Les llars que viuen de lloguer a Barcelona ja són prop del 40%

La majoria d'arrendaments són a termini i més cars que les hipoteques i els de tipus indefinit

Mapa dels barris de Barcelona, segons el percentatge d'habitatges en lloguer / ESTHER UTRILLA

El nombre de barcelonins que viuen de lloguer no ha deixat de créixer els últims anys i ja suposen prop del 40% del total de llars. Es calcula que el 57,6% de les famílies tenen l'habitatge habitual en propietat –el 34% paguen una hipoteca–, mentre que el 38,2% viuen de lloguer. El 3,4% de les llars tenen el pis cedit de manera gratuïta, el 0,4% lloguen una habitació o comparteixen un espai, i el 0,3% ocupen l'habitatge.

Són dades de la primera Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, impulsada per l'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb l'àrea de Drets Socials del consistori. L'estudi, que va fer-se públic ahir, es basa en 10.415 entrevistes fetes entre febrer i maig del 2017 per telèfon, presencialment o per internet. Aquest fet, apunten els responsables de l'enquesta, ha possibilitat ampliar les dades del cens de Barcelona i aprofundir més en les particularitats de cada barri de la ciutat.

En qüestions d'habitatge, per exemple, la nova enquesta ha permès detectar que les llars amb lloguer no són el 30%, tal com es creia fins ara, sinó el 38,2%. "Sempre havíem vist que Barcelona era una ciutat on predominava més lloguer que a la resta d'Espanya", indica Lluís Torrens, director de Planificació i Innovació de l'àrea de Drets Socials de l'Ajuntament. "Ara, però, estem veient una tendència encara més gran en el canvi de propietat a lloguer. Si a això hi unim la fi dels contractes de renda antiga –són una part no negligible però que s'està acabant–, ens trobem que la situació d'indefensió [de la ciutadania] és més elevada que la que ens pensàvem".

Les entitats intensifiquen les mobilitzacions davant la bombolla de preus i l’expulsió dels veïns

En aquest sentit, les dades de l'enquesta mostren que els contractes a termini són molt superiors als indefinits: el 71,6% de les llars amb lloguer el tenen a curt termini i només el 24,1% el tenen llarg o de renda antiga. El preu mitjà dels pisos també varia molt segons la tipologia de l'arrendament i, així, el lloguer a termini és prop del doble de car que l'indefinit: 744,1 euros al mes de mitjana enfront de 407,3. I encara més: el cost mitjà d'un pis amb un lloguer que es renovi periòdicament és, de mitjana, uns 72 euros mensuals més car que un habitatge amb hipoteca (671,9 euros). "Tot això ens preocupa perquè, si les pensions són més baixes o no creixen, els lloguers són més alts, i hi ha més gent vivint de lloguer. Òbviament, la xarxa de protecció que tenien abans els jubilats –que era el fet de ser propietaris– no hi serà", es lamenta Lluís Torrens.

Aquesta nova enquesta permet identificar també els barris amb més habitatges de lloguer. Encapçalen la llista els del centre de Barcelona (el Raval, el Gòtic i la Ribera), mentre que on n'hi ha menys –coincidint amb els llocs on hi ha més pisos en propietat– és a la part alta de la ciutat (Vallvidrera, Pedralbes i Horta). L'estudi també dona informació sobre la mitjana del preu del lloguer per cada districte. On resulten més costosos, com era d'esperar, és a Sarrià-Sant Gervasi (949,7 euros de mitjana), seguit de les Corts (812,8), l'Eixample (791,4) i Gràcia (659,4). Per contra, els barris on els lloguers són més assequibles són Nou Barris (442,6), Sant Andreu (544) i Horta-Guinardó (563,7). Curiosament, però, el preu del lloguer per metre quadrat no coincideix amb el cost mitjà de l'habitatge a cada barri. Així, per exemple, tot i que al Gòtic els preus dels pisos són més assequibles, el metre quadrat té un cost semblant al de Sant Gervasi (de 8 a 10 euros per metre quadrat).

Per regla general, atès que les dades de l'enquesta responen als preus del lloguer i les hipoteques que tenien els barcelonins el 2017 –amb contracte recent o antic–, el preu mensual d'aquests dos tipus de contracte és molt semblant. 671,9 euros de mitjana per a les hipoteques a tot Barcelona, i 659 per al lloguer. Tot i això, a més del preu més elevat a tot Barcelona dels pisos amb lloguer a terminis en comparació amb les hipoteques, en alguns districtes aquest decalatge és molt evident. A Ciutat Vella, per exemple, el preu mitjà del lloguer se situa en els 586 euros i el de les hipoteques en els 516,2. A l'Eixample, la diferència és encara més gran: 791,4 per al lloguer i 673,7 per a les hipoteques.

Habitatge i precarietat

Els responsables de l'enquesta veuen una correlació clara entre la situació del lloguer a Barcelona i la precarietat en què poden viure els seus 1,7 milions d'habitants. Coincideix, per exemple, que als districtes on hi ha més pobresa i exclusió social (Nou Barris, Ciutat Vella i Sants) hi ha menys gent amb pisos en propietat. També, que als barris on hi ha més lloguer, és on hi ha els pisos més petits i on els inquilins disposen de menys espai per persona. A Ciutat Vella o Nou Barris estan per sota de la mitjana de la ciutat: 37 metres quadrats per persona.

Més continguts de