El Suprem sentencia que la gestació subrogada vulnera els drets de les gestants i els nadons, però avala les adopcions

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha dictat una nova sentència en contra de la gestació subrogada. L'alt tribunal ja en va dictar una el 2013 en què va establir que els contractes signats entre les empreses que faciliten aquesta pràctica i les famílies vulneren els drets de les gestants i dels infants. Ara hi afegeix que també suposa "un dany a l'interès superior del menor i una explotació de les dones que són inacceptables". Malgrat tot, la nova sentència avala el procediment de l'adopció que han de seguir les famílies un cop arriben a Espanya com l'única via per garantir els drets dels menors i insisteix que no pot considerar vàlids per a aquests efectes els contractes entre les empreses de gestació subrogada i els qui les contracten.

La sentència s'ha fet després d'un recurs de la Fiscalia contra l'Audiència de Madrid que va reconèixer el dret d'una dona a ser considerada la progenitora d'un menor nascut a Mèxic a través de gestació subrogada, malgrat que no s'havien fet servir els seus òvuls. L'alt tribunal considera que tant la gestant com l'infant van ser tractats "com a simples objectes" en el procediment "i no com a persones dotades de la dignitat pròpia de la seva condició d'éssers humans i dels drets fonamentals inherents a aquesta dignitat".

Segons l'associació Son Nuestros Hijos, que demana legalitzar aquesta pràctica a l'Estat, cada any s'inscriuen entre 700 i 1.000 nadons nascuts per gestació subrogada a Espanya. Malgrat tot, el Suprem insisteix que la llei és clara i prohibeix expressament els ventres de lloguer. Recorda que diferents convenis en matèria de drets humans a escala europea i internacional subratllen el tracte "inhumà i degradant" que es dona a les gestants i als infants.

Les gestants, recorda la sentència, renuncien a tots els drets com a mares i són sotmeses a tractaments mèdics que "posen en perill la seva salut", es regulen per contracte qüestions com el seu dret d'avortar o com serà el part, "què poden menjar i beure, els seus hàbits de vida, les relacions sexuals o la seva llibertat de moviments". El Suprem subratlla que la majoria de dones que s'hi presten es troben en una situació de vulnerabilitat econòmica. Pel que fa als infants, segons el Suprem, se'ls priva del seu dret a conèixer els seus orígens i se'ls "cossifica" establint-los com a objecte d'un contracte entre dos privats.

L'adopció, l'única via

D'aquí que els magistrats insisteixen que l'adopció és l'única via per garantir la protecció dels drets dels infants un cop arriben a l'Estat i que no n'hi ha prou amb el contracte signat amb l'empresa de gestació subrogada per legalitzar la seva situació. Segons el Suprem, si es permetés que les empreses que fan d'intermediàries poguessin assegurar automàticament el reconeixement de la filiació del menor, es veurien "greument lesionats" els drets de les criatures.

La sentència, que és molt dura, critica que de facto les agències ja actuïn i es publicitin lliurement a Espanya, i que arribin a organitzar "fires" per promocionar-se entre les persones que opten per aquesta via per "comercialitzar" la seva oferta davant la d'altres empreses.