Madrid rep nous fàrmacs per tractar Teresa Romero

BarcelonaEl ministeri de Sanitat va augmentar ahir l’arsenal terapèutic que disposa per tractar l’Ebola de Teresa Romero. L’últim comunicat mèdic de l’Hospital Carlos III apuntava que l’auxiliar d’infermeria es manté “estable dins de la gravetat”, però, després que dimecres es conegués que la seva salut havia empitjorat, sembla que els dos primers tractaments no van causar l’efecte desitjat. Tretze persones, sense comptar la malalta, continuaven al tancament d’aquesta edició ingressades en observació, però cap ha desenvolupat encara símptomes.

Romero va ser tractada en un principi amb sèrum hiperimmune d’un donant que havia sobreviscut a la malaltia, i Sanitat també havia informat que disposava del favipiravir, un antiviral d’ampli espectre que ha mostrat efectes positius en ratolins. Cap d’aquests tractaments ni cap de les dues vacunes que estan en la fase final d’investigació han demostrat la seva eficàcia, però l’Organització Mundial de la Salut (OMS) n’ha aprovat l’ús perquè no hi ha alternatives. A més a més, Madrid va rebre noves dosis del ZMapp, el primer dels sèrums que es van donar a conèixer i que es van administrar a Miguel Pajares, però no a Manuel García Viejo. Aquest sèrum que fabrica una empresa dels Estats Units té un procés de producció lent i a finals d’agost no en quedaven existències. Addicionalment, l’agència Efe va informar que la farmacèutica japonesa Fujifilm va entregar el 7 d’octubre un altre antiviral, anomenat avigan. La combinació de diversos tractaments es revela com la millor opció terapèutica perquè el virus és capaç de mutar per continuar propagant-se i la utilització d’eines diferents pot ajudar a frenar-lo. Malgrat que aquests medicaments han ajudat en algunes ocasions -com ha succeït amb el ZMapp en el cas dels cooperants nord-americans-, altres vegades no ha sigut així i el pacient ha acabat morint. Tampoc es coneixen prou els seus possibles efectes secundaris.

Sospites arreu del planeta

La propagació mundial del virus, amb casos confirmats als Estats Units i Espanya, ha reactivat l’alarma en diversos països de tot el planeta, malgrat que l’epidèmia es va declarar al març i l’OMS fa mesos que adverteix del perill de no actuar sobre el terreny. Ahir es va conèixer que el britànic mort a Macedònia dimecres, amb la sospita que pogués estar infectat per l’Ebola, en realitat va morir després d’un consum excessiu d’alcohol. També el Brasil va activar els seus protocols pel possible cas d’un guineà que va arribar fa dies al país sud-americà i mantenia a més de 60 persones en observació, però la sospita és remota. I, en aquest context, Cantàbria va sumar una alerta més a la vintena de casos llargs activats a l’Estat en els últims mesos, tot i que novament es tracta d’una sospita feble perquè la dona amb febre va arribar de Nigèria i allà el virus només ha produït 21 contagis i el brot està pràcticament tancat. La psicosi podria disparar-se amb l’arribada de la grip, atès que els primers símptomes són similars.

L’Àfrica occidental, sobretot Libèria, Sierra Leone i la República de Guinea, continua sent la principal víctima de l’Ebola. Ahir l’OMS va actualitzar el nombre d’afectats i, amb xifres recollides fins al 8 d’octubre, va informar que s’han produït 4.033 morts. El dramàtic recompte suposa que cada dia es continuen produint 50 defuncions i un centenar de nous casos, una propagació encara sense aturador. De fet, l’ONU va advertir des de Nova York que només ha rebut un 25% dels 1.000 milions de dòlars que ha demanat per afrontar l’epidèmia. L’estratègia ha sigut batejada com a 70-60-70, i passa per garantir que durant dos mesos s’enterrin adequadament el 70% de cadàvers i s’ingressin els 70% dels malalts. Si això s’aconsegueix, els experts creuen que l’epidèmia s’aturarà.