Religió
Societat 19/10/2014

L’Església obre la porta a debatre sobre divorciats, gais i parelles de fet

Un sínode dividit empeny les reformes del Papa

Jesús Bastante
4 min
CONSENS DE MÍNIMS
 El sínode va aprovar per una àmplia majoria el document de treball final, tot i les discrepàncies entre bisbes progressistes i conservadors.

MadridUn dia històric. El sínode de bisbes va aprovar ahir a Roma la publicació d’una Relatio synodi (document de treball). Ho va fer amb una àmplia majoria superior als dos terços en quasi tots els punts, un total de 62. On hi va haver majories més ajustades va ser en l’acord per continuar treballant per l’accés a la comunió dels divorciats tornats a casar, per reconèixer els “elements positius presents en els matrimonis civils i, amb les degudes diferències, en les convivències”, i per instar a acollir els homosexuals “amb respecte i delicadesa”.

Conscient de la forta oposició, el papa Francesc va disposar que cada un dels punts fossin votats individualment, i que es publiquessin els resultats de tots els escrutinis. Sense arribar a cap acord final -caldrà esperar al pròxim sínode, l’octubre del 2015-, la majoria moderada, amb el suport de Bergoglio, ha aconseguit mantenir en el debat tots i cadascun dels temes que van aparèixer dilluns passat a la Relatio post disceptationem : la denúncia contra la violència a les dones, la proximitat als que pateixen problemes derivats de situacions familiars (divorcis, ruptures, enfrontament amb els fills) i, sobretot, tres qüestions a debat: l’acceptació d’altres formes de convivència no canòniques; l’accés dels divorciats tornats a casar als sagraments, i l’acollida als homosexuals.

Aquests tres aspectes van generar, al llarg de la setmana, una furibunda reacció dels sectors més ultraconservadors, que van criticar -directament o a través de les seves terminals mediàtiques- el papa Francesc i els seus estrets col·laboradors, especialment el cardenal Walter Kasper. Dels tres aspectes, el primer va obtenir un reconeixement superior als dos terços, mentre que la petició de l’accés a la comunió d’alguns casos de divorciats tornats a casar després d’un “camí penitencial” va tenir 104 pares sinodals a favor i 74 en contra. L’acollida als homosexuals va recollir 118 vots a favor i 62 en contra.

Hi ha portes que triguen segles a entreobrir-se. Però que, quan ho fan, no es tornen a tancar. És el que ha passat les dues últimes setmanes al Vaticà, on 191 bisbes han debatut en sínode extraordinari sobre l’actitud de l’Església davant els homosexuals, els diferents tipus de matrimoni, les unions no conjugals, la violència contra les dones i l’accés a la comunió dels divorciats tornats a casar.

L’inici d’un canvi històric

Un total de 158 pares sinodals van aprovar ahir al migdia el missatge final del sínode, que reconeix la necessitat que l’Església sigui “una casa amb la porta sempre oberta, rebent a tothom sense excloure ningú”, i en què es planteja, per primera vegada en la història d’aquesta institució, la possibilitat de reconèixer l’existència de “noves unions i nous matrimonis” fora del canònic, així com la possibilitat de donar la comunió als divorciats que tornen a casar-se pel civil.

El missatge final és un consens de mínims després que la minoria ultraconservadora amenacés d’abandonar les reunions si es mantenia el document de treball aprovat dilluns, molt més progressista del que s’esperava i en què es reconeixien “aspectes positius” en les parelles que no es casen per l’Església, i es parlava d’un acolliment a les parelles homosexuals.

En els anomenats “cercles menors” d’aquesta setmana, els ultraconservadors van aconseguir “suavitzar” el contingut del missatge, sense referències explícites -que al final sí que apareixen a la Relatio - a un hipotètic reconeixement del matrimoni gai, però sense poder evitar que el debat obert sobre qüestions fonamentals seguís viu. Així, i a l’espera del que pugui succeir d’aquí a l’octubre del 2015, s’entreveu un canvi històric en la doctrina.

Es tracta d’un canvi molt estudiat en què el papa Francesc està marcant els temps de manera precisa. Primer, convocant un sínode i enviant un qüestionari previ a tots els fidels que van voler contestar, cosa que mai havia passat en la història de l’Església. Després, deixant la introducció al cardenal Kasper, anteriorment perseguit per defensar la comunió als divorciats o l’acollida als homosexuals i als diferents tipus de família. I, en tercer lloc, convidant al sínode a “parlar amb total llibertat”.

El Papa ha estat present en totes les reunions, sense intervenir, i ha sigut testimoni de les discussions -algunes, intenses- entre els ultraconservadors i els més moderats. Finalment, ha obligat els pares sinodals a posar-se d’acord en un “mínim comú” de temes que seran abordats d’aquí un any -aquesta vegada sí, amb decisions definitives-, i en el qual ja s’entreveuen canvis que semblen imparables.

stats