepcions perquè els metges intervinguin sense necessitar el consentiment del pacient és que hi hagi un "risc immediat greu" per al pacient i que sigui impossible aconseguir-ne l'autorització. Per exemple, si una persona en estat crític està inconscient.

Drets dels pacients

Els quatre jutges que signen la sentència –dos homes i dues dones– afegeixen a la resolució una reflexió sobre la "concepció paternalista" que durant anys ha dominat la medicina, "en què el metge prenia decisions de manera unilateral sobre el tractament dels pacients". Expliquen que hi ha hagut un "canvi radical" a mesura que ha guanyat força el principi d'autonomia de la voluntat –el dret de cada pacient a ser qui pren les decisions més transcendents sobre el curs de la seva malaltia–: "El metge es limita a informar del diagnòstic i pronòstic de les malalties, de les alternatives de què disposa la ciència i dels riscos que comporta, per ajudar el pacient a prendre una decisió, però sense cap ingerència en la integritat física d'una persona sense el seu consentiment", asseguren. La reflexió dels magistrats també s'estén a l'impacte de la gestació i la maternitat sobre els drets de les dones, i insisteixen que "no les ha de privar de la facultat d'autodeterminació que deriva de la dignitat humana".

La sentència del Suprem és el final d'un camí judicial que va començar el 2017. D'entrada es va fer càrrec del cas un jutjat de primera instància de Madrid, que va estipular una indemnització de 305.000 euros per mala praxi –no veia justificat usar la ventosa i el fòrceps abans de quatre hores de contraccions– i per no haver demanat el consentiment de la pacient abans de fer servir aquestes eines. El cas va donar un tomb amb un primer recurs de les metgesses condemnades, i l'Audiència de Madrid va revocar la condemna perquè no veia prou proves que no hi hagués hagut cap risc per a la salut de la dona o del nadó que aconsellés fer servir la ventosa i el fòrceps.