T'ha de visitar l'especialista? 163 dies d'espera, el doble del temps fixat per Salut

Comín supedita la millora del temps per obtenir un diagnòstic a l'aprovació d'un nou pressupost

Les dades sobre les llistes d'espera / ARA

Una espera mitjana de 163 dies. Aquest és el temps habitual que un usuari de la sanitat pública triga a ser visitat per un especialista en el moment que així ho determina el seu metge de capçalera. I no és un termini petit, perquè el mateix Servei Català de la Salut ( CatSalut) va fixar l’any passat mitjançant dues instruccions un temps de referència màxim de 90 dies per a aquestes primeres visites. Dit d’una altra manera, quan va finalitzar l’any passat hi havia 657.000 persones en llista d’espera per veure l’especialista per primer cop, la meitat de les quals superava els tres mesos màxims fixats com a termini de referència. Un total de 126.500 persones esperaven entre 91 i 180 dies, 114.500 entre mig any i un any, i les 81.000 persones restants ho feien més d'un any.

Les dades les ha donat a conèixer aquest dilluns el departament de Salut durant la presentació de les llistes d’espera corresponents al 2015, una roda de premsa en què també ha explicat que un total de 117.235 persones esperen actualment per fer-se una prova diagnòstica, de les quals el 20,8% supera el temps de referència màxim, que també és de tres mesos. Les dues variables –l’espera per veure l’especialista o per fer-se una prova diagnòstica– tenen un impacte directe en la gestió de les llistes d’espera quirúrgiques, perquè són els passos previs perquè el metge determini la necessitat d’un pacient de passar per quiròfan. És per aquesta raó que, malgrat que Salut ha mostrat unes llistes d’espera quirúrgiques molt similars a les del 2014, un any en què el departament va ser capaç de tornar als nivells anteriors a les retallades amb un 15% menys de pressupost, la demora s’ha traslladat als temps d’espera diagnòstics.

Ara bé, tot i que les cirurgies oncològiques i cardíaques es fan de manera urgent en menys de 90 dies, no totes les operacions respecten l’espera marcada pel mateix departament. El subdirector del CatSalut, Josep Maria Argimon, ha admès especialment “un punt negre” pel que fa a les pròtesis de maluc i, sobretot, de genoll, dues patologies en què el 15% i el 38% dels pacients, respectivament, esperen massa.

El desig de Salut

Conscient d’aquesta situació, el conseller Toni Comín ha detallat els motius que inspiren  el pla de xoc del Govern, i que preveu la inversió de 96 milions d’euros per reduir el temps d’espera diagnòstic un 50% i aconseguir que el període mitjà per a una consulta externa sigui de 82 dies i per fer-se una prova, de 35. A més a més, també es vol reduir un 10% el nombre de pacients que esperen per operar-se. Això sí, Comín ho ha supeditat a l’ aprovació d’un nou pressupost: “Seria impossible d’explicar als damnificats que s’ha perdut l’oportunitat de donar resposta” a les llistes d’espera, ha emfatitzat. Comín es va comprometre al fet que, un any després de l’aprovació dels comptes, coincidint amb el final de mandat, Salut aconseguirà aquesta millora, tot i que ha declinat detallar si la fórmula serà contractar més professionals perquè cada hospital té “autonomia de gestió”.

Hi ha un segon compromís de la conselleria, i és que aquest pas endavant es farà excloent al màxim els hospitals privats amb ànim de lucre, una decisió que aquest mateix any ja afectarà la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya, tots dos propietat del grup QuirónSalud. L’any passat van derivar-se un total de 12.000 pacients a altres centres per eixugar llistes d’espera, dels quals 7.700 van anar a parar a hospitals privats, sobretot la Clínica del Vallès, el Sagrat Cor, la Clínica Girona i la Clínica Ponent. “A mesura que aquests contractes deixin de renovar-se aquesta xifra s’anirà reduint”, ha insistit el conseller. Per fer realitat aquest canvi, Salut preveu maximitzar la capacitat dels centres públics i de referència al territori, a més de subratllar la seva intenció de millorar la “transparència” informativa. El juliol del 2017 serà el moment de saber si es compliran aquests objectius, o bé si caldrà sumar-los al llistat de bones voluntats pendents.

34 milions per a la primària

Més enllà de l’aprovació del pressupost, Salut ha garantit un canvi en la gestió de les llistes que passa per millorar la capacitat de resolució del metge de capçalera. Segons ha explicat el director del CatSalut, David Elvira, uns 34 milions d’euros –el 20% del pressupost anual que es destina a consultes externes– passarà a gestionar-los de manera directa l’atenció primària, un fet que permetrà als ambulatoris millorar en la “gestió de l’agenda” dels especialistes.

El departament també preveu millorar la informació a l’usuari amb una comunicació “proactiva”, i és que les llistes es prioritzaran seguint criteris clínics i socials, com si el pacient té alguna persona a càrrec o segueix una baixa laboral, i no simplement tenint en compte l’antiguitat de cadascú.

Més continguts de