Majordomes virtuals: per què els nous assistents també són dones?

Eines com Alexa o Siri, amb veus femenines, perpetuen la idea que les que reben ordres són elles

Amb els llavis molsuts i un barret vermell i bufó, la Irene està disposada a prestar ajuda a tots els usuaris de la web de Renfe que la requereixin. No és l'única dona sense carn ni ossos que se'ns presenta servicial. Els assistents virtuals del segle XXI adopten sovint nom, aparença i veu de dona. Alexa d’Amazon, Siri d'Apple, Cortana de Microsoft, Sara de Correus… La llista és immensa i, si bé en alguns casos i per a alguns idiomes es pot canviar i triar una veu masculina o un home virtual que ens orienti, tots els gegants tecnològics han escollit per defecte una veu femenina, que avui dia és la més habitual. La tria no és casual; la intel·ligència artificial trasllada a nous contextos vells mites, com el que diu que ells manen i elles obeeixen.

"Els assistents de veu perpetuen el paper de la dona com la persona que t'assisteix i compleix els teus desitjos”, reflexiona la sociòloga i directora de projectes estratègics de l’agència Arena Media, Alejandra Chacón. Aquests aparells són les minyones del segle XXI, i adopten la identitat i l'aparença d'una dona. Chacón considera perillosa l'associació de la subordinació amb el gènere femení: "Tota l'estona ens referim en termes femenins a la màquina perquè ens graduï el llum, ens encengui el televisor o ens faci la compra. Ens habituarem a donar ordres en femení. ¿Es podrà fer, doncs, una extensió a les dones de carn i ossos esperant que tinguin aquest comportament?"

Comença a aparèixer una consciència crítica al voltant d'aquest biaix. A Twitter l'etiqueta #Vocesenigualdad va córrer amb èxit amb motiu d'una campanya promoguda per la Confederació Nacional de Dones en Igualtat i l'Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere. Reclama que també se'ns auxiliï en masculí. Malgrat tot, les grans companyies se senten poc al·ludides. La majoria de gegants tecnològics s'escuden amb estudis que indiquen que ens agrada ser atesos per veus femenines. Però els experts veuen altres raons rere aquesta tria, com ara els prejudicis masclistes i el fet que aquestes eines estan fetes per i per a homes.

Una indústria masculinitzada

Carme Torras, investigadora de l'Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), assenyala: "La tecnologia encara l'empren molt més els homes que les dones. Aquestes eines s'adrecen preferentment a homes, que troben una veu femenina més agradable". Chacón afegeix: "Les dones que treballen en la indústria tecnològica encara són molt poques i els homes desenvolupen la visió de la dona que ells tenen. Per què la indústria ha anat tan de pressa a desenvolupar robots femenins per al sexe? Perquè els desenvolupadors són homes".

A banda dels assistents virtuals com Alexa o Siri, els robots i els algoritmes són altres camps on es reflecteix el biaix de gènere. Així, els robots sexuals, els robots recepcionistes o cambrers o els anomenats robots assistencials tenen sovint aparença de dona, mentre que, pel que fa als algoritmes, les dues expertes denuncien que sovint les marginades són les dones. Així, per exemple, un estudi del 2015 de la Universitat Carnegie Mellon denunciava que Google mostrava més ofertes de feina de llocs executius i ben remunerats als homes que a les dones. "Els programes que aprenen de l'experiència assumeixen els mateixos biaixos que hi ha a la població”, explica Torras.

Chacón lamenta que el masclisme dels algoritmes és una cosa "invisible, però que té conseqüències molt greus". Per superar els estereotips de gènere i les discriminacions que perpetuen els assistents virtuals i altres eines, les expertes proposen algunes solucions. Chacón aplaudeix la iniciativa de Google d'anomenar amb colors el seu assistent virtual i posar-hi veus sintètiques. Pel que fa als robots, Torras proposa evitar les similituds amb els éssers vius: "No són altra cosa que electrodomèstics sofisticats, i dotar-los de forma humanoide només està justificat si la tasca que han de fer ho requereix. Altrament, no han de tenir aparença humana sinó de màquines, que és el que són". La científica afegeix que cal una formació més humanista per a les persones que es dediquen a desenvolupar tecnologia.

Algunes iniciatives intenten impulsar la igualtat i l'ètica, com ara el codi ètic per a la robòtica impulsat pel Parlament Europeu o la Declaració de Toronto, en què organitzacions de drets humans reclamen la igualtat en els sistemes de 'machine learning'. Malgrat tot, segons les expertes, queda camí per recórrer i, per això, confien que els consumidors  facin més pressió. De moment, sovint les companyies s'espolsen les puces. Prova d'això és que, si li preguntem a Siri per què és una dona, respon: "Dubto que tinguem temps per a això".

Més continguts de